Josep Blesa em fa saber que un ciutadà català Marc Belzunces (www.holoce.cat) s’ha negat a col·laborar amb l’administració electoral a les passades eleccions espanyoles i ha estat processat judicialment per aquest motiu.
Els motius al·legats per Marc Belzunces els exposa ell mateix al seu bloc: la seva consciència independentista el porta a convertir-se en objector a un sistema de dominació política que cerca l’assimilació del poble català dins els conjunt espanyol. Sense entrar ara a valorar si la seva actitud hauria de ser l’estratègia a seguir en pro de la causa independentista el fet cert és que en Marc fa un acte personal d’afirmació nacional catalana (hi ha hagut altres precedents no fa gaire temps i pels mateixos motius) que, en el context de l’ofensiva espanyolista present, pren una dimensió simbòlica.
Cal donar suport al Marc Belzunces, el seu gest l’honora com a patriota, precisament perquè els partits catalanistes no exerceixen la funció de lideratge que teòricament els pertoca i no donen resposta davant els esdeveniments de les darreres setmanes: aplicació de la tercera hora de castellà a l’escola, “manifiesto por una lengua común” i la coacció político-mediàtica arran del triomf d ela selecció espanyola de futbol. Els catalans amb conciència nacional estem abocats a un conflicte amb l’ordre espanyol que ens nega el dret a viure com a tals, a cadascú se li planteja la qüestió de què fer: callar i reservar la catalanitat al clos familiar, renegar-ne passant-se a l’espanyolisme o resistir per poder vèncer algun dia. En Marc ha fet la seva opció, independentment de si pensem que és la millor o la més oportuna, no el podem deixar sol. És a partir del compromís personal que es basteix un projecte col·lectiu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jaume, no fas més que repetir que no hem de valorar si aquesta és una estratègia òptima o no. A veure, jo (i sé que en Marc també) no sóc amant de protagonisme i de convertir.me en icona d’una causa, i per això espero tenir la sort que no em cridin a unes eleccions espanyoles.
Però si m’hi criden em pots dir tu quina opció tinc, que no sigui la del Marc? tu creus que és qüestió d'”estratègia” acatar els espanyols fins i tot en aquestes nimietats? renoi! jo espero tenir la sort que no em cridin, ho repeteixo, però si em criden crec que m’hi hauré de negar igualment.
Una multa es paga (què caram, no es paga, que m’embarguin) però la mala consciència d’actuar com un súbdit acovardit crec que no me la trauria dient-me a mi mateix que aquesta era una estratègia millor, més assenyada i gradualista.
Pensem-hi d’acord?