“Red de mentiras”, (títol original “Body of Lies”), de Ridley Scott, USA, 2008.
La trama de la pel·lícula es desenvolupa a l’Orient Mitjà on s’enfronten els agents de la CIA i els grups gihadistes islàmics. El cap de la intel·ligència nord-americana encarregat de dirigir les operacions a la zona ho fa arrecerat de l’escenari del conflicte, gaudint de l’estil de vida occidental, però moralment embrutit. Russell Crow s’ha hagut d’engreixat una vintena de quilos per donar cos a un personatge decadent i sense escrúpols (que s’autoatorga la representació d’Amèrica mateixa) que contrasta amb l’actitud ètica de l’agent que combat sobre el terreny (Leonardo DiCaprio).
Certament, els gihadistes són presentats com uns fanàtics que no mostren cap respecte per la vida de les persones però Scott omet qualsevol referència a les causes endògenes d’aquest fenomen terrorista, ben anteriors a l’aparició del colonialisme occidental. Amb aquesta omissió, i l’aparició tangencial dels camps de refugiats palestins a Jordània (mostrant les dures condicions de vida dels seus habitants) planteja la contraposició entre un Occident opressiu i un món àrab oprimit. Entre uns homes que menteixen (el cap de la CIA) i uns que són homes que creuen dogmàticament en la paraula: ja sigui en la d’Alà (cas dels gihadistes), ja sigui en la pròpia (el cap de la intel·ligència jordana, aliat dels americans i que lluita pel seu compte contra els islamistes). El cap de la xarxa terrorista és un enginyer àrab educat a Amèrica i que reacciona violentament contra el món que ha conegut. Un món d’impostura que basa la seva potència en la superioritat tecnològica que res no pot contra uns combatents islàmics que lluiten amb fanatisme i coratge.
Leonardo DiCaprio representa un agent honest, que s’enamora d’una infermera local i que abandona decebut la CIA per establir-se a un Orient que esdevindrà la seva nova pàtria, on troba la complicitat d’uns xiquets, nebots de la captivadora i virtuosa musulmana, que segueixen els partits de futbol de la lliga anglesa i els agraden les hamburgueses. La història d’amor que se sobreposa al thriller d’acció és una esperança de reconciliació entre dues civilitzacions enfrontades que reflecteix l’estat d’ànim nord-americà, esgotat i vacil·lant, del final de l’època Bush. No és una pel·lícula destinada a passar a la història d’Hollywood, però reflecteix parcialment el moment puntual d’un conflicte global.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!