La Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya s’ha pronunciat sobre el “cas de les motxilles” de la Diputació de Barcelona mitjançant el
Dictamen 42/2012, sobre el qual cal fer algunes consideracions jurídiques i polítiques.
Per començar, jurídicament el tema queda resolt en base a motius formals: l’òrgan que va aprovar les retribucions extraordinàries al personal directiu cessant fou el mateix president de la Diputació quan corresponia al ple de la corporació provincial haver-ho fet. A partir d’aqueixa conclusió el dictamen conclou que “no és necessari entrar en l’estudi d’altres eventual vicis materials o formals”.
Les disquisicions prèvies del cos del document són deliberadament desenfocades per esquivar les qüestions fonamentals que aqueix assumpte planteja: quin fonament tenen les compensacions econòmiques al personal directiu que cessa en el lloc de treball al qual ha accedit voluntàriament i mitjançant lliure designació ? Existeix el suposat retrocés en les retribucions del funcionari derivat del seu cessament que ha de ser compensat amb un complement econòmic temporal ? La fonamentació legal i jurisprudencial del dictamen és, com a mínim, inconsistent.
Políticament, en aqueixa matèria rau un dels elements, no pas l’únic, de la pràctica il·legal coneguda amb el nom de les “motxilles” consistent en la percepció per part de personal directiu -teòricament professional provinent del sector privat- de retribucions suplementàries a les legalment establertes per als funcionaris de carrera de les administracions públiques. La responsabilitat dels partits polítics que han obert les portes a aqueixa mena de conductes és un tema tabú que supera els volgudament els estrets marges d’estudi de la Comissió Jurídica Assessora.