Llegeixo avui a Vilaweb un article de Joan-Lluís Lluís titulat “Per un Consell Nacional de la Independència” que comparteixo plenament. Sense voluntat de vantar-me de res només vull reproduir una nota amb el títol d’aqueix apunt escrita l’estiu del 1989, que només vam compartir alguns militants de Catalunya Lliure entre els diversos escrits que intercanviàvem per mirar de sortir de l’atzucac provocat per l’escissió del que anomenàvem moviment català d’alliberament nacional.
La candidatura de Catalunya Lliure a les eleccions al Parlament europeu d’aquell any no només una de les iniciatives en aqueixa direcció, la dissolució de Terra Lliure en fou un altre dos anys després. Pensant que l’independentisme podria tenir un paper polític decisiu anys a venir (finalment fou ERC qui encetà aqueixa via), aqueix i d’altres escrits eren només senzilles reflexions de prospectiva. Estic content que haguem arribat com a poble a estar en condicions reals de plantejar-nos propostes com les que exposa l’escriptor nord-català:
“En el marc del procés de vertebració del moviment independentista català, crec fonamental la reorganització del Consell Nacional Català dels anys quaranta per dotar-lo d’una nova funció en la dècada dels noranta:
a) funció de suplència de les institucions catalanes. Els independentistes rebutgem l’Estat de les Autonomies i encara que participem en les conteses electorals espanyoles no per aquest motiu reconeixem cap mena de representativitat a les institucions espanyoles que sorgeixen d’aquestes eleccions. Ens cal un organisme que prepari el terreny per a l’adopció de decisions sobiranes del nostre poble i sigui, per tant, un element rupturista de primer ordre. El nou CNC hauria d’incorporar els diputats electes i els regidors municipals que estiguessin d’acord en impulsar el procés d’independència. A més de persones i entitats de clara significació patriòtica (premis d’honor…..). Hauria de ser un òrgan de contrapoder i deslegitimació de l’Estat espanyol. Per aquest motiu la data idònia per a la seva creació seria l’any 1992, una vegada celebrades les eleccions municipals i autonòmiques als tres parlaments.
b) funció internacional. Reprendre les gestions davant l’ONU iniciades els anys quaranta i plantejar la presència de Catalunya als fòrums europeus. Permetria recollir l’esforç de centres i personalitats catalanes d’arreu del món i canalitzar l’ajuda a la lluita d’alliberament nacional que es duu a terme a Catalunya.
c) Catalunya Lliure hauria de ser l’organització política impulsora i vertebradora del CNC”.
Post Scriptum, 7 de novembre del 2018.
El Consell de la República impulsat pel presidents Puigdemont i Torra és una proposta que supera la idea de Consell Nacional de Catalunya exposada anteriorment.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!