Segons informa avui Vilaweb: “Els CDR i entitats independentistes convoquen marxes a Barcelona i una manifestació el Primer d’Octubre”. Els Comitès de Defensa de la República (CDR), Desobediència Civil Catalunya, la Plataforma Antirepressiva de Ponent, la Plataforma Antirepressiva de Barcelona i la sectorial de Persones Represaliades de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han organitzat una jornada antirepressiva el diumenge Primer d’Octubre, amb un seguit de marxes a peu cap a Barcelona, un acte polític i una manifestació. Les entitats organitzadores han fet un manifest en què recullen les reivindicacions i reclamacions:
“Aquest any els CDR, la Sectorial de persones represaliades de l’ANC, Desobediència Civil Catalunya, Plataforma Antirepressiva de Ponent, Plataforma Antirepressiva de Barcelona i el Front Comú contra la Repressió, amb la col·laboració d’entitats i col·lectius que treballen en contra la repressió i en defensa de les persones represaliades centrem la celebració del Primer d’Octubre en totes les persones que estan represaliades i encausades per haver defensat la independència des del 2017. Reivindicar, defensar i donar suport a les persones represaliades no només és un acte de justícia i de solidaritat per l’atac que reben de l’estat i per l’abandó en què les tenen les institucions i molts polítics, sinó que també és reivindicar el Primer
d’Octubre.
El Primer d’Octubre ens recorda que totes les persones que vam defensar les urnes el 2017 som represaliades encara que no estiguem encausades, perquè totes som víctimes de les agressions de l’estat. En aquest sentit, som conscients que la fi de la repressió i la resolució positiva del conflicte polític amb l’estat espanyol i les instàncies que el sostenen, com ho són la monarquia espanyola, l’Íbex 35 i l’aparell políticojudicial, no s’assolirà fins a la independència del nostre país i l’apoderament dels moviments socials i populars com a elements referencials de la nova República.
Hem de convertir la repressió en una eina política per aconseguir la independència. Denunciem, sense embuts, la persecució del govern de la Generalitat de Catalunya contra l’independentisme i d’altres lluites socials, i exigim amb fermesa l’abandó d’aquesta pràctica col·laboracionista amb l’estat espanyol, en què la Generalitat es persona com a acusació particular en els processos judicials, un comportament indigne i contradictori amb el compromís independentista exhibit en la seva propaganda. Denunciem també la indiferència i l’abandonament dels mitjans de comunicació en tot el que fa referència a les persones represaliades.
La xarxa de suport i de lluita no es pot limitar a un dia com avui ni a les concentracions que fem en el cas concret de cada encausada citada a declarar. No volem només paraules d’ànim o actes de presència davant dels jutjats. Exigim un suport que vagi acompanyat dels mitjans econòmics per superar jurídicament i psicològicament el terrorisme que l’estat ens aplica de forma directa o indirecta.
Reclamem a les grans entitats del país un suport públic i efectiu molt més decidit i directe a les persones represaliades, més enllà de campanyes, missatges a les xarxes, mapes, telèfons, comunicats i fons solidaris d’escàs abast pràctic. És amb aquest esperit que durant més de tres mesos hem tingut contactes amb la majoria de plataformes, col·lectius, grups de suport i entitats civils que lluiten d’una manera o altra contra la repressió per realitzar un acte unitari durant tota la diada.
És arran del Primer d’Octubre que han vingut totes les represàlies de l’estat, i aquestes represàlies ens han fet veure que hem de tornar a anar a l’una com hi vam anar aquells dies. Fruit d’aquests contactes hem organitzat aquesta jornada del Primer d’Octubre, començant amb les marxes a les 7 de matí i finalitzant a les 6 de la tarda amb la manifestació.”
Post Scriptum, 21 de setembre del 2023.
Segons informa avui Vilaweb: “L’independentisme civil reivindicarà l’amnistia, el dret d’autodeterminació i la independència el Primer d’Octubre en un acte unitari a la plaça de Catalunya de Barcelona a les 18.00. L’han convocat el Consell de la República, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i la Intersindical. El lema de la mobilització serà “Defensem l’1 d’octubre. Independència. Autodeterminació. Amnistia“.
Post Scriptum, 26 de setembre del 2023.
Comparteixo el parer de l’ANC: “L’amnistia pot ser un parany per blanquejar l’Estat, evitar que el TEDH el condemni i allunyar-nos de la independència.
L’Assemblea Nacional Catalana va ser creada amb un únic objectiu: aconseguir la independència de Catalunya. Els successius fulls de ruta han anat sempre en aquesta direcció sense fer marrades en el camí ni passos enrere.
Les darreres eleccions al Congreso i la necessitat que vots de partits independentistes facin possible investir el candidat del PSOE, han posat sobre la taula de la política partidista una negociació que es diu per l’amnistia. Això passa, precisament, en vigílies de l’aniversari del Primer d’Octubre, sense que es parli de reactivar la declaració d’independència suspesa, ni tampoc d’un reconeixement del dret de secessió de Catalunya.
L’Assemblea Nacional Catalana no interpreta aquesta situació com una situació nova. En altres ocasions s’ha donat aquesta conjuntura i sabem com han acabat els pactes, “històrics” o no, amb l’estat espanyol.
Si el que volem és la independència, una amnistia no té cap mena de sentit si no s’acompanya del reconeixement, per part de l’Estat, del dret a l’autodeterminació i del dret del Parlament de Catalunya a fer efectiva la independència. Altrament, la mobilització per la independència i la desobediència civil que sovint comporta, continuarà perseguida per part de l’estat espanyol. Es continuarà perseguint aquells que l’estat consideri un perill, sota l’acusació de terrorisme i tot allò que puguem imaginar.
Amb l’amnistia no se soluciona cap de les qüestions de fons que comporta el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, únicament s’hi posa un apòsit temporal. Fins quan? Quants encausats més haurem de tenir per adonar-nos que només amb la independència l’estat no ens podrà reprimir, acusar i represaliar?
Si hem de fer cas de les declaracions que ens arriben de les Cortes, no serà una amnistia en “stricto sensu” perquè res canviarà en el marc constitucional espanyol. Al contrari, ja s’està exigint per part de l’estat espanyol una renúncia a la unilateralitat. En tot moment, l’amnistia es planteja com un perdó, un indult 2.0, sense admetre la legitimitat del Primer d’Octubre ni la de poder fer referèndums per la independència.
Com vam poder comprovar divendres passat, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) dona una gran importància a aquest cas. Un cas únic per la dimensió política que té i que ens pot permetre establir un precedent molt útil per aconseguir la independència. L’admissió a tràmit de les denúncies ens aplana el camí. Si el tribunal condemna Espanya per utilitzar la justícia per silenciar la dissidència i per apartar els polítics i líders del moviment civil de la vida política activa, tindrem un dels altaveus més potents per fer valer la nostra causa: per defensar la legitimitat d’exercir el dret a l’autodeterminació.
Des de l’Assemblea, fa temps que diem que l’amnistia és una arma de doble tall, i pot ser un parany. Si només serveix perquè l’estat espanyol demostri davant el TEDH que la via interna de reparació dels drets vulnerats s’està activant, serà un parany que pot propiciar que la causa als tribunals internacionals acabi decaient. Si això succeeix, s’estarà blanquejant tota la repressió que ha fet tots aquests anys l’estat espanyol, sense avançar cap a l’objectiu nacional d’assolir la independència del país. Ara mateix, ni a l’estat espanyol ni a Catalunya no s’està sentint parlar de cap conseqüència directa ni relació causal entre l’amnistia i una data per declarar la independència.
L’Assemblea s’ha implicat des de l’inici en la causa catalana a Estrasburg, com no podia ser d’altra manera. El que fou president de l’entitat, Jordi Sànchez, és un dels demandants i va ser encausat per ser el representant de l’entitat. L’Assemblea, doncs, està encausada i com a tal reclamem que la causa no decaigui, volem que hi hagi una condemna internacional a l’estat espanyol. No volem blanquejar-lo i fer-lo aparèixer com allò que no és, un estat democràtic.
Des de l’Assemblea hem defensat i continuem defensant que només des de la confrontació amb l’estat podrem aconseguir el nostre objectiu. L’objectiu dels partits independentistes hauria de ser, com deien ells mateixos, debilitar l’estat, no donar-li estabilitat.
Si abans de la sentència s’aprova una llei d’amnistia, aquesta possibilitat decaurà i ens haurem condemnat nosaltres mateixos a la irrellevància i al menysteniment a Europa.
L’Assemblea sempre ha defensat les causes de tots els represaliats i continuarà fent-ho, però amb la mirada posada en la solució definitiva del conflicte que genera les causes, amb una mirada cap a la nació i cap a l’assoliment de la plena llibertat. Només així serem tots lliures”.
Post Scriptum, 30 de setembre del 2023.
Manifest del Consell per la República: “Sis anys de l’1-O: la república catalana, un mandat irrevocable“:
Demà, 6è aniversari de l’1-O, el Consell de la República Catalana vol fer una declaració de fermesa i determinació en la defensa del mandat democràtic de la ciutadania catalana.
L’1 d’octubre de 2017, el poble català va expressar de manera clara i contundent la seva voluntat de ser un país independent. Més del 90% dels votants van optar per la independència, en un referèndum que va ser boicotejat pel govern espanyol a cops de porra contra ciutadans armats amb paperetes i urnes.
Malgrat totes les adversitats i dificultats, el Consell de la República Catalana és la institució republicana que ha mantingut viu aquest mandat i que el defensarà fins a poder fer-lo efectiu.
Des del Consell de la República volem denunciar la persistència de les institucions de l’Estat Espanyol en negar el reconeixement nacional del poble català i en refusar un procés de negociació amb Catalunya com a subjecte polític sobirà amb dret a decidir lliurement i democràtica la seva condició política.
Aquest rebuig contradiu el principi de democràcia i el dret internacional dels drets humans, civils i polítics, individuals i col·lectius. Aquests drets de caràcter universal i vinculant, reconeguts en tractats i normes internacionals d’obligat compliment per Espanya, son el fonament de les constitucions democràtiques.
El Consell de la República, en l’objectiu de preservar la supervivència de Catalunya com a Nació i el benestar dels seus ciutadans, declara que si les institucions de l’Estat Espanyol persisteixen en una actitud de bloqueig unilateral a una solució democràtica i negociada del conflicte, el Consell, en tant garant del mandat del Primer d’Octubre, es reafirma en la necessitat d’aplegar Institucions, partits, societat civil organitzada i ciutadania en l’objectiu de desenvolupar els mecanismes democràtics necessaris per al desplegament efectiu de les resolucions relatives a la declaració d’independència de la República Catalana aprovada pel Parlament de Catalunya el 27 d’Octubre del 2017.
Avui, com cada 1 d’octubre, volem recordar que el poble català s’ha autodeterminat i que la república catalana és un mandat irrevocable. Per això fem una crida a tornar a mobilitzar-nos al carrer. No defallirem en la nostra lluita fins a fer-la realitat.
Defensem l’1-O, independència, autodeterminació, amnistia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!