Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

15 de novembre de 2020
0 comentaris

Anotacions sobre el poble català com a minoria nacional

Al si de l’independentisme, no sense debat ni contradiccions, prospera el plantejament de basar el dret d’autodeterminació del poble català en la condició de minoria nacional dins els estats espanyol i francès (no pas en el cas d’Andorra), que neguen fins i tot l’existència mateixa de la nostra comunitat nacional de Països Catalans.

Entre les moltes opinions de juristes i politòlegs que així ho afirmen, he recuperat una entrevista al professor de Dret Internacional de la URV Santiago José Castellà Surribas de data 13 d’octubre del 2002 apareguda al diari El Punt on afirma, entre altres coses a la pregunta: “Catalunya es podria considerar una minoria dins l’Estat espanyol ?

“Sí, el concepte de minoria seria perfectament equiparable a la situació catalana. La forma correcta de definir la identitat catalana seria sota el concepte ètnic o cultural. El català vehicula molt més que el simplement lingüístic perquè proporciona uns símbols, una forma d’entendre el món, una idea de la comunitat a la qual pertanyem; tot això configura el que volem ser com a poble. Es podria dir que la catalana, és una minoria nacional en la mesura que hi ha la voluntat de tenir personalitat política pròpia”.

La resposta és clara i correcta, com d’altres se’n poden citar en el món acadèmic, però l’he triada perquè hores d’ara Santiago Castellà és senador per Tarragona pel PSC(PSC-PSOE) i no sé mantindria allò que va dir fa divuit anys. I, en segon lloc, la periodista que l’entrevistà és Raquel Sans, actualment diputada al Parlament de Catalunya per Tarragona a les llistes d’ERC, un partit poc propens a emprar l’argument i aplicar una estratègia conseqüent a la condició de minori nacional del poble català. Caldria que ella mateix respongués a la qüestió que va formular al professor Castellà.

Post Scriptum, 28 d’octubre del 2021.

Rellegeixo l’editorial de Vicent Partal, del 17 de setembre de l’any passat, “La minoria nacional catalana”, del qual val la pena extreure’n aqueixos paràgrafs: “La pregunta és si hi ha res, si trobaríem cap element que anàs directament a l’arrel del problema i sobre el qual la justícia europea se sentís amb l’obligació d’intervenir. Dit més exactament: sobre el qual els catalans poguéssem estar en disposició de provocar una reacció en favor nostre i contra la justícia espanyola.

La resposta és que sí i que té a veure amb el respecte a les minories, en aquest cas a les nacionals. Perquè l’adopció de l’article 19 del tractat de Lisboa, primer, i l’adopció dels criteris de Copenhaguen, més tard, aporten unes obligacions, fins i tot reforçades amb les normes que vetllen per l’expansió, tan sacralitzada, del mercat intern, que obliguen la Unió Europea a protegir els seus ciutadans contra qualsevol mena de discriminació basada en la pertinença a una minoria nacional.

I quins criteris calen, què pot aportar algú, per a empènyer la justícia europea a fer-ho? Doncs la definició de minoria nacional, que ningú no pot discutir seriosament que es compleix en el cas català però que ha de ser explícitament invocada tal com es va fer ahir per primera vegada, juntament –atenció– amb l’evidència que hi ha un procés discriminatori. L’existència demostrable d’actuacions incoherents amb les que l’estat practica amb unes altres comunitats, que es practiquen contra una persona pel fet de ser el que és i pertànyer al grup que pertany.”

Post Scriptum, 26 de novembre del 2021.

Gonzalo Boye basteix l’estratègia de defensa dels dirigents del procés exiliats a Europa en base a la vulneració dels drets de la minoria nacional catalana, i interpreta la sentència del Tribunal Supremo liquidant la immersió lingüística com una mostra clara d’aqueixa discriminació estructural en aqueix article d’ahir al Nacional.cat: “La llengua reprimida“.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!