ERC va fer campanya per l’abstenció davant el referèndum sobre la Constitució celebrat avui fa trenta anys. El principal argument de la posició de l’Esquerra era que “el text constitucional no inclou cap mena de reconeixement del dret d’autodeterminació dels diferents pobles de l’Estat espanyol”.
A la vista del resultat de la consulta el comitè executiu del Partit va fer pública la següent valoració:
“Primer.- Manifestar la seva complaença pel fet que una bona part del poble català, malgrat les pressions de tota mena, va demostrar la seva disconformitat amb el text constitucional deixant de participar en el referèndum, en una proporció del 40% a la ciutat de Barcelona i del 35% a la resta de Catalunya, incloent-hi el 4% aproximat de vots en blanc, que són considerats arreu com l’abstenció més activa de totes.
Segon.- Constatar que ha estat satisfactòria la resposta d’un sector important de l’electorat davant la línia política abstencionista d’Esquerra republicana de Catalunya, mantinguda en defensa dels drets nacionals de Catalunya, vulnerats per la Constitució.
Tercer.- Fer honor al compromís acceptat abans del referèndum per Esquerra Republicana de Catalunya d’admetre els resultats de la votació. Per tant, en ésser majoritàriament positius, acatar la Constitució tot seguit que sigui promulgada.
Quart.- Fer constar la voluntat d’Esquerra Republicana de Catalunya d’aprofitar tots els mitjans legals que es derivin de la Constitució per tal de revisar-la i poder portar a terme, juntament amb les altres forces polítiques de Catalunya, una millor política tant en l’àmbit de l’Estat espanyol, com en el nacional català i també en els àmbits comarcals i municipals.
Cinquè.- Demanar la convocatòria urgent d’eleccions generals, imprescindibles per a evitar la debilitat d’un govern de consens i també perquè el resultat del referèndum palesa la forta erosió soferta per les forces polítiques dominants, tant les del govern com les de l’oposició.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja m’agradaria veure quin suport rebria avui al nostre país una nova “constitución española”.
Suposo que massiu, perquè tots els partits, mitjans de comunicació i personatges notoris s’hi volcarien a favor i ens espantarien de les terribles conseqüències de votar-hi en contra, pel capbaix.
I així, així de rucs, anem fent cami cap al no res. Sense esma per arriscar i amb la comoditat autocomplaent del derrotisme de sofà.
Si no conseguim uns altres politics, am els actuals no arribarem mai en lloc. Si pensem que algun dia, podrem albirar l’independencia, nosaltres (el poble), hem de diexar-nos de politics i sortir a cercar la nostra llibertat.