En el butlletí dels francmaçons del Nord de Catalunya, “El Nord Maçònic”, número 3, corresponent al 7 de novembre del 2004, s’hi va publicar l’article que reprodueixo a continuació.
El 12 d’octubre del 2003, han tingut lloc al cementiri de l’Oest de Perpinyà dues manifestacions cíviques: la tradicional concentració pública davant l’estela funerària del President -i Germà- Lluís Companys i Jover i de les víctimes del franquisme, i un homenatge privat al Germà Jaume Cornudella amb motiu del vintè aniversari de la seva mort i també als antics maçons catalans.
En aquesta ocasió, el Germà Orador del Taller Rosselló ha declarat: “Avui som reunits per honorar la memòria de Jaume Cornudella. La francmaçoneria universal, i particularment el Gran Orient de Catalunya del qual sóc avui el portaveu, creu que els nostres símbols representen el pensament de cadascú de nosaltres. Avui honorem l’home, el seu esperit, el seu comportament maçònic exemplar. És necessari d’ensenyar als nostres Germans joves qui va ser Jaume Cornudella (1915-1983) dins la seva vida profana i maçònica. Al 1936 va participar a la guerra d’Espanya i al 1939, a la retirada.
Des del mes d’agost del 1940, Jaume Cornudella era en relació amb el senyor Olibó per aplegar informacions destinades als consolats britànics i francès a Barcelona. Amb en Jaume vàrem començar a organitzar passos d’aviadors al gener del 1943. Quan era possible de fer un pas ell acompanyava els aviadors al cementiri Sant Martí i jo els feia sortir de la ciutat i en tenia la responsabilitat fins a Figueres. Els passos van continuar fins al començament de 1944. Quan va acabar la guerra amb els alemanys, França va tancar la frontera amb Espanya. Jaume era delegat del Front Nacional de Catalunya. Els correus que enviava a Barcelona passaven per la Cerdanya i tres vegades el vaig acompanyar. Joan Olibó, altres resistents i jo mateix vàrem ser condecorats a Tolosa de Llenguadoc el 15 de febrer del 1947 amb la medalla americana “Medal of Freedom”.
Al 1946 amb en Jaume Cornudella i Valls de Gomis vàrem instal·lar una emissora de ràdio destinada a difondre emissions en català. En un primer temps la meva tasca consistí a instal·lar una antena sobre la teulada del bastiment. Més tard un tècnic va venir de París i em va donar les instruccions per fer funcionar l’emissora, vigilar els controls i efectuar els ajusts necessaris per un bon funcionament. Un locutor era encarregat d’animar essencialment en català “Ràdio Catalunya Independent”. La nostra experiència va continuar fins que les autoritats franceses la posaren en entredit.
El 20 d’abril del 1947 és va procedir a la instal·lació de la Llotja Llibertat a l’Orient de Perpinyà. El nostre Germà Cornudella va ser un dels membres fundadors. Els dignataris i oficials de la Llotja eren:
Venerable Mestre: Esteve Batlle
Primer Vigilant: Enric Pla
Segon Vigilant: Joan Aleu
Orador: Josep Picó
Secretari: Josep Oliu
Tresorer: Joan Joan
Hospitalari: Joaquim Juanola
Mestre de Cerimònia: Eudald Soler
Expert: Josep Farreró
Guarda Temple: Jaume Cornudella
Aquest primer Taller en llengua catalana al Rosselló va funcionar fins al 1950.
Més tard, en Jaume va marxar a Tanger. Allí hi havia molts catalans i el senyor Andreu, home polític català i propietari d’un banc, li va donar un càrrec. Al més de gener del 1954 vaig anar una setmana a Tanger i, naturalment, vàrem menjar junts. Al cap d’un temps, Jaume va tornar a Perpinyà: va trobar un càrrec interessant a l’empresa Tubo. Al 1971 li vaig fer una visita al seu despatx i em va proposar d’apadrinar-me per ser admès a la Gran Lògia de França, ço que va fer. Feia temps que Jaume patia d’un enfisema i tenia dificultats per pujar les escales del 13, carrer Petit la Ral. Em va demostrar la bellesa de la maçoneria ensenyant-me que el treball acomplert dins l’abnegació acaba sempre per portar els seus fruits. Amb els seus consells, preciosos i avisats, per aquesta indulgència que tenia per cadascú, ens va enriquir. Per alguns de nosaltres va ser el Mestre, el gran iniciador.
Jaume vas marxar per l’eternal Orient. Que les tres grans llums que presideixen els nostres treballs facin que tu et confonguis dins aquesta claredat del Gran Arquitecte a la qual aspirem tant. Vetlla sobre el nostre esdevenidor iniciàtic i fes radiar dins el nostre cor aquest amor que et portava. Tots els Germans i Germanes reunits aquí m’encarreguen de dir-te ço que et devem. Davant de la tomba diem un primer adéu als nostres difunts, contenint la nostra emoció per no torbar aquest camp de repòs, allà on el cos és lliurat a les misterioses lleis de la natura sota l’imperi de les quals de primer moment s’ha format i per la potència de les quals ell es dissoldrà. Més tard, quan ens retrobarem entre nosaltres, ens recordarem els mèrits d’aquest que ens va ser a prop pels lligams de la iniciació. La fortuna, les distincions, els honors, els graus, tot s’esvaeix davant la mort. Sols resisteixen la misericòrdia, la compasió i l’amor del Gran Arquitecte de l’Univers.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!