Juan Manuel Sánchez Gordillo i la revolució subvencionada d’un jornaler de la juedofòbia
“, és un apunt del bloc Hasbarat’s que analitza críticament la trajectòria i l’actuació present d’aqueix referent de l’esquerra espanyola anticapitalista. Ara és notícia per les accions expropiatòries contra supermercats amb la benintencionada pretensió de repartir-ho als més necessitats, exercint per la força aquella solidaritat que entitats d’ajut social fan voluntàriament des de fa anys. Sánchez Gordillo fa demagògia deixant en evidència a una esquerra banal -el PSOE- que accepta acríticament la seva responsabilitat per la manca de solucions estructurals als problemes reals d’Andalusia. D’altra manera, com és possible que s’hagi mantingut durant trenta anys un “micro-paradís proletari” enmig del marasme improductiu del “socialisme” espanyol ?No és la meva prioritat esbrinar les mancances de l’esquerra andalusa, que no admet -tampoc Sánchez Gordillo- l’espoli al que està sotmès el poble català. La solidaritat entre pobles parteix del respecte i la no ingerència, a partir d’aqueixos principis podem parlar del que calgui, però sense aqueixa premissa no hi ha res a debatre. Les apel·lacions a la Veneçuela de Chaves, a la Cuba de Fidel o a l’Iran d’Ahmadinejad no són garant¡a de respecte a la llibertat de les persones i els pobles. Sobre aqueixos fonaments no s’aixeca cap projecte de societat ni creïble ni durable, per tant no serveix per a res a la causa nacional catalana.
El franquisme sociològic que representen els pobladors de Guadiana del Caudillo és una altra dimensió d’un univers polític que no és el del poble català. L’assumpció terminològica d’aqueixa denominació per a un municipi nounat quaranta anys després de la mort de Franco fa evident quina mena de governança han encapçalat els Rodríguez Ibarra i companyia durant tres dècades. La població extremenya ha estat sotmesa a una dominació política que dóna com a resultat un poble desorientat que perd la noció de la pròpia memòria històrica (les tropes franquistes del general Yagüe foren els autors de matances massives a Badajoz mateix) i que troba en el greuge anticatalà el seu aglutinant transversal.
Post Scriptum, 14 d’agost del 2012.
Hi ha hagut qui ha volgut trobar semblances entre la campanya “No vull pagar” contra els peatges a les autopistes catalanes i els assalts a supermercats de Sánchez Gordillo i el SAT. Crec que no són accions comparables. Abertis i les altres concessionàries ocupen una posició de domini abusiu respecte dels usuaris catalans, una característica que no és imputable a les grans superfícies.
En segon lloc, els qui no paguem assumim una responsabilitat personal i directa arran de l’impagament que desemboca en un expedient administratiu sancionador i eventualment en una reclamació judicial, tot defensant-nos amb arguments jurídics i polítics orientats a acabar amb l’abús dels peatges.
Mentre que la confusió pel que fa als objectius, els destinataris i els arguments dels saquejadors de grans superfícies és més que evident. La campanya “prou peatges” pretén assolir una societat avançada democràticament on imperin la justícia i la responsabilitat dels poders públics i econòmics, el model al que apunta l’alcalde de Marinaleda i els seus seguidors és un col·lectivisme propi dels règims totalitaris que tenen per referents.
Post Scriptum, 18 de setembre del 2017.
L’alcalde de Marinaleda ha estat a Catalunya intervenint en actes públics en pro del referèndum d’independència de l’1 d’octubre vinent, un gest solidari que cal agrair certament. Però, com en el cas de l’ajut d’Assange, crec que no són els ajuts que més ens convenen. Valoro molt les altres mostres de solidaritat provinents d’Andalusia que tenen prou potencial per convertir a mig termini la causa nacional andalusa en una alternativa a l’hegemonia espanyolista representada pel PSOE i el PP.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El portaveu militant del sionisme feixisme, el Sr Renyer, s’adjudica a ell mateix la veritat absoluta sobre que es i que no es la essencia del catalanisme.
“Alcalde perpetuu” calumnia aqust aprenent de provocador, al Cmpany Gordillo, escollit amb tota la democracia possible del Regne d’Espanya.
DEMAGOGIA SUBVENCIONADA, ara mira tu, pero resulta que la majoria dels subvencionats es fan rics i aquest home ha organitzat una illa de menys injusticies enmig dels terratinents andalussos. O es fan laldres, com tants que hi ha per aqui.
Es clar que de subvencons, qualsevol sionista ( feixista o progre) sap un munt, tot ique l’Estat d’Israel no existiria sense les subvencions ianquis i alemanyes. Una realitat que prostitueix el sagrat dret del poble Jueu a tenir el seu estat, al que jo dono tot el suport, al dret, no a l’estat sionista.
Causa aliena a la causa nacional catalana . . . quina sobirana estupidessa.
Gordillo defensa la independencia d’Andalusia i la separacio del Regne d’Espanya i sempre ha esta solidari amb les lluites del sgermans abertzales i de les lluitres de l’independentisme catala.
I com la cirereta de les tonteries mal intencionades, la barretja amb Guadiana del caudillo. Jo!!! Embolica que fa fort.
Sr. Renyer: tot aixo, tota aquesta papanatada inhabitual en una persona intel·ligent es resultat de dues imatges que a voste,m com bon reaccionari dretái sionista feixista li fan fastic: un mocador palesti i la violacio del suprem ( per vosté) i sagrat dret a la propietat privada i a la empresa capitalista.
I la cirereta: judeofobia… prostituint amb la seva vilesa la tradicio milenaria del pòble Jueu, intentant que quasevol critica a l’estat teocratic i proto feixista d’Isreal es una critica als jueus.
I slatar com un ninot: Israel es democratic, hi han eleccions, si li respondre: igual que en Alemanya a la decada del 30, a on tambe hi havien eleccions i aixi va guanyar Hitler el poder.
CHe Renyer, aunque se te reviente el higado, hoy por hoy, Gordillo expresa la indignacion de millones de personas, asi, con pañuelo palestino y violando propiedad privada.
para ser elegante, me despido en inglés:
Garlic and Water.
huas huas huas.
Mentre això del Caudillo sembla més un senyal que s’han fet moltes coses malament des dels governs democràtics espanyols del PP-PSOE.
(on intenten estalviar-se tindre que pagar jornals per estalviar-se les despeses salarials adicionals, i per tant els camperols propietaris procuren ajudar-se entre ells en les tasques del camp i la collita)
I per tant pateix els baixos preus que cobren els llauradors de les cadenes de supermercats en relació al seu preu de venda (sense tindre en compter el que no s’acaba de vendre o es fa malbé).
Tanmateix és un vell dirigent andalús del PCE espanyol i per tant es veu obligat alhora a solidaritzar-se amb els jornalers sense terra i de vegades sense jornal. I per tant protagonitza protestes i ocupacions en defensa dels jornalers del camp andalús sense terra.
Sànchez Gordillo no és com el José Bové francés, més preocupat en les seves protestes per la Política Agrària Comú europea i en favor d’una l’agricultura alternativa.
Per què no hi ha el component andalús tradicional endèmic de señoritos propietaris de grans extensions de terra sense explotar o semi-abandonades.
Propietats de grans extensions de terra rebudes per títols nobiliaris donats pels governs de Castella, sense més mèrit que en recompensa a la reconquesta en època mussulmana.
Això no vòl dir que Sànchez Gordillo pot despertar tantes simpàties o antipàties entre els seus com José Bové a França.