L’apartat 4.2.3, lletra B, també afirmava que ” la propera candidatura d’Esquerra a les eleccions espanyoles de la primavera del 2008 hauria d’incorporar representants de les plataformes i entitats sobiranistes, amb l’objectiu de reforçar el caràcter obert del partit i trencar la inèrcia partidista davant l’opinió pública”. L’exclusió d’Elisenda Paluzie de la llista per Barcelona desmenteix rotundament aquest propòsit.
Joan Puigcercós, secretari general d’Esquerra, declarava avui al diari “El Punt” que “ERC ha de fer un procés d’obertura i aglutinar tot el sobiranisme d’esquerra”, alhora que demanava “un esforç de cohesió interna davant el perill de divisió”. Pel que fa a l’obertura del partit, les seves paraules no es corresponen als fets, no solament en el cas d’Elisenda Paluzie sinó també amb la negativa a admetre al partit a Hèctor López Bofill i Josep Pinyol. I pel que fa al perill de divisió ell mateix, també Ernest Benach per la seva influència al Camp, i Xavier Vendrell en tant que vice-secretari d’acció electoral, tenen la màxima responsabilitat i el deure d’actuar amb equitat i justícia per evitar la pèrdua de cohesió interna que s’està observant en els darrers mesos.
Al Camp de Tarragona els 282 militants que hem signat per la celebració d’un congrés regional ho hem fet fonamentalment perquè volem la renovació orgànica i electoral i l’obertura del partit a totes les sensibilitats internes i als sectors socials que ens són més afins. Sigui quin sigui el resultat del congrés del dia 21 aquest és un procés que està en marxa i que en els propers mesos, previsiblement, s’haurà de concretar en la celebració de congressos comarcals i de federació que obrin pas a una Esquerra forta, renovadora i plural.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És ben clar que el discurs de l’actual direcció d’ERC va per una banda i els fets per una altra de ben diferent. Només voldria fer dos comentaris sobre les paraules de Puigcercós a El Punt d’avui:
1) com tu mateix expliques molt bé, és totalment incongruent que en Puigcercós digui que Esquerra s’ha d’obrir al conjunt del sobiranisme d’esquerres i aglutinar-lo i a l’hora de la veritat només acceptar com a militants aquells que combreguen amb les tesis que defensa la direcció del partit.
2) Puigcercós diu també que l’objectiu d’Esquerra és engrescar "l’altra Catalunya", aquella que no es va manifestar l’u de desembre. Aquest és un objectiu molt lloable, però mentrestant ERC està perdent el suport dels qui sí es van manifestar, dels independentistes i de les organitzacions del seu entorn.
En definitiva, Esquerra s’assembla cada vegada més a un partit de capitans, que fan i desfan sense tenir prou en compte l’opinió del militant de base. El puigcarotisme -com diu feliçment en Tristany- és, a dia d’avui, una rèmora per fer avançar el projecte republicà i independentista d’ERC.
Es una llàstima que la direcció del partit llenci la seva credibilitat d’aquesta manera. El mal es que qui ho pagarà, serà el partit. Endavant i sort.
No se si el que vol la direcció del teu partit es fer-se l’araquiri, però algun dia, recolliran el que de mica en mica van sembrant. Així estan els ànims de moltes persones des del C.N. del 20 de Octubre, tant es que fossin dels crítics o no. Ara os toca a las terres del sud, però el pa que s’hi dona es aquest, ells mateixos es passen els estatuts del partit pera a on volen, doncs persones com tu, que sou gats vells, heu de fer el mateix. Les normes estan fetes per a saltar-se-les de tan en tan, i els seus estatuts, també. No es pot anar amb un lliri a la ma. Diria mes coses, però ho deixo aquí, perquè està sortint la dona primària que hem diuen que soc. Molta sort, moltes avellanes i molt de cava.
És curios, he anat llegint aquests comentaris i els del post anterior i no puc deixar de sentir tristesa. Em recorda massa quan els mateixos van desfer la secció local de Mataró en nom de la correcció política, dels objectius immediats i, això no ho van dir però cantava com una cloïsa podrida, de l’accés a determinats recursos econòmics. En aquell moment ningú no va piular, però les ferides van ser sagnants, massa i tot. Perquè no hi ha més dolorós que la punyalada d’aquell que consideres company de camí. Certament, quan veus que el que impera és el canibalisme la cosa fa por, i pudor, i tristesa. Perquè no va ser per arribar fins aquí que tanta gent va sacrificar tantes coses. Sort que sempre queden vies per explorar.
¿On s’és vist un partit que impedeixi l’entrada com a militant d’Hèctor López Bofill simplement perquè pertany a un corrent que no és el de la direcció? Carod i Puigcercós, i no cal dir Vendrell, no tenen tantes manies quan es tracta de governar al costat d’unionistes com Montilla, que cada cop van més descarats. L’actual direcció està destrossant ERC. Abstenció a les generals, com diu l’honorable Barrera!!
No ens hem d’abstenir de votar, personalment voraté al Partit Republicà Català, tot i que sóc conscient de que no tenen cap possibilitat, però a un atidemòcrata com l’Aragonés no el puc votar mai!
Un post interessant en un bloc força interessant tot ell. Però hauries d’anar en compte Jaume de no perdre el criteri i la coherència en el que es defensa. Molts som els que volem una democràcia interna veritable a ERC, i que ho hem defensat (ben sols) quan hi ha hagut congressos i reformes de l’estrucutura del partit (llavors molts de qui s’exclamen quan el "mal sistema" democràtic intern els afecta personalment en un cas puntual callaven i assentien a la tesi "oficial"), però en el post d’avui veig algunes incoherències i coses que grinyolen:
– Sobre l’apartat 4.2.1 del text de la conferència nacional: Home, esta bé defensar aquest text que és molt important que s’introduís, però tbé caldria recordar que les esmenes d’Esquerra Independentista (a qui dones suport), si haguèssin guanyat, el suprimien . I potser tbé cal que la gent sàpiga que la gent que van introduir aquests valors en el text fa temps que pateixen un "acoso i derribo" per part de l’aparell del partit aliat amb l’Uriel i la seva colla d’EI. Potser cal més coherència i coneixement en tot plegat….
– En Benach i en Vendrell. Home Jaume, aquí hem decepciones. Hauries de saber (com es públic a la web) que en Benach no es Vicesecretari de res al partit. Aquí l’únic Vicesecretari d’Acció Electoral, que és qui té mà en el tema llistes, és en Vendrell. Confondre i barrejar càrrecs per criticar a qui t’interessa no és honest ni propi de la nova ERC que volem.
– Per millorar la salut interna d’ERC el primer seria saber separar temes. A ERC sempre s’emmerda tot perquè quan es parlar de qualsevol cosa (una sectorial, un programa , una llista, unes declaracions… ) mai és fa amb objectivitat ni centrats en la bondat o maldat d’aquella questió; sempre tot es fa en clau de batalla de persones i famílies, i això ho contamina tot.
I veig que tú caus en el mateix vici en barrejar llistes electorals i renovació orgànica. Perquè volem la nova ERC llavors? Per seguir fent el mateix però amb unes cares diferents ? Els 282 signants ho han fet per un tema de llistes o de renovació orgànica ? Si no els ho has preguntat a tots com ho pots afirmar tan tanquilament?
En defintiva , decepciona veure que tota la moguda és més del mateix de sempre amb un embolcall una mica nou ( tot i que no ens hauria d’extranyar perquè tots els qui hi sou no sou pas nous, fa molts anys que hi sou i ben sovint ben a prop del poder i decidint el camí a seguir )
Crec que les conclusions del Consell nacional son bastant lamentables, en nom de no fer soroll i anar tots alhora, no s’hi val tot. No deixar militar en el partit en Hector Lòpez Bofill per motius d’opinió, no deixar entrar gent independent de les plataformes sobiranistes molt valides per raons de partit i imposar el criteri de l’ordre de llistes a Lleida i Tarragona per damunt de la militància i el criteri democràtic, es senzillament tancar el partit en una closca sense voler avançar per damunt dels personalismes. Per aquest camí, els resultat se’ls trobaran en les eleccions i si en el Congrès del dia 21 el resultat no es vinculant, per dignitat hauries de renunciar al núm. 2 si aixi et colocan a la llista final i no colaborar amb aquesta farsa.
Sí, passava per aquí i m’he entretingut a llegir les darreres intervencions d’aquest bloc, més que res, perquè fa l’efecte que hi ha una certa moguda, encara que la gent no sap ben bé cap a on es mou.
En unes circumstàncies com les actuals sembla que pot ser útil recordar aquell refrany castellà que diu " a rio revuelto ganancia de pescadores ". És possible que en nom de la democràcia i de la participació de les bases surtin ‘Messïes’ disposats a salvar el partit. Compte! Que no ens venguin gat per llebre.
Molt bonic això que diu Ridau, a la Nit al Dia a la Terribas