Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

15 de setembre de 2012
7 comentaris

Democràcia “a la española”

Avui hi ha hagut una concentració sindical massiva a Madrid en protesta per les retallades pressupostàries del govern Rajoy i les centrals convocants han demanat un referèndum sobre aqueixa qüestió.

 

Els referèndums a iniciativa de la societat civil no són assumits pels partits polítics espanyols perquè no forma part de la seva tradició política i cultural. Espanya no és Itàlia i menys encara Suïssa, estats on les consultes populars formen part substancial de la concepció democràtica de govern.  Difícilment pot prosperar, doncs, la petició formulada per UGT i CCOO i menys ara que el govern espanyol té en perspectiva la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya.

Les formes de participació ciutadana directa no encaixen amb la mentalitat verticalista governamental de matriu castellana i amb una concepció dogmàtica de la política indiferent a les voluntats populars que no encaixen amb l’ordre establert. Per exemple, el govern espanyol del PSOE -i ara del PP- no té en compte per a res la voluntat reiteradament expressada a les urnes i en diversos referèndums pels ciutadans de Gibraltar de no integrar-se a l’Estat espanyol. El penyal és territori irredempts, els que hi viuen no compten.

De la mateixa manera no accepten que Catalunya es pugui independitzar, aspiren a que els catalans marxem del país o deixem de ser-ho de grat o per força. La democràcia espanyola va néixer del franquisme, per imposició exterior principalment, i també serà per pressió internacional que Espanya haurà d’acceptar l’autodeterminació de Catalunya.

Post Scriptum, 15 de setembre del 2017.

Allò que defineix la democràcia “a la española” és el comunicat conjunt de les quatre associacions de jutges sobre la situació a Catalunya fet públic ahir:

Las Asociaciones Judiciales, Asociación Profesional de la Magistratura, Asociación Francisco de Vitoria, Jueces y Juezas para la Democracia y Foro Judicial Independiente, han aprobado el siguiente comunicado en relación con la situación de la Comunidad Autónoma de Cataluña.

Cuando se pretende desconocer lo evidente, es preciso comenzar por recordar lo básico. Los ciudadanos y los poderes públicos, todos sin excepción, están sujetos a la Constitución y al resto del ordenamiento jurídico que la misma ampara. Solo el respeto a la Constitución y a los principios y valores que propugna garantiza la convivencia democrática. Fuera de la Constitución y de los cauces que prevé no hay legalidad ni Estado de Derecho.

La Justicia, como Poder del Estado, emana del conjunto del pueblo español, único sujeto de la soberanía nacional, y se administra por jueces y juezas, magistrados y magistradas independientes y sujetos únicamente a la Constitución y a la ley. No corresponde a los miembros del Poder Judicial interpretar la historia ni resolver conflictos políticos, pero sí ejercer la función jurisdiccional, cumpliendo y haciendo cumplir la Constitución y la ley, para garantizar los derechos fundamentales y las libertades públicas de todas las personas.

La aprobación por el Parlamento de Cataluña de las denominadas Ley 19/2017, de 6 de septiembre, del Referéndum de Autodeterminación y Ley de 7 de septiembre de 2017, de Transitoriedad Jurídica y Fundacional de la República, suspendidas por el Tribunal Constitucional, carece por tanto de eficacia alguna para alterar el sistema constitucional descrito al situarse fuera del marco que sustenta su propia autoridad, como recuerda el propio Tribunal.

En consecuencia, las mencionadas normas no tienen valor vinculante alguno y nuestro deber, como Poder Judicial, es no aplicarlas, como tampoco las disposiciones reglamentarias o administrativas que pudieran derivarse de ellas. Los ciudadanos y ciudadanas no están obligados a cumplir dichas Leyes ni las normas dictadas en su desarrollo. Por su parte, los funcionarios públicos tienen la obligación de actuar conforme a la Constitución y a la legalidad constitucional, cumpliendo las resoluciones judiciales y prestando la colaboración requerida para su ejecución. Unos y otros encontrarán amparo y respuesta en los Juzgados y Tribunales ante cualquier actuación encaminada a aplicar o imponer disposiciones suspendidas o declaradas nulas.

Una autoridad que conscientemente se rebela contra la norma constitucional que la legitima, pierde el carácter de autoridad y no tiene que ser obedecida. La desobediencia que desprecia las normas jurídicas que protegen la disidencia, no es un acto heroico sino totalitario.

En el desarrollo de su difícil labor, los jueces y juezas que ejercen la potestad jurisdiccional en la Comunidad Autónoma de Cataluña cuentan con todo el apoyo y cobertura institucional, material y moral del conjunto de la Judicatura española de la que forman parte.

En Madrid, a 14 de septiembre de 2017.

APM Manuel Almenar Belenguer, AJFV Raimundo Prado Bernabéu, JpD Ignacio González Vega, FJI Concepción Rodríguez González

Post Scriptum, 14 de setembre del 2018.

L’article de Pere Martí, avui a Vilaweb, “L’estafa dels màsters com a metàfora de la política espanyola”, sintetitza encertadament la impostura crònica de les elits del règim, des de la judicatura a la universitat, passant per la classe política i empresarial.

Post Scriptum, 29 d’octubre del 2021.

El proppassat 24 Vilaweb entrevistava Damià del Clot, autor del llibre ‘Lawfare. L’estratègia de repressió contra l’independentisme català’: “Es va crear un estat judicial i policíac que feia por”. L’autarquia judicial espanyol és incompatible amb sistema de drets comunitari, com ho demostra ahir mateix la “victòria històrica de Valtònyc a Bèlgica: castigar les injúries a la corona viola la llibertat d’expressió. El Tribunal Constitucional belga declara inconstitucional la llei de lesa majestat, equivalent a les injúries a la corona espanyoles.”

Avui, La República.cat n’extreu aqueixa conclusió: “Estem fent una batalla passeta a passeta, però ho estem aconseguint”, ha afirmat Josep Miquel Arenas, conegut pel nom artístic Valtònyc, en una entrevista a TV3. L’eurodiputada de JxCat, Clara Ponsatí, ha compartit un fragment al seu compte de Twitter on demana que escoltin les paraules de l’artista.

Les seves declaracions són un clam a la unitat i a sumar forces per vèncer l’Estat espanyol: “L’exemple que donem aquí dalt d’anar tots units, d’estar amb el president Puigdemont i un raper, és la imatge que s’ha de reflectir allà avall”.

També ha reivindicat la lluita a l’exili i insisteix a imaginar “el que pot aconseguir un poble unit allà baix”. A més, ha fet èmfasi en la necessitat de celebrar els triomfs, com el que ha viscut ell als tribunals belgues. “Sembla que els polítics a l’Estat espanyol i a Catalunya estan acostumats a gestionar derrotes i el que han de començar és a gestionar victòries”, ha expressat.

Recorda l’1-O com “una victòria del poble” i, per això mateix, creu que “hem de començar a tractar amb l’Estat espanyol com si haguéssim guanyat”. “Tractem als opressors amb certa autoestima, deixem el romanticisme de la derrota”, ha afegit. Així mateix, s’ha mostrat agraït amb tot el suport rebut per la ciutadania, que ha lluitat per la llibertat d’expressió i tots els drets que l’Estat intenta eliminar. “Mobilitzant-nos podem fer caure el règim del 78”, conclou.

  1. Aj l’Estat espanyol en general i els espanyols en particular no són els polítics qui els han dut on són, amb democràcia o sense.

    Com si els polítics foren extraterrestres, els polítics espanyols venen d’una mentalitat espanyolista des de fa segles instal.lada en la seva societat civil.

    I els polítics surten del ‘pueblo español’ amb la mateixa que fa figa i col.lapsa fins fer quebrar i provocar la fallita de l’Estat de tant en tant o a la menor crisi mundial.

    L’Espanya dels Rinconete i Cortadillo i la de la pícaresca, la del Quijotes, la conqueridora imperialista d’ínsules per a viure a la seva costa, la nepotista al servei dels seus propis interessos creats fins fer figa cada cert temps.

  2. Com en la violència de gènere en cas de separació, el maltractador nega la major  o qualsevol cansament, no té cap motiu per a separar-se i és troba molt a gust en la seva posició dominant.
  3. Els espanyols es troben molt a gust en la seva posició dominant respecte Catalunya i en el fons el que volen és més Espanya encara i més dominació i per això semblen no voler cap secessió catalana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!