Heribert Barrera i Costa (Barcelona, 6 de juliol del 1917 – 27 d’agost del 2011) ha estat un exemple de patriotisme, intel·ligència i coratge al llarg de tota la seva vida. I personalment, ha estat un mestre i un amic.
El vaig conèixer ara fa vint anys, quan vaig entrar a ERC i vam coincidir uns anys a l’executiva del partit. Posteriorment, vaig cercar l’ajut de la seva fidel memòria per escriure la biografia de Jaume Cornudella (Pagès Editors, 2001). Després em va aconsellar a l’assaig “L’esquerra de la llibertat” (Viena Edicions, 2007) que també va prologar. I em feia l’honor, de tant en tant, de compartir taula i sobretaula xerrant de política a la Brasserie Flo, de Barcelona.
En aquest bloc he anat deixant constància de l’estima que li he professat i de la coincidència amb les seves opinions sobre les perspectives de l’independentisme català. El darrer cop, fa poques setmanes, amb motiu del seu noranta-quatre aniversari, reproduïnt a títol d’homentge un article lúcid sobre les conviccions en la política que trobo adient rellegir avui quan polítics de tota mena -fins i tot els que l’han ignorat deliberadament- lloen la seva personalitat.
Post Scriptum, 23 de setembre del 2020.
Avui, la majoria espanyolista a l’Ajuntament de Barcelona ha decidit retirar l’atorgament a títol pòstum de la medalla d’or de la ciutat a Heribert Barrera i Costa, un acte infame que mereix algunes consideracions.
La primera, no hi ha encara una biografia completa que abasti la llarga trajectòria política d’Heribert Barrera amb la qual poder rebatre les acusacions mancades de fonament que li són imputades. Ell mateix no valer refutar-les en vida, li ho vaig demanar per tal que acredités la participació a la resistència francesa contra l’ocupació nazi (va col·laborar amb la xarxa d’evasió que dirigia Manuel Valls de Gomis) però va desistir de fer-ho al·legant que altres havien fet molt més que ell.
La segona, l’acte de venjança retrospectiva de tot l’espanyolisme barceloní contra una figura que representa com pocs el patriotisme republicà català contemporani vol ser una desqualificació general de l’independentisme titllant-lo de racista, identitari i retrògrad. Significativament, per atorgar honors i distincions els ajuntaments han de fer un expedient acreditatiu dels mèrits de la persona a la qual es vol honorar. Així es va fer per atorgar-li la medalla d’or, en canvi per retirar-li no s’ha seguit el mateix procediment i les imputacions que se li fan estan mancades de fonament, raó per la qual són impugnables en via contenciós-administrativa.
La tercera, el paper de còmplices necessaris que tenen els Comuns en la deslegitimació des del poder espanyol de la causa nacional catalana. Fets com aquest mostren la veritable funció del progressisme abstracte i banal de Colau i els seus sequaços, els mateixos que ERC presenten com a favorables a l’autodeterminació i futurs socis de govern. La feble resposta d’Esquerra a la infàmia d’avui s’explica perquè comparteixen el marc mental dels Comuns i detesten allò que representa Heribert Barrera.
Post Scriptum, 24 de setembre del 2020.
Veig que ahir Bartomeu Mestre va fer un apunt en defensa d’Heribert Barrera, que comparteixo, del qual val la pena destacar les desqualificacions que fa dinou anys li dedicaven destacats membres de la direcció d’ERC, com Josep Huguet:
“El linxament d’Heribert Barrera va ser brutal, però va destacar el sadisme desfermat des de Catalunya. Els seus companys de partit varen perdre els papers i la xaveta i qualificaren Barrera de dement senil i de traïdor. Afloraren els fantasmes, i es va reeditar, des de l’esquerra, allò de la ploramiques confabulación judeo-masónica. Josep Huguet («l’analista» d’ERC) va escampar arreu un correu electrònic patètic que transcric íntegrament. »Sent: Thursday, March 01, 2001 11:02 PM:
»La bogeria d’Heribert Barrera pot acabar actuant com a espoleta de l’operació dissenyada pel PP i activada pels talibans de CiU. PP està enviant indiscriminadament emigrants pseudoclandestins cap a Catalunya i per altra part no facilita els papers posant una bomba de rellotgeria per tal que la població catalana es divideixi per raons socials o culturals. L’editorial Dèria pròxima a CiU encarrega el llibre, escrit fa temps i tria presentar-lo ara, entre les declaracions de Ferrusola i el Congrés d’ERC.
»La persistència de Barrera en les declaracions només té dues interpretacions: o demència senil o ganes de ser expulsat d’ERC i provocar-nos problemes en un moment d’ascens. La fuga de vot que capitalitzaria aniria a parar a CiU que espera pacientment esgarrapar unes miserables desenes de milers de vots. IC i la caterva de radicals s’abonen a la persecució de racistes i contribueixen a criminalitzar el conjunt del catalanisme fent el joc al PP. El panorama no pot ser més caòtic. Des d’una direcció, ho reconec, desbordada totalment pels fets, demano socors en forma d’articles públics i suggeriments.”
Post Scriptum, 2 d’octubre del 2020.
Han publicat articles en defensa d’Heribert Barrera: Salvador Cot, al Món del 24 de setembre, “Molt Honorable Heribert Barrera“, i Josep-Lluís Carod-Rovira, a Nació Digital el proppassat 30 del mateix mes, “Vergonya en comú”.
Post Scriptum, 28 d’agost del 2021.
Al desembre del 1986 Heribert Barrera encapçalà un manifest signat per trenta-cinc personalitats de la vida política i cultural (entre els quals, Ramon Barnils, Josep Benet, Manuel Cruells, Josep Termes) en pro de la recuperació del pensament llibertari que fou publicat a la revista El LLamp, número 64, corresponent al 25 de desembre:
“L’estat espanyol camina avui pel viarany democràtic, els ciutadans després de llargs anys d’opressió i sacrificis, van recuperant les llibertats.
Partits, sindicats i altres organitzacions socials treballen amb normalitat, totes les ideologies han de tenir un lloc en la nova etapa democràtica.
Tanmateix, el pensament llibertari que tantes pàgines ha deixat escrites en favor de la dignitat humana i la llibertat dels pobles continua essent una ombra del passat.
Per això, nosaltres, els ssota signants, fem una crida a la sensibilitat dels homes i les dones del país, a les seves forces socials i a les organitzacions ciutadanes per la recuperació del pensament llibertari.
Creiem que la presència en el si de la societat d’un ideari crític, humanitzador, defensor de l’ètica com a instrument equilibrador en el plans socials i individual com és el pensament llibertari, és indispensable perquè s’aprofundeixin les llibertats, perquè s’eixampli el marc de la democràcia.
En aquests moments es fa necessari que el “vell talp” del pensament llibertari torni a donar els seus fruits.”
Post Scriptum, 4 d’octubre del 2021.
L’historiador Agustí Barrera i Puigví va llegir aqueix text a l’acte d’homenatge al Dr. Heribert Barrera amb motiu del 10è aniversari de la seva mort, organitzat per l’Oficina del MHP Joaquim Torra a l’Auditori Josep Irla de Girona el 9 setembre 2021:
“Amb el títol de la meva intervenció vull posar de relleu alguns aspectes de la trajectòria política del Dr. H.Barrera, que la crònica “oficial” no ha recollit, que han estat mantinguts en un volgut oblit, perquè les idees que exposava eren incòmodes pel sistema, per a les elits dominants, perquè eren políticament incorrectes.
Guerra i exili
El Dr. H.Barrera era fill de Martí Barrera, destacat militant de la CNT i d’ERC, que amb aquesta doble militància resumia la problemàtica de la Catalunya del s-XX, un moviment obrer potent i una forta consciència i voluntat nacional. Martí Barrera fou Conseller de Treball i Obres Públiques de la Generalitat Republicana (1933-1934). El seu fill sempre va sentir pel pare, respecte i admiració per la seva tasca política.
Durant la seva època d’estudiant el Dr. H.Barrera, va militar (1934) a la Federació Nacional d’Estudiants FNEC, un any després s’afilià a les Joventuts d’Esquerra Republicana- Estat Català JEREC. Quan la guerra del 1936, lluità com a soldat d’artilleria als Fronts d’Aragó i el Segre. A l’exilia de Montpeller, va viure a la Residència dels Intel·lectuals Catalans.
A la Universitat de Montpeller, el Dr.H.Barrera es llicencià en Ciències Químiques, en Matemàtiques, i cursà una diplomatura en enginyeria química (1941), es doctorà en Ciències Físiques a la Universitat de la Sorbona (1948)
Quan l’ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial, formà part de la xarxa d’evasió Louis Brun, creada a indicació del President Lluís Companys, també formaven part de la xarxa, Jean Olibó, batlle de Sant Cebrià (1956-1989), Manuel Valls de Gomis, Manuel Viusà, Octavi Viladrosa, Joan Fanega. Un exemple palès del seu clar compromís antifeixista.
La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC)
Vaig conèixer del Dr.H.Barrera l’any 1969, quan vaig entrar a treballar a la GEC com a redactor d’articles de química, junt amb l’amic Dr. Salvador Alegret. El Dr. H.Barrera era el cap de la Secció de Ciències i Tècniques de la GEC, tots tres compartíem taula en aquell pis del carrer Provença 278, que aleshores era la seu d’edicions 62.
El tracte que ens dispensà el Dr.H.Barrera a en S. Alegret i a mi durant els dos anys i escaig que treballàrem junts, fou d’una extraordinària amabilitat, mai ens féu notar el seu nivell superior de coneixements, ans tot el contrari, amb els seus comentaris als articles que arribaven a la GEC, ens ajudava en la nostra formació científica, un veritable mestre, en el sentit de qui t’ajuda a interpretar la realitat.
La seva personalitat
El Dr. H.Barrera era un home reservat, de tracte educat, una mica tímid, però de conviccions fermes, que defensava aferrissadament. Era una persona d’ordre en tots els sentits, no pas endebades tenia una sòlida formació científica, per això aplicava criteris lògics, científics, a la seva pràctica política, per això xocava amb la política establerta, de qui dia passa any empeny, del peix al cove, de les modes efímeres i la subordinació al clientelisme i els poders establerts. Sovint fou criticat per dir les veritats sense embuts, unes veritats que contradeien la veritat oficial establerta. Fou un model del científic humanista i compromès del s-XX.
Activitat política
Bona part de la seva activitat política s’esdevingué durant la dictadura, ell tornà a Catalunya el 1952, en ple ascens de la Guerra Freda. El Dr H.Barrera fou un socialdemòcrata convençut, amic personal del Canceller Willy Brand (1913-1992), fou un polític resoludament antifeixista i anticomunista, el paper del PSUC-PCE durant la Guerra del 1936 li donaven la raó. La seva excel·lent relació amb l’exili català li donà una visió precisa de la política internacional i de l’europea en concret.
Fidel i coherent en les seves conviccions, advocà per l’abstenció en la votació de la Constitució el desembre del 1978. Quan el 1979 Manuel Viusà fou detingut a París, a petició de l’Estat espanyol que en demanava l’extradició, el Dr.H Barrera en defensà la seva honorabilitat, i assistí al judici on fou absolt i reivindicat com a resistent antinazi.
Foren polèmiques, però profètiques,les seves declaracions sobre la immigració i la necessitat de la seva regulació, i el parany del multiculturalisme, que féu l’any 2001 al llibre, Què pensa Heribert Barrera? Vaig participar en la gestió de la seva vinguda a Arenys de Munt per a explicar les acusacions de què era víctima, l’acompanyà en cotxe l’amic Enric Borràs, en entrar a la Sala Municipal, unes 200 persones s’aixecaren aplaudint-lo, el poble havia entès el seu missatge basat en criteris científics.
Des de feia anys el Dr. H.Barrera havia anat adoptant posicions clarament independentistes, veient que aquesta era l’única opció que podia permetre la persistència de la nació. Si la majoria dels polítics institucionals, s’haguessin regit pels principis d’ètica, honestedat personal. i servei a la nació, que han guiat la trajectòria del Dr. H.Barrera, faria anys que seriem independents.
En el seu darrer parlament dalt del buc d’un camió, junt amb el Dr. Moisès Broggi en la manifestació del 9 de juliol del 2011, deia amb clarividència, Deixem-nos d’eufemismes, no val la pena parlar més del dret a decidir. Tots sabem que mentre siguem a l’Estat espanyol, els únics que decidiran seran sempre ells. Nosaltres no decidirem mai res i decidiran sempre en contra nostre. El conflicte de l’Aeroport del Prat li dóna la raó.
El comiat
A l’acte del seu enterrament al Parlament Català el 29 d’agost del 2011, uns amics del finat posaren una bandera estelada damunt del fèretre, que fou retirada immediatament. La institució autonòmica no podia permetre la presència d’un símbol que identifiqués la ideologia independentista del Dr. H.Barrera.
Com un combatent, com un soldat de la Pàtria, va estar al peu del canó fins el darrer moment, plantant cara als mercaders del temple, “els patriotes d’armilla” que escrivia Pere Quart, els que avantposen el benefici el benefici econòmic personal als interessos col·lectius , nacionals. Desafià l’adversitat, la vellesa i la malaltia. El Dr .H Barrera va complir amb escreix els seus deures patriòtics. En el llibre de la nostra història nacional, serà un referent per a futures generacions.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Encara em sembla veure’l en un consell nacional, tot donant explicacions del perquè no es tornava a presentar com a candidat a les europees i acabant dient-nos que, en aquella legislatura que acabava havia estalviat més de dos milions de pessetes de les dietes que li pagaven a Estrasburg i que els posava a la nostra disposició per la campanya que començava. Em va quedar clavat.