De manera immediat es pot retreure a aqueixos partits no haver evitat els despropòsits perpetrats pels directius bancaris que han malbaratat els diners al seu càrrec i saquejat els seus fons presentant uns resultats ficticis per tal d’obtenir unes retribucions desproporcionades. La complicitat dels partits del règim que han atiat la gestió irresponsable de bona part dels directius afins no pot quedar políticament impune, ni tampoc penalment si s’escau. Però hi ha encara una qüestió major que depassa la crisi del sistema bancari i és la mentalitat i l’ideari de les elits dirigents castellanes basades en la concepció patrimonial d’allò públic en general i de l’Estat en particular.
La interiorització de l’espoli dels Països Catalans va aparellada a una concepció de dominació més que de productivitat o de bé comú que amara les conductes de la nomenclatura espanyola. La inviabilitat econòmica del sistema radial d’infraestructures, públiques i privades, que l’ordre estatal ha centralitzat a la megalòpolis madrilenya és el resultat últim d’un sistema de poder que està abocat a la fallida per causes estructurals. L’absència d’explicacions de Rajoy en un dia com avui, després de negar fins a darrera hora la inevitabilitat del rescat vol dir que no s’accepta la realitat i no hi ha, per tant, alternativa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!