La consulta sobre la independència de Catalunya que se celebrarà diumenge vinent a Barcelona culmina un llarg camí iniciat a Arenys de Munt ara fa un any i mig, en el decurs del qual hi ha hagut uns quants fets que cal retenir.
El primer, l’origen del moviment de consultes. El 4 de juny del 2009, el Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació (MAPA) -del qual és membre Manel Ximenis, regidor de la CUP i d’ERC a l’anterior mandat-, presenta una proposta al ple de l’Ajuntament d’Arenys de Munt per convocar una consulta local en resposta al rebuig de la mesa del Parlament de Catalunya a tramitar la ILP en pro del dret d’autodeterminació. És doncs una resposta des de la societat a la negativa de la partitocràcia autòctona a assumir les seves responsabilitats.
El segon, a l’acte de suport a la consulta celebrat el dia abans a la sala muncipal hi participen una dotzena llarga de persones a títol individual: Alfons López Tena, Patrícia Gabancho, Santiago Espot, Elisenda Romeu, Vicent Partal entre altres. Cap militant d’Esquerra entre els oradors, tot i que els regidors republicans d’Arenys hi estaven a favor, ja que la direcció del Partit va menystenir inicialment la idea. Només el dia de la votació Joan Puigcercós s’hi va deixar veure parasitant la iniciativa com va denunciar el mateix Ximenis a unes declaracions a la premsa.
El tercer, l’hostilitat manifesta a les consultes del PSC i els seus mitjans afins: El Periódico titulava el mateix 13 de setembre “El secessionisme vota a Arenys enmig d’una insana tensió”. Hereu, Montilla i tot l’aparell socialista han estat -i avui mateix encara hi insisteixen- adversaris declarats del dret d’autodeterminació del poble català i servils col·laboradors de les maniobres del PSOE per assegurar encara més la dependència econòmica i la dominació política de Catalunya.
Quart, CIU ha donat suport -llevat de Duran Lleida i la crosta espanyolista que controla UDC– al moviment de consultes sense voler aparentar ésser-ne el motor com han fet els dirigents d’Esquerra. Ara, però, tenen la clau de la majoria parlamentària que ha de fer possible que la proposició de llei sobre la declaració d’independència de Catalunya s’aprovi. Els pocs dies que van des del 10-A al 14 d’abril seran claus.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
que cadascú ha jugat en les consultes. Pel que tu ens recordes, sabem el que podem esperar d’ERC, per exemple, ara que es vol erigir en “el pal de paller de l’independentisme”. Sabem també de quin independentisme parla, si més no la seva cúpula. Amb la propera discusió de la llei per a la declaració unilateral d’independència al Parlament veurem com s’hi posa. Si més no, CIU és clara i no vol apropiar-se el treball dels altres. Solidaritat també és clara en presentar la llei abans esmentada. Tots sabem qui va al davant, qui recull amb fets l’esperit del moviment de les consultes.