Arran d’haver deixat ERC, he contactat amb antics companys de militància amb qui, en un moment o altre, havia compartit treballs i afanys. Una d’aquestes persones és Elisa Farré, una dona de la terra ferma afincada al Baix Penedès a qui feia anys havia perdut la pista. L’Elisa col·labora a la revista comarcal “Noguera Magazine” i penja els seus articles al facebook. Aquest que reprodueixo sintetitza molt bé una sèrie de reflexions molt escaients en un dia com avui, Primer de Maig.
“La magnitud dels canvis socials sobrepassa la capacitat dels nostres polítics encarcarats en una manera de fer política basada en un paternalisme social que condueix a una societat demandant i sempre insatisfeta. L’administració proveïdora de serveis ha de respondre a les expectatives creixents amb la immediatesa que requereixen els nostres temps. Aquest fet produeix accions mancades de racionalització, coherència i transversalitat que alhora generen frustracions socials, manca de participació en la vida pública i ressentiment.
Un conjunt de mecanismes perversos s’han traslladat a la societat com a models a seguir: falta de responsabilitat i empatia, excés de superficialitat i exacerbació dels objectius personals en contra dels comunitaris. Els fets, i les accions dels nostres polítics, actuen com a mirall social en una societat laica on l’ètica i els valors instaurats al llarg del temps són menyspreats, ja que suposen un clar obstacle per a la consecució de l’èxit individualista.
Hem de ser capaços de liderar des de l’autenticitat i la coherència els processos necessaris per a assumir el canvi de model social que estem vivint en els nostres dies. De fet, la nostra societat es troba polaritzada entre els resistents a aquest canvi imposat i asocial, on els sentiments no es respecten, només els èxits, i els que no tenen cap escrúpol en adaptar-se i utilitzar aquest desconcert per mantenir la seva posició. Votem polítics que semblen salvadors, però que no senten res pel seu poble, els donem la capacitat de decidir quina és la nostra realitat alienant-nos de la nostra pròpia existència com a éssers socials.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Defensen els interesos dels grans ‘lobbys’ urbanistics, de situacions monopolístiques deixades en mans privades i de serveis públics a carrec de l’herari públic i desorienten i que acaben provocant majors desequilibris sectorials, socials i economics.
I a més a més aquest nepotisme d’una administració exagerada, provoca una direcció desequilibrada i s’acaba notant i molt en l’economia com una càrrega pesa de la societat i d’un país.