“Paradise now”, (Paradís ara), d’Hany Abu-Assad, Palestina, 2005. Aquest film palestí narra les vicissituds de dos joves àrabs que viuen en els territoris ocupats per Israel des de 1967 i que decideixen presentar-se com a voluntaris per cometre un atemptat suïcida contra els israelians. És una pel·licula que defuig el tractament èpic de la qüestió, que
“Gomorra”, de Matteo Garrone, Itàlia, 2007. Basada en l’obra, del mateix títol, de Roberto Saviano (editada en català per Edicions de Butxaca, Barcelona, 2008), és un film rodat en el napolità que parlen les classes subalternes (només ocasionalment els personatges benestants s’expressen en italià normatiu al llarg de l’obra). Es tracta d’una pel·lícula que ofereix
“Oh, Jerusalén”, (títol original en francès, Ô Jérusalem), d’Elie Chouraqui, França, 2006 Avui fa seixanta-un anys que l’Assemblea general de la Nacions Unides, reunida a Nova York, decidia la partició de la Palestina britànica en dos estats, un d’àrab i un de jueu. Els àrabs no acceptaren la resolució i optaren per la guerra, els
“Red de mentiras”, (títol original “Body of Lies”), de Ridley Scott, USA, 2008. La trama de la pel·lícula es desenvolupa a l’Orient Mitjà on s’enfronten els agents de la CIA i els grups gihadistes islàmics. El cap de la intel·ligència nord-americana encarregat de dirigir les operacions a la zona ho fa arrecerat de l’escenari del conflicte, gaudint