Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Mans enlaire!
Algú ha decidit que el Madrid no pot acabar un altre any en blanc. A 13 punts del Barça a la Lliga i sense cap opció d’equiparar-se als grans d’Europa a la Champions, Florentino i la seva tropa deuen haver decidit que es conformen amb la Copa per no tornar a patir un any sense títols. Ja se la poden quedar. Si per no estava prou devaluada aquesta competició, el robatori d’ahir al Camp Nou i l’espectacle patètic del València-Depor l’han convertida en un dels trofeus més tristos del futbol europeu.
El que va passar ahir al Camp Nou ja ho ha vist tothom. Sobren els comentaris. L’àrbitre va marxar content a casa amb la feina feta; ja és famós. Podrà explicar als seus nets que un dia va expulsar a Ronaldinho. La seva mare -recordada a l’uníson per tota la grada del Barça- podrà plorar d’emoció quan vegi que les imatges del seu fill han donat la volta al món.
Però he de confessar que m’agrada que em fotin un robatori de tant en tant. No és que sigui un masoca ni que m’agradi perdre títols però patir la injustícia em recorda que sóc del Barça. Em recorda que la nostra identitat col·lectiva s’ha forjat amb els Gurucetas de torn i anant sempre a la contra. Em recorda que la primera vegada que vaig anar a l’Estadi va ser en el partit contra el Sevilla de l’infamen Brito-Arceo i que en aquell moment vaig saber que sempre seria del Barça.
Els atracaments arbitrals són part de la nostra història i val la pena no perdre’ls per saber d’on venim, valorar on som i ser conscients del que ens ha costat arribar-hi i que, evidentment, ningú ens regalarà mai res per molt que a l’As o al Marca s’inventin conspiracions estranyes.
Som el Barça. Un club amb sentiments on els valors valen tant o més que els resultats. Juguem per gaudir i per practicar el millor futbol del món encara que ens suposi tenir menys copes a les nostres vitrines. Ens roben, ens insulten i ens maltracten i només aconsegueixen fer-nos més forts. La Copa pels lladres, la dignitat per nosaltres.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Noi, aquest cop et superes a tu mateix.
Estic amb tu completament. De cap a peus. Fa molts anys que ho sabem que ens passaran aquestes coses (jo vaig a l’estadi fa mes temps que tu) i ahir tal i com van començar el partit ja varem ençumar la flaire del que ens podia passar.
El corbs han vist que el malalt blanc encara té constants vitals i no es moment de desconectarlo del monitor de la UCI. Creuen que encara hi son a temps de revifar-lo i van fent via per aplanar el camí. Dues empentes van fer caure dos dels equips que més han maltractat els blanquinossos els últims anys… a Valencia una empenta fou penal (i adeu) i aqui l’altre era vermella radical (i comença a caure). Planyo els del Saragossa, que avui son feliços, amb el que els hi pot caure a sobre al partits de semifinals… i la tornada es a Madrid !!!, de ben segur ells tampoc acabarán el partit amb 11. I, per l’altre costat, crec que l’Espanyol va directe a la final, del dos que s’ho juguen es l’equip que menys mal l’hi pot fer al ‘ser superior’.
Ara tan sols pateixo pel Deco (quina sort tenir aquest paio amb nosaltres, quin troç de jugador), aquest diumenge poden arrodonir la feina de cara al partit de Valencia.
L’assaig de remuntada va ser prou bo. Els jugadors molts centrats i endollats i la gent fent pinya, amb el camp ple i la gespa nova cal ser optimistes de veure’ns amb el Chelsea (que també fa temps que está de pretemporada tot esperant el Barça).
Noi, felicitats un cop més i, com molt bé es diu, tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a guanyar.
Ánim, company.
Diuen que la història no es repeteix, però ahir vaig reveure el Guruceta…
Quant s’inventen penaltis que no existeixen, targetes fantasmes, …
Qui controla la arbitrarietat i la professionalitat dels arbitres, que sols saben queixar-se del tracte que reben, tot el contrari que els jugadors que és comporten de forma professional al davant les sancions, lessions i les queixes i no s’agarren la justicia per la seva mà.
Jo era molt petit el dia d´en Guruceta, 5 anyets, però era a l´estadi i ho recordo perfectament. No la jugada del “penal” de Rifé a Velazquez, ni el partit, ni el resultat, això ho conec però no ho recordo, recordo el merdé que es va generar, els cuixinets volant cap al camp, tothom cridant i xiulant, impressionant. Durant molts anys, de fet fins que Guruceta va morir, quan un àrbitre era com el d´ahir l´estadi cridava Guruceta, Guruceta, de tal manera que fins que no vaig ser més grandet pensava que dir Guruceta era un insult. Ahir n´hi havia per cridar un altre cop el cognom de l´àrbitre basc. Feia temps que no em quedava afònic al camp (només em passa en els Barça – Madrid) però l´impunitat amb que aquest home de negre ens va pispar la cartera era per possar-se malalt.
Com sempre, ens queda mirar el cantó positiu de les coses, i és que encara que el Madrid no estigui gairé bé, una eliminatòria amb ells desgasta, i una setmana abans d´anar a Stamford bridge………..quina por m´hauria fet. Ara juagrem només els diumenges, i podrem preparar ben preparada la Champions, que sí que és una competició com Déu mana.
Emilio Guruceta Muro, que estàs en el cel (¿?), ahir vas disfrutar eh!!!!!
Ens han ben fotut.
Ens han furtat descaradament, amb premediatació i alevosia. No aprendrem mai, que ELLS van al seu rotllo, i nosaltres, mentrimentres barallant-nos. L’estanquera d’ahir, que anava per l’avinguda de Suècia al costat de Mestalla, era -segurament- d’un españolista -madrileny disfressat de fallera. Tant a Mestalla com al Camp Nou ens han guanyat als despatxos. Ens calen competicions d’abast europeu………collons. Les d’españa fan fàstic.
Lendoiro és Lendoiro, la pela és la pela, FADESA és FADESA, els arbits són els arbits.
I sobre tot en l’esport, la politica és la politica. I segons alguns entenedors l’opiaç del poble.
N’hi ha que contentar a tot el món, quand convinga i no hi haja eleccions politiques pel mig.
Jesús Gil ho sabia, per què va guanyar el doblete, i li van deixar fer amb els arbits el que volia, l’any que Nuñez volia fotre fora l’equip del projecte de la pedrera amb la qualitat de 3 ó 4 figures. I Sanz volia fotre fora a Mendoza, una volta passada l’època de la quinta.
L’ actuació del Rodríguez Santiago aquest ens ha tornat als vells temps. Als anyorats vells temps que ens van fer com som: més que un club. Davant un arbitratge com aquest, en el qual no cal parlar d’errors arbitrals (sempre disculpables) sinó d’actitud premeditada, l’únic que queda és la dignitat de saber que tenim la raó i que estem bàsicament sols contra l’IMPERIO del SER SUPERIOR i la quintacolumna a Catalunya tan ben representada per L’ALTRE EQUIP DE LA CIUTAT del fabricant d’escopinyes i les seves brigades ultradretanes.
I un missatge als que defensen a les tertúlies que no creuen en complots, actitud premeditades, etc. Jo tampoc hi crec perquè encara no se n’han trobat les proves, però els indicis són ben clars. Només cal que algú ho investigui i ho pugui fer. La xerrada al Bar Nevado pot ser el primer pas?