Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

18 d'agost de 2012
3 comentaris

Les diferències que separen les Pussy Riot de Julian Assange

A l’hora d’opinar sobre causes alienes prenc com a referència per estar-hi a favor o no si els subjectes de l’atenció internacional són a favor o no de la llibertat de les persones i els pobles.

Les Pussy Riot amb fets i poques paraules demostren el seu compromís amb la llibertat del seu poble front al règim tardocomunista de Putin i estan avalades per un dissident de veritat com Gary Kasparov . Per contra, Julian Assange ha filtrat molts documents confidencials -d’estats occidentals principalment- sense que hagi deixat clar que ho fa en pro de la democràcia o per un afany de protagonisme de caràcter narcisista.

Significativament, Assange té com a valedors a dos impostors de categoria com Baltasar Garzón i el president d’Equador, Fernando Correa, que es vanta de tancar diaris opositors. El tractament mediàtic els equipara en notorietat sense aprofundir en els continguts reals, no els aparents, de les lluites que protagonitzen. Per sostenir la democràcia cal estar al costat de les cantants russes, per ser còmplices de les causes totalitàries només cal apuntar-se al progressisme banal al costat d’Assange.

 

Post Scriptum, 27 d’agost del 2012.

Enllaço amb aqueix apunt del bloc de Xavier Sala i Martin on dóna suport a les cantants russes dissidents i a l’opositor Garry Kasparov, una actitud solidària que deixa en evidència la impostura dels internacionalistes “nostrats” que només s’indignen histèricament contra les democràcies occidentals i Israel. També recomano la lectura de l’article que ahir va publicar al diari Ara Joan B. Culla titulat “Triangle de megalòmans”, referint-se a Assange, Garzón i Correa.

Post Scriptum, 11 de setembre del 2017.

Personalment, jo no tindria a Julian Assange per aliat per molt que ara escrigui en català i, aparentment, en pro de la causa de Catalunya. I tampoc a Ianis Varufakis, presentat com a referent de l’esquerra europea quan va ser derrotat políticament per Alexis Tsipras que és qui realment està traient a Grècia del marasme econòmic i de la corrupció. Les seves paraules només ens aprofiten per deixar encara més en evidència les impostures dels progressistes abstractes i banals, del tipus Podemos i Comuns.

Post Scriptum, 19 de març del 2018.

Les Pussy Riot, des de Mèxic estant, han blasmat la reelecció de Putin a qui han dedicat sarcàsticament una cançó, mantenint permanentment la denúncia del règim autocràtic rus. En canvi, el suport d’Assange a la causa catalana ha estat efímer (sortosament).

Post Scriptum, 16 de juliol del 2018.

Les Pussy Riot han reivindicat el gets de quatre espontanis que han saltat al camp interrompent la final del mundial de Putin. Avui mateix les autoritats russes els han obert un procediment judicial, segons informa The Times of Israel, fent-se ressò de l’impacte global que ha tingut la denúncia de l’autocràcia del règim tardocomunista. Com avança Le Monde han estat condemnat a quinze dies de presó.

Post Scriptum, 18 de setembre del 2018.

Un dels activistes de Pussy Riot que van mostrar l’oposició al règim de Putin durant bel proppassat mundial de futbol, Piotr Verzilov, va ser emmetzinat i ingressat a un hospital de Berlín on s’està recuperant, segons informa avui Le Figaro.

Post Scriptum, 11 d’abril del 2019.

Avui el Parlament de Catalunya ha mostrat el suport a Assange pel fet que va ser una de les poques veus que l’octubre del 2017 va fer costat a la causa del poble català. Les pressions (poc) diplomàtiques del Regne d’Espanya sobre l’Equador per tal que deixés de parlar de Catalunya el van fer callar i avui, segurament, l’han dut a la presó. Això sol no justifica la solidaritat catalana ja que les relacions internacionals han de tenir en compte les prioritats estratègiques en funció de si convenen o no a la nostra independència. Els estats que persegueixen a Assange són cabdals pel futur de Catalunya enutjar-los inútilment posicionant-nos al seu favor (sense saber a més a quins interessos realment serveix) és un acte estèril i contraproduent. Avui discrepo de l’editorial de Vicent Partal a Vilaweb: “Assange: un heroi del nostre temps”.

Post Scriptum, 14 d’abril del 2019.

Haaretz, el diari històricament vinculat a l’esquerra sionista, publica avui aqueixa informació sobre el passat antijueu d’Assange: “Jualian Assange’s Long History of Alleged anti-Semitism”.

Post Scriptum, 5 de gener del 2021.

La justícia britànica ha denegat l’extradicció als EUA de Julian Assange per motius de salut perquè altrament no hi havia argument de defensa possible a la seva actuació. L’apropiació i divulgació massiva de documentació que afecta la seguretat de qualsevol estat és delicte arreu del món, si hi ha crims contra la humanitat entre els fets esbombats han de ser assenyalats concretament i denunciats als tribunals, conducta que Assange no va adoptar. Ni ell, ni la soldat Maning són herois de la llibertat, però sí que la llibertat a Occident s’ha demostrat vigent i eficaç. Discrepo, totalment, de l’editorial de Vicent Partal avui a Vilaweb: “Assange: un veredicte humanament satisfactori, però políticament molt preocupant.

Post Scriptum, 25 de gener del 2022.

Ahir, a Vilaweb: Maria Alekhina (Pussy Riot): “No seria dolent que Catalunya tingués la independència”.

Post Scriptum, 26 de maig del 2022.

Avui, a Vilaweb: “Suspenen el concert de les Pussy Riot a Barcelona per la poca venda d’entrades. Era un dels primers concert del grup dissident rus d’ençà que Maria Alekhina va fugir de Rússia per evitar represàlies del Kremlin”. Si fos Assange qui cantés ja s’haurien esgotat, inhibir-se davant la lluita dels demòcrates russos contra el règim de Putin mostra la covardia i l’estultícia dels referents morals i polítics hegemònics a la Catalunya mesella.

  1. “Filtrar documents confidencials d’estats occidentals principalment sense que hago deixat clar que ho fa en pro de la democracia”. Si aquests documents deixen al descobert les clavegueres dels poders, benvingudes siguin les filtracions! Això (la filtració) és una pràxi a favor de la llibertat de les persones i els pobles, malgrat els “valedors” que hom pugui tenir.

    I no s’ha d’oblidar que hi ha quelcom que es diu “dret d’asil”. Negar-lo és un atemptat a la llibertat (ho faci el Regne Unit, l’Equador o Israel, per exemple).

    Atentament, i bona setmana

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!