Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Començo l’any amb el deures fets: bitllet d’avió d’anada a Londres pel dia 22 de Febrer i tornada a Girona el 23 al vespre. Gairebé es pot dir que ja tinc la maleta feta. Roba d’abric, samarreta amb el 7 a l’esquena, bufanda del Barça, pasta de dents, raspall, el pitet pel Ronaldinho i les pastilles de potassi per cuidar-me la veu i poder cridar a Stanford Bridge.
Bé, dic molt convençut que podré estar a les grades del camp del Chelsea però el cert és que fins al 23 de gener no sabré si tinc entrada. Confiem que sí. Per si un cas ja he posat dues espelmetes a la verge.
El cert és que les entrades van molt buscades. El Barça va obrir un sistema de reserva via web per als socis i en 12 hores ja havien rebut més peticions de les que podran satisfer. El que encara no entenc és el tema de RACC. Continuen amb paquets tancats de viatges cars comparats amb els preus actuals de les línies low cost però segur que tenen un paquet d’entrades ja reservat.
El que em semblaria més greu és que hi hagués socis que es quedessin sense entrades i, per contra, hi hagués no socis que poguessin anar a Stanford Bridge via RACC o altres promocions pel simple fet de pagar més. De sempre se’ns ha dit que els socis del club tenim prioritat absoluta en l’obtenció d’entrades i bullí confiar que serà així.
En tot cas -amb entrada o sense- a Londres hi falta gent. Ens pegarem una farra amb els amics i animarem al Barça des de la grada o des d’algun pub del centre. Prometo fer algunes fotos.
PD. Demà juguem en un camp de la Sibèria espanyola anomenat La ruta de la Plata. Quines coses té el futbol, avui jugues a Zamora i pasat demà contra el Chelsea.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si noi, quina sort.
Jo no hi puc anar, la feina, la familia, massa feines a fer a dos messos de plaç.
No hi faltarem el dia de març per tornar-ho a cridar… Barça, Barça, Barça !!!
Tanmateix, el tema dels viatges i el Barça sempre ha estat un problema i un misteri des fa molt de temps. Mentres altres clubs ens omplen les esquenes de crits per quatre euros mal comptats (estic a 3ª gradería i n’estic fins els nassos de patir-los, el pitjor es que la policia no fá res quan ens tiren de tot), nosaltres hem de pagar a preu d’or seguir l’equip. Fins i tot els grecs ho tenen més fácil i, no cal dir, el seu poder adquisitiu es força més baix que el nostre.
Quina ràbia!! de molt bon rrrrollo!!. Fes-nos un favor a tots, quan tornis explica’ns com ho has viscut.Jo tinc família a Londres, però ja ni ho intento. Posa’t el 7,el 10 o el que vulguis a l’esquena, pren-te pastilles de potassi, clamoxil, però encara que tornis mut, pren-te una estona per escriure fil per randa que ha passat allà, (el partit ja el veurem), vull dir que sent un barcelnista en un partit així, amb un ambient fantàstic i amb ganes de guanyar. Al febrer bon viatge i bona tornada. Som del Barça
Ja tens les entrades?
El mes passat vaig estar una setmana a Londres, també des de Girona i fins a Stansed.
Tan de bó els hi fotem un carro a aquests del Chelsea.
Felicitats i Salut!!