El balanç de la tongada de consultes locals sobre la independència de Catalunya celebrades avui és globalment positiu, tot i que la participació percentual hagi estat inferior.
La majoria de votants potencials estava concentrada en ciutats grans de la connurbació de Barcelona, on l’abstenció activa (i ocasionalment el “no”) promoguda pel PSC(PSC-PSOE) i ICV s’ha fet notar. Sant Feliu de Llobregat i Cornellà són els exponents de l’animadversió “federalista” contra l’independentisme i Mataró la mostra de que el canvi d’hegemonia municipal en clau nacional és possible a les properes eleccions locals.
Els resultats d’avui no contradiuen el sondatge publicat ahir pel Periódico: hi ha un independentisme ascendent sense projecció política immediata, arrecerat en un gradualisme difús que no aflora obertament a les consultes locals. Allà on governa CIU i aquesta formació s’hi ha implicat (casos de Vic i Sant Cugat en anteriors convocatòries) els resultats de participació han estat notables. Allà on s’ho han pres amb una distància prudencial, també s’ha notat, però a la baixa.
Les consultes demostren que són un femonen consolidat i alhora posen de manifest les potencialitats i les febleses de l’independentisme actual. La recollida de signatures en pro de la ILP per la convocatòria d’una consulta oficial i a nivell nacional prendrà el relleu en els propers mesos i fins a les eleccions al Parlament de Catalunya, globalitzant el debat social i polític al voltant dels nous passos que caldrà donar després de la sentència imminent sobre l’Estatut.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Discrepo. En profunditat. Cal ser realista.
Mataró bé, força bé. (23% de participacio). On l’organització de la consulta s’han encarregat a l’equip del patriota Alofns López Tena sempre,sempre, se superen de llarg, els nivells de participació en altres ciutats similars del mateix dia.
Però a Cornella, Esplugues, etc., cal ser realistes, molt baixa participacio . Baixissima. Mal averany. Poca feina correcta feta, malgrat el voluntarisme, que evidentment no es suficient.
Reflexió crítica, si us plau. Perqué no es pot qualificar de bó un forat en els nivells minims de participació que eren objectiu. SI, malgréles dificultats objetives, punxada sensible. Cal reflexionar mes, millor, i saber prendre decisions adients amb l’objectiu, snse fer volar coloms, quan no s’aixequen.
Salutacions cordials,
Andreu
d’una llei espanyola, ni que es digui IP. __ EA 1621
esborrar |
diumenge, 20
de juny de 2010 | 23:58h
Escriu, Jordi
Surinyach al seu blog:
“Després els electes de “Decidim.cat”, els qui demanen
unitat per assolir l’objectiu de fer possible una consulta que sigui
vinculant. Només hi afegiria que caldrà per a fer-ho, un
govern patriòtic i una majoria en el Parlament que ho proclami. Arribo a
casa amb la sensació que ha estat un primer entrenament i que tard o d’
hora caldrà decidir-ho de veritat.”
Comenta i hi afegeix Salvador Molins:
Abans de les signatures per garantir
el cul de sac “Ibarretxe”* o sigui la IP espanyola -estatutaria
catalana- cal signar el compromís de cada independentista català
en votar la possible Coalició Independentista que es presenti a les eleccions
catalanes d’aquest 2010!
Només una coalició
independentista de veritat o partit equivalent pot garantir la possibilitat d’un
govern patriòtic i la maduració d’una majoria en el Parlament que ho proclami,
tal com encertadament ha escrit i expressat en aquest escrit Jordi
Surinyach.
Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció)
*Jugar
amb les lleis espanyoles com a eines per a camins de sobirania porta
Ibarretxe a tornar cap a casa seva (Euskadi) amb les mans buides i la
cua entre cames. Ibarretxe en aquell cas -el seu “Pla Ibarretxe” va
poder comptar amb l’ajuda inestimable del PNB per això li van anar tan
malament les coses. Aquí a Catalunya i en el cas d’aquesta darrera IP
els que fan el mal paper del PNB del cas Ibarretxe són CIU i Esquerra i
això Tena i Uriel Bertran ho haurien de saber.
Les Consultes no
són una llei espanyola i això les fa bones i extraordinàries, catalanes i
lliures, però la IP que pretenen portar a terme és una maleïda
llei espanyola -els reis del digo diego- i a més amb lletra menuda que
ho deixa tot en mans de l’estat espanyol … al capdavall del
procés els incauts catalans s’hauran de sotmetre al que digui aquesta
lletra menuda i cauran de nou en mans d’assumptes domèstics espanyols.
Si la llei és espanyola i la IP ho és, se’ns repetirà el tan conegut
“doneu al Cèsar el que és del Cèsar”. Si la llei és espanyola i la IP ho
és, rebrem de nou la resposta de Woodrow Wilson: “per coses domèstiques
parleu amb Madrid, si voleu trencar amb Espanya aleshores sí que us
escoltarem nosaltres, els EEUU” .