El 30 de gener proppassat, a París, el “gihadartista” que es fa anomenar Combo Culture Kidnapper (www.combo-streetart.com) -autopresentat com a fill de pare libanès cristià i mare marroquina musulmana- va donar-se a conèixer als mitjans de comunicació francesos tot denunciant que havia estat agredit per quatre individus al Metro mentre feia un grafit en pro de la coexistència interconfessional.
Immediatament, ha estat projectat arreu el seu eslògan “Coexist”, afaiçonat per una mitja lluna musulmana, una estrella de David i una creu cristiana, i a una manifestació en favor de la convivència interreligiosa convocada a Londres el 19 de febrer la pancarta que encapçalava la marxa reproduïa la seva obra. Enhorabona !
No tinc elements per jutjar les seves intencions reals en aqueixa iniciativa, però sí que m’alerta el fet que Jack Lang, jueu francès -per part de pare- (que fou ministre de cultura durant el mandat presidencial de François Mitterrand)- i conegut per la seva aversió a Israel-, actualment president de l’Institut du Monde Arabe, s’hagi apressat a fotografiar-se amb el tal Combo.
El temps, aviat evidenciarà els propòsits d’aqueixa estrella mediàtica de la coexistència interconfessional a Europa. De moment, la sobredimensió del seu gest i la boira que envolta l’agressió de la que afirma haver estat víctima em fan ser escèptic. Com també ho soc envers la divulgació extraordinària que s’ha fet de la cadena humana que va formar-se davant la sinagoga d’Oslo dissabte passat, on només una vintena dels assistents eren musulmans, (de fet eren kurds), mentre que els centenars d’espectadors eren ciutadans que observaven els fets com ho feien els jueus des de l’interior del temple, assetjat aqueix cop només per fotògrafs.
Aqueixes iniciatives sorgides excepcionalment de ciutadans europeus de cultura islàmica no passen d’anècdotes mentre els imams i els líders de les comunitats musulmanes europees no assumeixin que la coexistència passa pel manteniment de la laïcitat i, evidentment, denunciïn la judeofòbia amb la mateixa convicció amb la que la islamofòbia. De moment, encara no hem arribat a aqueix punt d’encontre per molt que els mitjans de comunicació europeus, i catalans (com es el cas escandalós de TV3), elevin aqueixos gestos puntuals a la categoria de norma de conducta política i ètica, i no només dels musulmans europeus.
Un fet que demostra que no anem pas en la bona direcció es la iniciativa subscrita per seixanta-tres eurodiputats, entre els quals Pablo Iglesias, Javier Nart i Josep Maria Terricabras (quina decepció veure’l entre aqueixa gentola), demanant la suspensió de l’acord de cooperació entre la UE i Israel mentre l’estat jueu no es doblegui a les pretensions palestines. Ni un mot de condemna a les víctimes jueves del gihadisme, cap voluntat de recerca d’una pau justa entre pobles en conflicte, només antisionisme banal políticament correcte.
Post Scriptum, 28 de febrer del 2015.
Amanda Borchshel-Dan rubrica avui mateix un article a The Times of Israel, ¨Toute la verite sur la chaine humaine de la paix d’Oslo, que situa en els seus justos termes la significacio i els participants d’aqueix acte simbolic per la pau i contra el gihadisme.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Veig que a la “llista negra” de diputats, els cinc catalans (Ernest Urtasun, Jordi Sebastià, Josep Maria Terricabras, Lola Sánchez i Marina Albiol, si no m’he descomptat) figuren com “Espagne”. Això no em sorprendria… si no que fos que la sindicalista gallega Lidia Senra figura com “Galice”!!! No sé pas d’on ha sortit aquesta estranya col·lusió isrealiano-gallega…