Un dels anuncis efectuats pel president Rajoy a la
compareixença davant el Congrés dels Diputats de Madrid el proppassat 11 de juliol, que ha passat desapercebut mediàticament, fou que presentaria el setembre vinent “un ambicioso programa para garantizar la unidad de mercado de forma efectiva”.
“La unidad de mercado constituye un principio económico fundamental e irrenunciable para el funcionamiento competitivo de la economía española”, va reblar el lider del PP. Friso per saber en que consistirà aqueix programa i més quan cap indicador econòmic assenyala que la recuperació del desenvolupament i la productivitat vagi lligada a l’enclaustrament Espanya endins. Ans al contrari, el mercat interior és el que conforma el conjunt de la UE i que les institucions comunitàries malden per fer efectiu trencant les barreres estatals i l’intervencionisme dels governs que restringeixen la lliure competència.
El mercat únic espanyol era el de l’autarquia franquista, el del proteccionisme estatal mantingut pel PSOE i el PP durant la segona restauració borbònica, però és incompatible hores d’ara amb l’Europa comunitària. Les entitats catalanes que aposten pel mercat espanyol,
com la Caixa, ho fan per criteris polítics no de rendabilitat econòmica, i així els hi va.
L’empresariat català aplegat al Fomento del Trabajo Nacional o el Cercle d’Economia són hereus d’aquella burgesia que es va llençar als braços del franquisme traumatitzada per la violència a la reraguarda republicana i les col·lectivitzacions. Prioritzen l’adhesió a l’ordre estatal per davant la democràcia i la catalanitat, d’aquí venen els seus manifestos en contra de la llengua catalana com si aqueixa fos un obstacle per la dinamització econòmica del nostre país.
El futur de l’economia catalana passa per l’exportació més enllà de la UE, els intercanvis amb les potències emergents, com Israel, i la recuperació de l’esperit emprenedor que va permetre la pervivència de la catalanitat malgrat els poders fàctics ens eren adversos. España ho confia tot al control estatal, Catalunya ha de confiar en la llibertat de comerç i la capacitat d’innovació empresarial d’aquells emeprenedors que vinculen la seva prosperitat a la del nostre país. Només els que saquegen el poble català emparats per l’ordre estatal són els que estan a favor del mercat únic, els empresaris que no participen de l’espoli aposten per una
sortida catalana diferenciada a la
fallida de l’Estat espanyol.