Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

6 d'abril de 2024
0 comentaris

“Per Catalunya”, portaveu del Front Nacional de Catalunya a la clandestinitat (1945-1947) i l’exili (1954-1959)

Gràcies al treball de recerca menat per Robert Surroca i Tallaferri i Agustí Barrera i Puigví i al compromís patriòtic de Rafael Dalmau Editor, ha vist la llum el llibre que recopila els exemplars que es van publicar de Per Catalunya,que entre 1945 i 1959 (en dues etapes: primer en la clandestinitat i després a l’exili), l’òrgan de premsa del Front Nacional de Catalunya, organització creada en el context de la immediata postguerra com a aglutinant de la lluita antifranquista i catalanista.

Amb el mateix títol va aparèixer a Niça, també al 1945, però sense vinculació orgànica amb el FNC, un butlletí dirigit a la comunitat de catalans exiliats.

El llibre inclou la reproducció facsímil de tots els números que es van publicar, fruit del treball d’arxiu de Robert Surroca, un pròleg de Fermí Rubiralta, un estudi d’Agustí Barrera i un recull, a càrrec de Pere Vilella, de les opinions de diversos analistes i historiadors sobre el paper de Per Catalunya.

Per Catalunya, el nom del portaveu del Front, evocava el crit que, segons s’ha explicat sovint, es creu que el president Lluís Companys va pronunciar davant del piquet que el va afusellar, el 15 d’octubre de 1940, al glacis del castell de Montjuïc.

Gràcies a aquest treball de recerca, els historiadors disposaran d’un material de primera mà per a ampliar el coneixement sobre el període de la immediata postguerra mundial, arran de la qual el sobiranisme agrupat en l’FNC —molts militants del qual havien lluitat al costat dels aliats— va haver de fer un replantejament polític arran de la no intervenció dels països democràtics en l’Espanya de Franco per l’inici de la Guerra Freda.

Després d’haver patit els efectes de la repressió franquista, que obligà el Front a interrompre l’edició del Per Catalunya l’any 1947, l’any 1954 reprengué el seu periple, aleshores a l’exili de París, de la mà de Manuel Viusà i Gertrudis Galí. En aquesta nova etapa Per Catalunya va contribuir a promoure el relleu generacional entre els patriotes resistents de primera hora i els joves militants que impulsaren el canvi ideològic i orgànic que es produí dins el moviment independentista a partir de finals dels anys cinquanta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!