I és clar, com que la foscor és intensa i l’amplada del túnel considerable, amb molts de retombs, havia d’esmerçar tota la minsa llum de la llanterna pe a no sucumbir d’entrebancada en entrebancada.
Però avui m’ha semblat que la llum éra una mica més intensa (Aneu a saber perquè!) i amb la mínima per anar orintat-me he emprat la resta per a obrir aquest artil·lugi i escriure aquestes quatre paraules en el seu teclat.
Quatre paraules de disculpa per no haver sigut capaç de fer-ho abans a tos els amics, blocaires o no, que d’una forma o altra han mostrat la seva inquietud per la sort d’aquest bloc i el qui hi ha al darrera.
Doncs bé amics, continuo la difícil travessia a l’espera de poder veure aviat la llum de la boca de sortida. En l’entremig, desitgeu-me sort.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja ho veus, lluernes tots i totes, les unes de les altres. En tinc al meu jardí, hi ha Júpiter al cel i Aldebarà, hi ha plenilunis i llumins minces, i llanternes, útils i amigues , com molt bé dius. M’agrada molt trobar-te. Benvingut. El túnel ja s’acaba. Et desitjo tota la sort del món.
Celebro que avui hagis pogut tenir prou llom per treure el cap per aquí. Espero que trobis la orientació precisa per arribar aviat al final del túnel, que de segur no pot ser gaire lluny. Endavant i que tinguis sort.
Vinga que ja hi arribem, cap foscor no podrà aturar la nostra empenta.
escric amb una mà, que a l’ altra mà hi tinc el marçal. potser aviat podràs penar rn dates per venir a veue´l.
Tots els que t’estimem encendrem una antorxa per iluminar el camí fins a la sortida on t’estarem esperant per abraçar-te i celebrar-ho junts.
Tu ho pots fer!!!