A l’edició digital de l’Avui s’hi pot llegir l’excel·lent article (pel seu fons i per l’estil rigorós i precís amb que està escrit) d’Heribert Barrera: “Oportunitat i viabilitat de la proposta de Joan Carretero”.
És un text que mereix ser rellegit amb deteniment pels molts consells que aporta, tots orientats a fer efectiva un projecte polític: la candidatura que promovem des de Reagrupament Independentista en vistes a les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any vinent. Barrera amb el seu posicionament aporta un plus de legitimitat i continuïtat històrica i política a la proposta que ha explicitat Joan Carretero.
L’acollida que està tenint la iniciativa d’una candidatura independentista transversal permet constatar com molts independentistes estaven orfes de referent electoral. La tasca en la que ja estem immersos els qui a través de Reagrupament Independentista mirem de bastir, pas a pas, un projecte obert i participatiu on hi càpiguen entitats sobiranistes i patriotes de cor a títol personal precisarà, segur, del consell i l’autoritat moral d’Heribert Barrera per arribar a bon port. Serà per a tots els que hi vulguin participar un honor, un estímul i una gran responsabilitat compartir amb ell aquesta tasca.</p
Post Scriptum, 21 de maig del 2018.
Un vespre entre Nadal i Cap d'any del 2008, Heribert Barrera, Joan Carretero i jo vam sopar a un restaurant de Barcelona amb el propòsit de saber el parer del primer sobre una eventual abandó d'ERC per crear una nova formació independentista. La seva opinió va ser que ho creia difícil atesa l'estanqueitat del mapa polític català d'aleshores però no ens ho va pas desaconsellar ja que no creia reformable la línia estratègica d'Esquerra. Ens hi tornarem a reunir quan ja havíem pres la decisó en un altre sopar en el qual van participar altres promotors de la formació que havia d'emergir al llarg de l'any 2009. Finalment, l’autosabotatge del projecte per part del mateix Carretero al gener del 2010 va distanciar Barrera d’aqueixa iniciativa que hagués pogut prosperar i fer aflorar una tercera opció independentista a les eleccions al Parlament de Catalunay d’aquell any, una oportunitat que sí que va aprofitar Solidaritat Independentista, efímerament.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’alegro per aquesta magnífica notícia, a més, amb l’immens prestigi de la personalitat de n’Heribert Barrera. La base d’homes i dones que aspirem a aconseguir l’Estat propi es va ampliant a l’entorn de Reagrupament Independentsta. Tot i que, una súper-notícia dins el món del catalanisme com aquesta, m’he fixat que no ha sortit publicada a Vilaweb. Que estrany, oi? Sigui com sigui, res atura el creixement de l’independentisme sociològic, avui una nova enquesta de l’administració ho confirmava. I seguirà creixent… Jaume, et felicito pel teu bloc, des de sempre amè, informatiu, rigorós i que indueix a la reflexió, et desitjo prosperitat en l’àmbit personal, i col·lectivament: que assolim l’anhelada independència nacional.
L’article estaria bé si no fos perquè hi ha un punt que deploro sense pal·liatius: el que fa referència a l’ús de l’exèrcit. Penso que en aquest punt l’experiència personal del president Barrera li ha fet una mala passada i, de retruc, ha fet una mala passada a la causa de la nostra llibertat. Tal com apunten molts analistes, el recurs a la força per impedir un procés d’independència és objectivament impossible: l’estat espanyol no s’ho pot permetre pas. Per tant, haver esmentat aquesta qüestió és un error factual i, sobretot, treure a passejar un espantall que els espanyols volen fer servir per ternir-nos ben quietons.
Avui ja hi havia, a propòsit de l’article, una ressenya satírica implacable de l’opinador carodià Alzamora a l’Avui. Aquesta mena de relliscades venerables només justifiquen l’escapisme de la direcció de l’Esquerra.