Aquí teniu l’entrevista que em publica aquesta setmana Esquerra Nacional, número 96, la revista d’ERC.
Quines són les principals propostes que presenta la vostra candidatura?
Estan recollides a les esmenes que Esquerra Independentista ha presentat a la ponència de la direcció sortint i que, llegides en conjunt, són una veritable alternativa que inclou: l’actualització i impuls ideològic del republicanisme per construir un espai polític propi, genuí i majoritari, reforçant la identitat ideològica d’ERC; fer de la lluita pel dret a l’autodeterminació l’eix de l’acció política del partit bastint un full de ruta seriós i pautat; i dotar-se d’un nou model de partit i direcció política congruent amb els punts anteriors, que separi els càrrecs de partit dels càrrecs de govern, que faci de la democràcia participativa i els referèndums els seus elements més distintius.
Què cal fer si el Tribunal Constitucional continua amb la retallada de l’Estatut?
El Tribunal Constitucional no està legitimat, tot i que l’empari la legalitat espanyola, per alterar allò que el poble català ha decidit en referèndum, per tant cal sotmetre-ho a la consideració de la ciutadania via referèndum, plantejant clarament les opcions de futur per al nostre país. És el nostre deure com a partit que el Govern de la Generalitat i el Parlament encapçalin aquesta resposta.
Quina valoració en feu de l’any i mig de segon tripartit?
Vist en perspectiva, ha estat un pacte negociat des d’una posició de debilitat d’ERC, poc concret, que a més la direcció actual es nega a especificar, actualitzar, concretant-lo, sobretot quan apareixen qüestions sobrevingudes com ha estat la prolongació de la portada d’aigua de l’Ebre a Barcelona, la futura sentència del TC contra l’Estatut o el model de finançament. Balanç insuficient.
Com s’ha de fer créixer la base social de l’esquerra independentista?
Recuperant la coherència interna i la credibilitat social assumint una estratègia creïble d’autodeterminació, de confl icte polític democràtic amb l’Estat, i creant i/o consolidant plataformes sobiranistes, sindicats nacionals, assemblees d’electes per l’autodeterminació tipus Udalbiltza, i mobilitzant la base social independentista amb un projecte participatiu, no elitista i hermètic com actualment passa. Cal bastir xarxes de complicitats socials, bidireccionals, obrint les portes del partit de bat a bat, i demostrantnos útils pel país i la seva gent.
Què cal fer per articular els Països Catalans?
Promoure dinàmiques polítiques autòctones en els diversos territoris que conflueixin en un projecte federal de comunitat nacional. Prioritzar tot allò que ens uneix i ens fa forts, l’eix mediterrani de prosperitat; infraestructures, projecció internacional, cultural, economia, finançament, etc.
Quins són els principals reptes de futur del partit?
Deixar d’actuar com un partit d’ordre i esdevenir efectivament l’Esquerra de la llibertat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!