Ahir, el diputat de la CUP al Parlament de Catalunya i membre del col·lectiu Poble Lliure, va publicar un article a Nació Digital amb un títol prometedor: “Qui mana a TV3 i Catalunya Ràdio ?“, però decebedor un cop llegit, ja que s’entreté en qüestions personals sense entrar en l’arrel del problema del CCMA, ell que és un radical de debò i, a més, marxista de convicció.
Conec Albert Botran de l’etapa en que plegats vam treballar al Fòrum Català pel Dret d’Autodeterminació (2000-2008) i el valoro intel·lectualment, com he deixat escrit en aqueix bloc. Per tant, crec que pot enfocar els dèficits evidents de TV3 amb rigor i sentit patriòtic, i en canvi el seu article queda molt lluny del nivell crític nacionalment autocentrat que ja fa molts anys va marcar Víctor Alexandre amb l’assaig “TV3 a traïció“. Podria haver contextualitzat les dificultats actuals de Vicent Sanchis per corregir el rumb hispanocèntric, antioccidental, proislamista, antisionista, i chavista de la crosta periodística (en paraules de l’antic robespierre del PSC Joan Ferran) que ha fet de TV3 un soviet de privilegiats encapçalats per Joan Roura i la trepa que l’acompanya al comitè professional de la casa.
Botran aparenta ignorar l’animadversió sectària dels responsables dels informatius de TV3 contra el procés, prioritzant sempre la versió favorable a l’ordre espanyol establert i als progressistes nostrats que en són còmplices, i relegant a llocs secundaris les autoritats catalanes i, evidentment, tot rastre de pujolisme. Però no ho fa, obviant el tracte sistemàticament exculpatori envers els okupes, els presumptes refugiats, els abanderats de la lluita contra la islamofòbia i els valents que fan front a l’opressió turística. La seva omissió evidencia les seves complicitats i devalua la potencialitat del seu pensament, dissortadament, esdevenint un component més del mur de contenció ideològic que en ple procés independentista representa el progressisme abstracte i banal que prioritza tota mena de causes abstractes i sectorials llevat de la ruptura amb l’ordre estatal espanyol que tan bé han teoritzat els hereus del MDT. Posats a demanar explicacions Albert Podran podria aclarir qui mana realment als llobatons i daines d’Arran ?
Post Scriptum, 1 d’agost del 2020.
Qui segur que no mana a TV3 és el Govern de la Generalitat, que ha manifestat no li agraden algunes emissions, ni a la Plataforma per la Llengua que fa una campanya per evitar la castellanització de la “nostra”. La realitat és que la Televisió de Catalunya és al reducte autonòmic, mentalment encaixada al marc espanyol, adversa als Països Catalans i amanada de totes les cabòries estèrils i conjunturals del progressisme mediàtic anti-occidental.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!