Dissabte vinent el president Puigdemont retorna a Waterloo a la casa de la República amb plenitud de drets i reforçada legitimitat política: lidera la Crida Nacional per la República, a la qual ha sumat el PDECat, i és l’interlocutor en nom del Govern de la Generalitat en relació amb el govern espanyol.
Carles Puigdemont està en condicions de constituir el Consell de la República, un organisme provisional mentre no es basteixen efectivament les institucions republicanes catalanes que enllaça amb els precedents Consell Nacional de Catalunya (1940-1945) i, en menor mesura, l’actuació unipersonal de Josep Tarradellas en els anys de la presidència de la Generalitat a l’exili.
La constitució d’aqueix Consell de la República tindrà impacte polític a escala europea ja que serà l’interlocutor exterior del govern de Catalunya que respon a la legitimitat derivada del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de l’any passat. Tindrà també un impacte determinant en la recomposició de forces polítiques independentistes a l’interior del país i obligarà als partits i entitats sobiranistes a posicionar-se sobre si hi participen o no.
Post Scriptum, 22 d’octubre del 2018.
L’anunci, fet de Bèlgica estant, per part del presidents Puigdemont i Torra que el proper dia 30 es constituirà el Consell de la República al mateix palau de la Generalitat té una càrrega política trasncendental ja que pot desbloquejar l’atzucac posterior al 30 de gener d’enguany.
En primer lloc, perquè és un mandat sorgit de les eleccions del 21-D i posa a prova el compromís dels partits: el PDECat hi serà i ERC també, esvaïnt els dubtes generats per la contradictòria actitud adoptada des d’allavòrens ençà. El fet que sigui el conseller Comin, home pont entre Esquerra i el president Puigdemont, qui coordini el nou organisme hi ha contribuït decisivament. La CUP, de moment, no hi anirà tot i que Poble Lliure hi està a favor.
En segon lloc, a veure que fa el govern espanyol presionat per l’eix PP-Ciudadanos-VOX i sense projecte propi ni per Catalunya ni pel Regne d’Espanya. Si opta per prohibir l’acte, com ha fet impugnant davant el Tribunal Constitucional la decisió del Parlament de proposar l’abolició de la monàrquia, s’haurà acabat l’expectativa de negociació que ha mantingut mig any.
Post Scriptum, 8 de desembre del 2018.
Avui engega efectivament a l’exili de Brussel·les el Consell per la República, una eina imprescindible per tal d’internacionalitzar el conflicte català i exercir el lideratge institucional respecte de les forces polítiques republicanes a l’interior de Catalunya. ERC hi és de forma més aviat passiva ja que la prioritat de Junqueras/Sol és “sacrificar” Puigdemont al preu que sigui, i la CUP juga a la contra (llevat del corrent Poble Lliure) menystenint l’acte d’avui com a exclusivament simbòlic. L’absència d’Artur Mas representa l’actitud refractària de bona part de la direcció del PDECat. La dinàmica dels esdeveniments clarificaran l’atzucac actual.
Post Scriptum, 25 de març del 2019.
Finalment, ERC incorpora dos representants a l’executiu del Consell per la República en un gest cara a la galeria per demostrar que estan per la unitat estratègica que el sobiranisme cívic reclama. De fet, no afavoreixen pas que els seus afiliats i simpatitzants s’hi sumin, ans al contrari els seus gregaris mediàtics fan befa de l’organisme presidit per Carles Puigdemont titllant-lo d’independentisme “màgic” desconnectat de “la realitat”, que és -segons ells- la descrita en un article infame pel director adjunt de l’Ara, Ignasi Aragay, “Vull guanyar”.
Post Scriptum, 4 d’octubre del 2019.
Vicent Partal a l’editorial d’avui a Vilaweb: “Adéu a l’autonomia, hola al Consell”, assenyala les funcions que haurà d’assumir el Consell per la República un cop la crònica anunciada de la suspensió indefinida de l’autonomia sigui efectiva.
Post Scriptum, 19 de desembre del 2020.
L’acte de masses del Consell per la República, el 29 de febrer a Perpinyà, va consolidar aqueix organisme com un actor d’avantguarda de la causa independentista, i també l’estrategia del president Puigdemont de persistir i no claudicar davant la repressió del poder espanyol. A partir d’avui comença el procés per dotar-se d’una Assemblea de Representants, a l’acte fundacional de la qual ERC no participa (per pur sectarisme mesquí) però hi ha Junts, el PDECat, Demòcrates i la CUP. El document “Preparem-nos” és un bon plantejament per sortir de l’atzucac actual.
Post Scriptum, 21 de desembre del 2020.
L’editorial de Vicent Partal avui a Vilaweb és especialment encertada: “L’Assemblea de Representants, un instrument per a la revolució democràtica”.
Post Scriptum, 19 de març del 2021.
Odei A.-Etxearte, escrivia ahir a Vilaweb, el punt clau de les divergències estratègiques: “ERC, Junts i la CUP topen amb el paper del Consell per la República en la negociació. Junts vol que sigui l’òrgan de coordinació de l’independentisme i ERC defensa que es recuperi la taula de partits i entitats”.
Post Scriptum, 29 de març del 2021.
El Consell per la República Catalana ha fet pública avui una declaració on es reivindica com a institució legítima i voluntat unitària i s’obre a negociar canvis amb els partits independentistes per tal de facilitar la formació d’un govern de la Generalitat entre Junts, ERC i CUP que en sigui complementari.
Post Scriptum, 8 d’abril del 2021.
Encertat editorial de Vicent Partal avui a Vilaweb: “Les dues maneres de matar el Consell per la República. El sentit del Consell no hauria de ser donar suport als partits o ser una pota auxiliar del govern autonòmic.”
Post Scriptum, 23 d’agost del 2021.
Vicent Partal hi torna: “Consell per la República: així no. El Consell per la República no pot tenir una conducta tan erràtica i poc complidora com la que té.”
Post Scriptum, 31 d’agost del 2021.
Avui, Clara Ponsatí ha fet públic aqueix seu posicionament que hom pot llegir a Vilaweb: “Ponsatí critica el Consell per la República i se’n desvincula. Ha renunciat a participar del govern del Consell després de constatar que la seva implicació “no contribuïa a deslligar-lo de les lògiques electorals”. La seva actitud és coherent, el Consell per la República només té sentit si actua com govern a l’exililegitimat pel referèndum de l’1 d’Octubre i la llei del Parlament que el va convocar, liderant el conflicte amb el poder espanyol. Voler pactar amb ERC i subordinar-lo al govern autonòmic per ofegar-lo en una estèril taula de negociació és un error estratègic que debilita el lideratge de Carles Puigdemont i afavoreix els seus enemics.
Post Scriptum, 8 d’octubre del 2021.
A partir de les dades dels candidats que avui ofereix Vilaweb hom pot concloure que els de Junts no són ni els gregaris de Jordi Sànchez, ni els professionals del sottogoverno, que no n’hi ha ni d’ERC, ni del PDECat, i que els pocs de la CUP són de Poble Lliure: “Molts independents i pocs càrrecs de la CUP i ERC en les eleccions del Consell per la República.”
Post Scriptum, 16 de febrer del 2022.
Després de les eleccions a l’Assemblea de Representants cal començar la represa deixant enrere les posicions claudicants i els retroautonomistes imperants a ERC, Junts, Òmnium i al govern Aragonès. El Consell per la República i l’ANC són els dos únics intruments capaços de bastir una estratègia a l’alçada de l’opressió nacional que practica el poder espanyol.
Post Scriptum, 9 d’abril del 2022.
El nou Govern del Consell per la República, en la seva primera reunió presencial celebrada durant els dies 8 i 9 d’abril a la Catalunya del Nord, vol fer la següent declaració política:
1. La unitat social, política i institucional ha permès assolir les més elevades cotes en l’exercici del Dret a l’Autodeterminació del poble de Catalunya. Des de la seva constitució, el Consell per la República ha treballat per mantenir el consens estratègic entre partits i entitats per culminar el procés d’independència.
2. L’Estat espanyol no està disposat a dialogar ni a negociar cap de les condicions que s’han proposat per resoldre el conflicte. Després de més de quatre anys de repressió, cap dels intents per obrir vies en aquesta direcció no ha significat ni un sol avenç. Totes les evidències acumulades en confirmen el fracàs.
3. El Consell entén que cal retornar a les vies que van permetre l’èxit de l’1 d’octubre per tal de culminar el procés d’independència, i que cal retornar als consensos a partir dels fonaments següents:
a) El respecte a allò que han decidit el poble i les institucions catalanes: el vot a favor de constituir Catalunya com a estat independent en forma de república, i la declaració d’independència del 27-O, per mitjà d’una resolució que el Parlament de Catalunya mai no ha derogat.
b) Les forces que van votar la Declaració d’independència continuen políticament vinculades a aquella decisió. El respecte al Parlament de Catalunya exigeix que qui se’n vulgui desvincular ho faci per mitjà d’un acte parlamentari equivalent.
4. En els intents per facilitar el consens estratègic, el Consell per la República ha manifestat sempre la seva disposició a esdevenir l’espai de treball dels partits, entitats i ciutadania on bastir aquest consens. Per això, el Govern del Consell:
a) Ha mantingut durant l’any 2021 converses regulars i sostingudes, de manera discreta, amb les principals entitats i partits.
b) Ha aportat la proposta detallada en el document estratègic “Preparem-nos”, on s’especifica la idea del desbordament democràtic.
c) Ha manifestat la disposició a modificar la seva governança i a debatre estructura institucional.
d) Ha constatat que la discrepància entre alguns dels actors sobre la vigència del mandat de l’1-O ha impedit que els esforços per arribar a aquest consens tinguessin èxit.
5. Les dificultats per assolir l’acord amb partits i entitats no atura els esforços del Consell per fer possible el fet expressat al punt 3 d’aquest comunicat. El Consell expressa la determinació a desplegar les seves estructures, el seu pla de govern i la seva capacitat d’acció per bastir el consens fonamental, que és el de la ciutadania.
Post Scriptum, 2 d’octubre del 2022.
L’acte d’ahir, commemoratiu del cinquè aniversari del referèndum de l’1 d’Octubre, va ser protagonitzat per Carles Puigdemont, que va demostrar sentit d’estat català i autoritat moral, com escriu Vicent Partal a Vilaweb: ” Acomiadat el dol, una nova etapa del procés d’independència pren forma a l’Arc de Triomf. En l’acte d’ahir van passar coses que no passaven i van demostrar que hi ha un nou corrent que pren forma i cos.”
Post Scriptum, 1 de setembre del 2023.
La iniciativa del president Puigdemont proposant la dissolució de l’Assemblea de Representants del Consell de la República és, fonamentalment, el resultat de la manca de direcció política estratègica d’aqueixa institució nacional. La manca de connexió entre el Govern i l’Assemblea deriva de la seva distinta composició, mentre el primer és un òrgan integrat per partits, la segona és l’expressió de la militància independentista majoritàriament sense afiliació partidista. Per exemple, pocs afiliats de Junts són membres del Consell per la República i en canvi la política parlamentària a Madrid d’aqueix partit és la prioritària pel Govern. Les crítiques dels representants electes hem semblen plenament encertades i el pas en fals del president Puigdemont un tombant estratègic que fa témer la fallida del seu lideratge nacional.
Post Scriptum, 12 de desembre del 2023.
“La carta del Govern del Consell amb motiu dels 5 anys” em sembla un trist recordatori d’allò que podria haver estat el Consell per la República i no ha estat, per l’abandó successiu d’ER i els seus satèl·lits i l’autosabotatge del president Puigdemont i Junts per Catalunya, liquidant no només l’Assemblea de Representants sinó la potencialitat mobilitzadora de la militància independentista que hi creia. La renúncia a tota estratègia unilateral en pro d’una negociació incerta lleva credibilitat i coherència estratègia a aqueixa institució nacional que havia de ser la continuïtat de l’1 d’Octubre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!