En Dieudonne ha sigut tambe noticia pel gest que ha inventat dit “la quenelle” : una especia de salut nazi invertit que s’esta multiplicant per les xarxes socials franceses sobretot quan l’han utilitzat esportistes coneguts o militars
La creixent propagació dels seus gestos (la quenelle, una salutació nazi invertida, imitada pel davanter Nicolas Anelka en marcar un gol amb el seu equip a la lliga anglesa aqueix mateix cap de setmana) i provocacions de caràcter antijueu li han donat una audiència creixent. I això, malgrat les condemnes judicials que acumula els darrers deu anys per difamació i discriminació racial contra els jueus en general, als qui aplica la vella teoria de la conspiració segons la qual dominen el món mitjançant el capitalisme.
Dieudonné va iniciar-se políticament als anys noranta del segle passat encapçalant les campanyes de denúncia del passat colonialista i esclavista de França tot qualificant el Front National de racista. Però des de fa deu anys ha fet un tombant radical abraçant el negacionisme del genocidi jueu durant el nazisme, l’islamisme i l’anticapitalisme tardocomunista, un espai en el qual convergeixen l’esquerra antiliberal occidental, el règim teocràtic iranià i el chavisme veneçolà, sistemes tots ells que admira expressament.
Dieudonné personifica el fenomen socio-polític estudiat per Pierre-André Taguieff, l’antisionisme radical i la nova judeofòbia que es dóna de forma creixent a França, i a Catalunya també. La resposta a les seves provocacions no pot ser només de caràcter judicial, cal un refús social i polític en defensa de les llibertats republicanes tal com assenyala Matthieu Croissandeau a l’editorial del diari “Aujourd’hui en France” d’ahir 28 de desembre:
“On peut avoir des doutes sur la réponse à apporter aux provocations nauséabondes de Dieudonné. On ne peut plus en avoir, en revanche, sur ce qu’il raconte. Voilà bientôt plus de dix ans que ses spectacles, ses vidéos, ses obsessions parlent pour lui sans équivoque. Au point qu’il est impossible aujourd’hui d efaire comme si on ne savait pas ou de rire à ses sketchs en prétendant ne pas cautionner pour autant ses dérapages.
Dieudonné se pose en humoriste antisystéme ? A d’autres ! Il n’est que l’avatar moderne d’un systéme bien ancien celui-là, qui voit dans le Juif la source de tous les maux. Dieudonné se pose en victime ? Là encore,le refrain est connu. C’est celui de l’agresseur agressé, du cracheur de haine qui feint de s’émouvoir du retour de flamme. Le plus inquiétant dans cette mascarade n’est pas le personnage, mais l’écho qu’il rencontre. Et il faudra, hélas, sans doute plus qu’une interdiction officielle pour ramener son public à la raison et réveiller les consciences. Franchement, sur ce coup-là, on aurait préféré que suffisent le mépris et l’indifférence”.
Post Scriptum, 7 de gener del 2014,
Cristiane Taubira, ministra de Justícia de França, ha publicat el proppassat dia 3, aqueix article a l’Huffington Post, “Ebranler les hommes“, on critica Dieudonné pel seu racisme i per la impostura de fer-se passar per insolvent per tal de no pagar les sancions que li han estat imposades per sentència ferma. El mateix dia, i al mateix mitjà, Michèle Tribalat, Pascal Bruckner, Richard Pasquier i Jacques Tarnero, publicaven un article col·lectiu demanant-se “De quoi Diuedonné est le nom ?”
Post Scriptum, 14 de gener del 2014.
La interdicció governamental de l’espectacle judeofòbic de Dieudonné, “Le Mur”, impulsada pel ministre Manuel Valls i convalidada pel Consell d’Estat ha fet que aqueix impostor l’hagi retocat eludint els fragments obertament delictius i n’ofereixi un altre de similar amb el títol d’Asu Zoa tal com analitza avui mateix Le Monde.
Post Scriptum, 10 de novembre del 2015.
Dieudonné ha vist rebutjada la seva apel·lació davant el Tribunal Europeu de Drets Humans que s’ha negat a emparar actes racistes antijueus sota l’aparença d’espectacles satírics com informa avui mateix Le Monde.
Post Scriptum, 12 de juny del 2017.
Segons va publicar Le Parisien, Dieudonné es va presentar com a candidat a les eleccions legislatives del juny vinent a la mateixa circumscripció que Manuel Valls amb l’ànim declarat de fustigar l’ex-primer ministre que l’ha combatut per antisionista. Dieudonné ha obtingut 1.061 vots, el 3.84%, front el 25.45 % de Manuel Valls i ha quedat descartat per a la segona volta.
Post Scriptum, 21 de novembre del 2017.
Malgrat les reiterades condemnes judicials en contra seva i la deslegitimació pel seu antisionisme ahir Dieudonné va omplir un teatre a Marsella amb 8.000 assistents aclamant les seves befes contra els jueus com publica avui Le Monde.
Post Scriptum, 21 de desembre del 2018.
Dieudonné ha creat una “branche ananas” del moviment de les armilles grogues antisionista segons informe avui MEMRI.
Post Scriptum, 29 de desembre del 2019.
Frédéric Sroussi publicà abans d’ahir a Europa-Israel un punyent article sobre l’antisemitisme que creix entre la comunitat afro-musulmana a Occident, del qual Dieudonné és un del màxims exponents.
Post Scriptum, 12 de maig del 2020.
Coincidint amb el 75è aniversari de la capitulació de l’Alemanya nazi i la captura del mariscal Petain, Dieudonné ha divulgat un video on apareix amb el quadre del militar col·laboracionista i un altre del negacionista Faurisson. El CRIF ha demanat acció judcials per aqueixa nova provocació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!