Victòria Forns Fernández és llicenciada en Antropologia Social i Cultural per la URV i diplomada en Treball Social per la mateixa universitat on he tingut la sort de compartir amb ella docència i amistat. És també consellera per CIU a l’Ajuntament de Tarragona i candidata a l’alcaldia a les eleccions previstes per l’any vinent.
La vigília de Sant Jordi va presentar un llibre d’entrevistes, “Parlem de Tarragona” -publicat per una petita editorial local (La Banya Edicions)-, amb una dotzena llarga de persones significatives de la vida social i cultural de la ciutat amb el propòsit -legítim i manifest- d’encetar la cursa electoral competint amb l’actual alcalde Josep Fèlix Ballesteros, (que ha vist publicada una biografia aqueix Sant Jordi sobre la seva persona).
Tarragona ciutat és l’escenari que concentra els esforços dels partits espanyolistes a Catalunya per tal de bastir-hi un dic de contenció contra l’emergència de l’independentisme cívic que està assolint la majoria social i electoral arreu del país. El PSC local està arrenglerat sense fissures amb la línia sucursalista respecte del PSOE que el primer secretari Pere Navarro imposa encara que li costi la devaluació constant del projecte polític socialista i catalanista que durant molts anys ha figurat com a hegemònic a Catalunya.
La capacitat d’iniciativa demostrada pel PP tarragoní (a base d’incitar el localisme provincià contra el monstre que ells anomenen “Barcelunya”) li ha fet albirar unes expectatives inèdites en cap altra ciutat catalana de dimensions similars. La possibilitat propera d’una hegemonia compartida entre PSC i PP decantant cap al camp espanyolista una ciutat emblemàtica com Tarragona en ple procés d’alliberament nacional del conjunt del país pot tenir unes conseqüències transcendentalment adverses si arriba a consumar-se a les eleccions municipals del 2015. A la vista de la precarietat de les candidatures d’ICV, ERC i la CUP, com diu Jordi Luengo a l’entrevista que apareix al llibre, la Victòria: “És l’altaveu nacional de Tarragona”, enmig del provincianisme imperant, afegeixo jo.
Post Scriptum, 7 d’abril del 2015.
Una jugada de saló promoguda des de la mateixa direcció de CDC ha desplaçat Victòria Forns com a candidata per tal de substituir-la per Albert Abelló, un empresari d’èxit sense trajectòria política ni militància al mateix partit que l’ha encimbellat al capdamunt de la llista per Tarragona. Res fa preveure que el recanvi serveixi per millorar els resultats de CIU a la ciutat.
comporta la poca sensibilitat catalana. O al revés… Però qui pot llençar la primera pedra?