Jaume Renyer

La decisió del TPI estableix un precedent extraordinàriament important ja que per primer cop afecta a un cap d’estat en ple exercici del poder, precisament acusat d’utilitzar-lo per massacrar la població civil.  Les ètnies four, masalit i zaghawa, de religió animista totes elles, han estat delmades des de fa vint anys per les milícies janjawid, armades i protegides pel règim islamista del Sudan comandat per Bachir. Des del 2003, entre 35.000 i 100.000 persones han mort a conseqüència del desplaçament forçós de població, la fam i els atacs dels janjawid i l’exèrcit. El fiscal del TPI ha trobat proves per acusar Bachir de crims de guerra i crims contra la humanitat, de moment encara no per ampliar la causa al delicte de genocidi.

L’Organització de la Conferència Islàmica, la Lliga Àrab i la Unió Africana s’han donat manya a refusar la decisió del TPI i manifestar que no col·laboraran pas a detenir l’acusat i dur-lo davant el tribunal. El president rus, Medvedev, també ha corregut a dir que l’ordre d’arrest era “un mal precedent”.  Xina i França tampoc estan interessades en que prosperi el procediment penal ja que són aliats estratègics del règim de Jartum. Les organitzacions humanitàries que ajuden els refugiats se n’han alegrat, les plataformes del pacifisme arbitrari que només surten al carrer per atacar Estats Units i Israel, evidentment tampoc han badat boca. Atès que el TPI no disposa de forces militars i policials per fer complir l’ordre de detenció, a Bachir no li passarà res, ja que a diferència del règim de Milosevic a Sèrbia, l’OTAN no actuarà aquest cop de gendarme mundial. Però el precedent que suposa que el TPI actuï contra els responsables governamentals de crims contra la humanitat en curs d’execució ja resta establert.

Post Scriptum, 16 d’agost del 2012.

Malgrat que ja fa tres anys que el TPI va decidir processar Al-Bachir, ni ha estat destituït del seu càrrec, ni detingut, ni el seu estat boicotejat per les organitzacions defensores dels drets humans. Al Sudan se li ha imposat el reconeixement de la independència del Sudan del Sud i l’aturada de la massacre del Darfour, però res més. I no sols això, sinó que el règim integrista islàmic sudanès pot accedir en representació dels estats de la Unió Africana a la Comissió de Drets Humans de l’ONU, on han estat presents sense problemes estats totalitaris de diferents signe que no els respecten en els territoris que controlen. Denunciant aqueixa impunitat indignant, Jacky Mamou i Diagne Chanel han publicat a Le Monde d’ahir aqueix article titulat: “Soudan un désastre moral pour l’ONU”.