La crònica de l’acord anunciat avui a Lausana entre Iran i el denominat P5+1 estava cantada des de fa temps. Era la sortida previsible des de que, fa molt de temps, els UEA van renunciar a emprar la força militar per doblegar el règim teocràtic iranià. El fet cert és que avui, enmig d’una agressiva intervenció iraniana al Ièmen i la reiteració que “la destruction d’Israel est non negociable” (Mohammad Reza Naqdi, dixit), els EUA i la resta d’estats occidentals han claudicat davant el seu enemic més perillós.
L’acord d’avui és només un protocol d’intencions que permet guanyar temps als aiatol·lahs per consumar els seus propòsits genocides envers Israel i hegemonistes respecte del conjunt del mon àrab fins ara comandat pels sunnites. Rússia i Xina són dos règims totalitaris a qui ja els està bé que un estat islamista afebleixi Occident i resulti legitimat internacionalment per liderar el mon islàmic. És Occident que ha optat pel suicidi, com alerta Michel Rocard en el seu darrer assaig politic aparegut fa poques setmanes editat per Flammarion.
Israel serà abandonat a la seva sort i a la seva capacitat d’autodefensa, pero serà obligat a quedar marginat de la comunitat internacional en no acceptar “l’acord de pau” amb l’Estat de Palestina que li serà imposat. De fet, Israel representa el bo i millor de l’esperit occidental, al qual ha renunciat Europa. Realment, Europa ja va morir a Auschwitz, els governants actuals només en culminen la destrucció.
Post Scriptum, 4 d’abril del 2015.
El llibre de Michel Rocard, que fou primer ministre de la República francesa entre els anys 1988 i 1991, es titula exactament “Suicide de l’Occident, suicide de l’humanité ?” i és una reflexió sobre els mals que gangrenen les democràcies occidentals. No està centrat doncs en el conflicte generat per l’islamisme sinó en analitzar les causes del declivi de la nostra civilització, una de les quals és la banalització dels principis democràtics que la fonamenten i això sí que té a veure amb l’acord de Lausana.
Post Scriptum, 5 d’abril del 2015.
D’entre els nombrosos articles apareguts a la premsa israeliana analitzant l’acord de Lausana n’hi ha dos que em semblen especialment encertats. D’una banda, el sigant per David Horovitz a The Times of Israel el 3’abril, titulat “Monsieur le President, etes-vous absolument sur d’avoir raison ?”, referent-se a l’estrategia mantinguda pel president dels EUA front a l’Iran, D’altra banda, l’article publicat al mareix dia i al mateix mitja, per Mitch Ginsburg, “L’accord sur le nucleaire laisse Israel avec peu d’options” que analitza les eventuals respostes que l’estat hebreu pot donar a l’amenaca iraniana.
Per la seva banda, el Consell Nacional de la Resistencia Iraniana, des de l’exili evidentment, ha fet public aqueix comunicat sobre l’acord de Lausana:
“La Sra. Maryam Rajavi, presidenta electa de la Resistencia Iraní, dijo lo siguiente respecto a la declaración conjunta entre el régimen iraní y el P5+1:
“Tormenta Decisiva” y la coalición regional contra la expansión y la agresión del fascismo religioso gobernante en Irán en Yemen, el impacto agobiante de las sanciones en el estado explosivo de la sociedad iraní así como sucesivas advertencias por parte del Congreso de Estados Unidos sobre seguir confrontando este régimen y apretar con las sanciones finalmente obligaron al régimen iraní a tomar un paso atrás a regañadientes tras 16 meses de charlas, que terminaron con dos días de tiempo suplementario en Lausana. Un paso hacia beber el cáliz de veneno nuclear, este retiro fue promovido por el miedo y la presión y contradice descaradamente la guías y los mandatos que el Supremo Líder del régimen, Ali Khamenei, había anunciado personalmente hace dos semanas.
Sin embargo, un comunicado de generalidades, sin la firma de Khamenei ni su aprobación oficial nunca bloqueará el camino del régimen hacia la obtención de un arma nuclear ni impedirán su engaño intrínseco. Continuar las negociaciones con el fascismo religioso en el marco del apaciguamiento no hará a la región ni al mundo más seguros ante la amenaza de la proliferación nuclear. Obligar al régimen a cumplir con las resoluciones del Consejo de Seguridad de Naciones Unidas es simplemente la única forma de impedir que los mulás consigan el arma nuclear.
El proceso de negociaciones desde 2002 hasta ahora, en particular la maratón de negociaciones en los últimos 18 meses, señalan palpablemente la realidad de que el régimen clerical sólo entiende el lenguaje de la firmeza y el poder.
Indulgencia y concesiones sin garantía por parte del P5+1 al régimen menos confiable del mundo hoy sólo le garantizan más tiempo y agrava más el peligro que impone al pueblo iraní, la región y el mundo.
Es de conocimiento común que el fascismo religioso gobernante en Irán ha invertido largamente en obtener armas nucleares para garantizar su supervivencia. La búsqueda en su interior de una alternativa al fundamentalismo y al banquero central del terrorismo no llevará a ninguna parte. La alternativa es un Irán democrático y no-nuclear”.
Post Scriptum, 26 de gener del 2016.
El president iranià Rohani està fent una gira per Europa on és rebut com un aliat a qui se li perdona tot, des dels propòsits genocides contra Israel a les execucions de centenars d’opositors cada anys, fins i tot per no ofendre la seva sensibilitat el president italià Renzi ha fet cobrir les estàtues nues de Roma i ha renunciat a servir vi al sopar de gala. Evidentment, ja és una pràctica assumida, aqueix sapastrot maligne no dóna mai la mà a les dones, que ho acaten servilment, fins i tot les autodenomiades feministes. Occident no vencerà el totalitarisme islàmic amb aqueixa actitud mesella.
Post Scriptum, 4 de setembre del 2017.
Un dossier elaborat pel digital israelià MEMRI (publicat en anglès el proppassat 28 d’agost i en francès el 1 de setembre) alerta del capgirament de l’actitud inicialment ferma del president Trump davant l’Iran fins a esdevenir una continuació del replegament dels EUA al Pròxim Orient encetat pel president Obama. Aqueixa situació deixa a Israel sol davant els propòsits genocides del règim iranià que s’ha expandit territorialment a través de l’Iraq, Síria i el Líban tutelat per Rússia.
Post Scriptum, 22 de gener del 2018.
La Unió Europea calla davant la repressió del règim iranià a la seva pròpia població, en dissimula el caràcter genocida mentre blasma Trump per la seva política de contenció frontal front l’amenaça nuclear, això ho explica documentadament el progessor Jean-Pierre Bensimon en aqueix article publicat avui per France-Israël Marsella i titulat “On se fait en Europe de dangereuses illusons sur l’Iran”.
Post Scriptum, 30 de maig del 2018.
Yigal Carmon, president del MEMRI, hi publica avui una punyent anàlisi on conclou que després de la retirada dels EUA de l’acord del G5+1 amb l’Iran i el restabliment de sancions econòmiques, més l’ofensiva militar israeliana a Síria, on Rússia no li presta la cobertura que esperava, només la UE és còmplice d’aqueix règim genocida.
Post Scriptum, 10 de febrer del 2024.
Dan Zamansky, fa tres dies a Yediot Aharonoth: “Escalada hacia el desastre: por qué Occidente no puede disuadir a Irán. La obsesión de esa zona del mundo por una solución diplomática con Teherán forma parte de un problema mayor, que los expertos califican de “política de no confrontación”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els iranians no són àrabs, són perses, musulmans i xiïtes, però no pas àrabs.
De fet, ètnicament i ligüística no tenen res a veure amb els àrabs; igual que els turcs, un poble de les estepes centrals d’Àsia que tampoc no tenen res a veure ètnicament ni lingüística amb els àrabs o els perses.
Els governants europeus, sobretot els dels països mes democràtics, haurien de recordar que no es poden fer concesions ni banalitzacions amb els estats totalitaris. El que va fer Hitler i el cost que va tenir per Europa, els hauria d’alertar. Tots els pobles que creuen que la democràcia és el millor sistema per governar s’haurien d’unir i defensar-se, tots, junts, doncs els totalitaris procuraran, mes aviat o mes tard, esborrar-los del mapa si poden seguir amb el seu avanç. Obama sembla un captiu dels republicans