Jaume Renyer

Després de la victòria electoral del proppassat 20-N, avui ha començat efectivament l’era Rajoy al front del govern espanyol.

Els acords d’aquest primer consell de ministres són simptomàtics, però no definitoris, del que serà l’estil de govern dels nacionalistes -exacerbats- espanyols. Lluny de l’estètica dialogant i progressista que va mostrar en els seus inicis el govern Zapatero, Rajoy debuta amb les formes difuses però contundents dels governants espanyols d’origen gallec.

El flamant president prové d’una nissaga de gallecs castellanitzats (els Raxoi), gent que ha renunciat a la seva identitat originària per prosperar en l’univers espanyol i que -com tots els conversos- són els més intransigents a l’hora de defensar el seu nacionalisme i negar el del poble del quan provenen. Aquesta rigidesa emocional (l’adscripció nacional de les persones és un acte més sentimental que racional) predisposa escassament als governants a adoptar decisions guiades per criteris econòmics ja que prioritzen la preservació de la integritat de l’Estat -espanyol en aquest cas- per davant de tot.

L’Estat espanyol contemporàni no està assentat sobre fonaments econòmicament viables, el dèficit acumulat és degut principalment a una planificació de les infraestructures centrades en consolidar la megalòpolis madrilenya més que en afavorir la productivitat. El capital que ha permès projectar les antigues empreses de l’INI (Endesa, Repsol, Telefonica) en el mercat global ha estat congriat a base de mantenir un mercat intern captiu i l’espoli fiscal dels Països Catalans.

Per sortir de la crisi actual el PP (com el PSOE) no té altra solució que explotar més aquesta font d’extracció de recursos. Les primeres mesures són només indicatives, les de més pes arribaran al març, un cop guanyada Andalusia per a la “causa nacional” i fets públics els indicadors econòmics dels trimestre amb uns resultats pèssims que serviran de coartada per a les retallades de veritat.

Post Scriptum, 1 de juny del 2018.

Avui ha acabat l’era Rajoy, el segon cicle govermental del PP, amb un fracàs en tots els fronts deixant el Regne d’Espanya que tan diuen voler preservar en plena crisi institucional i econòmica, i amb el conflicte català més oberft que mai.