Julian Assange, el, per a molts, paladí de la transparència informativa, el trencador de motlles, el descobridor de secrets de l'establishment, el prometeu que ens havia lliurat el foc dels déus en format 2.0, ha arribat a un acord amb la cadena televisiva RT (antigament Russia Today tot i que encara s'acostumi a anomenar-la així) per tal de presentar un programa d'entrevistes (obviament enregistrades en l'actual lloc on Assange compleix arrest domiciliari) a partir del proper mes de març.
La cadena RT és un canal internacional que emet en diversos idiomes dirigit per l'Agencia de Noticies Internacional Russa (RIA Novosti) depenent del govern rus.
La cadena RT és un canal internacional que emet en diversos idiomes dirigit per l'Agencia de Noticies Internacional Russa (RIA Novosti) depenent del govern rus.
El programa tindrà el nom de The World Tomorrow i els entrevistats seran, segons diuen a Wikileaks, gent iconoclasta, visionària i controvertida amb la que parlaran de com fer un demà millor per al món.
Quina vergonya, Sr. Assange! És dificil imaginar un final més miserable per al "desafiador de l'ordre mundial" que emplear de la controlada per l'Estat "Russia Today"
diu en una piulada Alexander Lebedev, el propietari de The Independent .
Rússia no és precisament el paradís de la llibertat de premsa i expressió. Lebedev sap de què parla, és copropietari (juntament amb Mikhaïl Gorbatxov) del setmanari Novaya Gazeta, una de les publicacions que més ha patit el despotisme de Putin amb, com és conegut i com ja he parlat en altres ocasions, diversos periodistes morts.
Coneixent el biaix de la cadena i de qui hi mana no seria estrany que les entrevistes d'Assange se centrin en denuncies a Occident i sobretot als Estats Units (Putin va afanyar-se a donar suport a Assange des d'un primer moment. Els enemics dels meus enemics són els meus amics). De fet, aquesta ja semblava ser la línia de la mateixa Wikileaks si comparem l'espai que dediquen a Rússia o als americans. I més que l'espai, el contingut, vull dir que molt parlar d'Afghanistan i Irak (cosa que està molt bé) però poc del Càucas (Recordem que a Txetxènia es calcula que ha mort un 25% de la població).
Donarà veu Assange als dissidents russos? A la premsa independent? O serà un fitxatge del govern rus per a donar una imatge trencadora i intentar apuntalar un sistema polític que, de mica en mica, es va enfonsant amb una classe mitjana que, malgrat ser fruit del propi sistema, comença a distanciar-se'n?. Pregunta ingènua.
Tanmateix Rússia Unida (el partit de Putin i Medvedev) continua guanyant les eleccions àmpliament (eleccions que van tenir unes quantes irregularitats) i les mobilitzacions que sovintejaren abans dels comicis no tenen un lideratge ni un objectiu clar i definit. Tot i així alguna cosa passa quan en alguna manifestació de Rússia Unida arriben a pagar a la gent per assistir-hi.
Quina vergonya, Sr. Assange! És dificil imaginar un final més miserable per al "desafiador de l'ordre mundial" que emplear de la controlada per l'Estat "Russia Today"
diu en una piulada Alexander Lebedev, el propietari de The Independent .
Rússia no és precisament el paradís de la llibertat de premsa i expressió. Lebedev sap de què parla, és copropietari (juntament amb Mikhaïl Gorbatxov) del setmanari Novaya Gazeta, una de les publicacions que més ha patit el despotisme de Putin amb, com és conegut i com ja he parlat en altres ocasions, diversos periodistes morts.
Coneixent el biaix de la cadena i de qui hi mana no seria estrany que les entrevistes d'Assange se centrin en denuncies a Occident i sobretot als Estats Units (Putin va afanyar-se a donar suport a Assange des d'un primer moment. Els enemics dels meus enemics són els meus amics). De fet, aquesta ja semblava ser la línia de la mateixa Wikileaks si comparem l'espai que dediquen a Rússia o als americans. I més que l'espai, el contingut, vull dir que molt parlar d'Afghanistan i Irak (cosa que està molt bé) però poc del Càucas (Recordem que a Txetxènia es calcula que ha mort un 25% de la població).
Donarà veu Assange als dissidents russos? A la premsa independent? O serà un fitxatge del govern rus per a donar una imatge trencadora i intentar apuntalar un sistema polític que, de mica en mica, es va enfonsant amb una classe mitjana que, malgrat ser fruit del propi sistema, comença a distanciar-se'n?. Pregunta ingènua.
Tanmateix Rússia Unida (el partit de Putin i Medvedev) continua guanyant les eleccions àmpliament (eleccions que van tenir unes quantes irregularitats) i les mobilitzacions que sovintejaren abans dels comicis no tenen un lideratge ni un objectiu clar i definit. Tot i així alguna cosa passa quan en alguna manifestació de Rússia Unida arriben a pagar a la gent per assistir-hi.
(Sí, la senyora que parla al minut 2 és la corresponsal de Catalunya Ràdio Natàlia Boronat. No li noteu l'accent català?).
Entre els seu fitxatge per una cadena governamental russa i la seva inhibició en el cas Manning (al qual només han donat suport virtual i 2.0) és per a començar a dubtar de la idea justiciera i llibertària (i mereixedora d'una candidatura per al Nobel de la Pau) que alguns s'havien fet del creador de Wikileaks.
Foto: Membres del moviment juvenil pro-Kremlin Mestniy en una manifestació en suport d'Assange davant de l'ambaixada britànica. (Font: Russia Watch)
La independència de la premsa no m'he la crec, es digui RT, The Independent o El País. Cert que en algunes coses un mitjà de comunicació ens semblarà més objectiu que un altre, però no crec que hi hagui algú (i encara menys un mitjà de comunicació) del tot "independent" (potser algú pot ser "independent" de l'aparell de l'Estat, però darrera d'ell hi ha quelcom més que el no-res, potser algú que vol fer-se amb el poder estatal?).
El premi Nobel de la Pau crec que està molt desprestigiat. En tot cas (i amb una mirada molt llunyana) se'l mereixeria abans el soldat que ara està empressonat que no pas l'Assange.
Si fa o no fa, tots -o qüasi tots- estem d'acord en la llibertat de premsa i opinió.
Atentament
Cada mitjà te una línia editorial amb una visió determinada (diguem-ne dretes, esquerres o el que sigui) i ja es coneix quines són les seves opinions sobre determinades qüestions.
Però una cosa és tenir una línia determinada i una altra ser partidista, entenent com això manipular els fets o amagar-los o mentir per tal que no contradiguin la versió que interessa donar. Això passa arreu en més o menys mesura i a Rússia hi tenen la ma trencada...i prou s'ha vist com si algú es mostra massa indòcil se'l carreguen directament. Per això suposo que sobtarà als que van posar Wikileaks al santoral que Assange hagi pres aquesta decissió.