Avui s’ha constituït després d’un llarg procés de gestació un organisme unitari que pren com a antecedent l’Assemblea de Catalunya creada l’any 1971 sota el franquisme.
Aquesta nova Assemblea Nacional sorgeix de la conferència nacional per l’Estat propi celebrada avui mateix i que ha estat fruit del treball de gairebé dos anys d’un MxI que aplega independentistes de totes les procedències. La nova organització unitària té per objectiu no pas el restabliment d’un règim autonòmic sinó la independència de la nació catalana i neix amb la voluntat d’articular el sobiranisme cívic que a diferència dels partits polítics ha sabut demostrat la seva vitalitat i capacitat d’iniciativa. Personalment hi he donat suport sense participar-hi activament, però atès que els promotors m’han fet confiança per formar part del Consell Permanent miraré de contribuir-hi positivament d’ara endavant.
Post Scriptum, 30 d’abril del 2018.
Personalment no he participat activament a l’ANC d’ençà la seva fundació, només mitjançant la sectorial SITxCat, però la considero una entitat cabdal del procés independentista i un dels components essencials per bastit una direcció estratègica col·legiada que superi (sense excloure’ls, evidentment) els partits majoritaris (ERC i PDECat).
En aqueixa etapa del conflicte amb l’ordre estatal espanyol cal augmentar el suport social i electoral als partits republicans però, com ha dit Elisenda Paluzie en fer-se càrrec de la presidència de l’ANC, és imprescindible partir del mandat popular de l’1 d’octubre i el 21-D per guanyar credibilitat i oferir viabilitat. No es pot recórrer al mite de la gestió de govern per contraposar-lo a la realitat del conflicte. Recuperar el Govern de la Generalitat no és en si mateix un objectiu estratègic si no va acompanyat d’un projecte per a superar la repressió multidimensional en la que som immersos com a poble.
Cal una nova Assemblea de Catalunya adaptada a la lluita per la independència que aplegi tots els partits i entitats que en són partidaris, amb uns punts mínims d’acord, amb una direcció col·legiada i una visió estratègica. Les muncipals de l’any vinent han de tenir com a objectiu vèncer el bloc del 155 CE i els equidistants, recuperar el cap i casal de Catalunya per a la causa nacional, i enfortir el sindicalisme independentista, entre d’altres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tant de bo ens faci tan de profit com l’altre; l’Assemblea Nacional.
Pere Meroño