Tothom sap que el nou govern de la Generalitat tindrà poques competències, i encara menys diners, per poder aplicar polítiques que “treguin el país del sot” emprant la terminologia convergent d’ara.
Però a on es pot notar de manera immediata un cert canvi pot ser a TV3. La televisió pública catalana ha experimentat sota el mandat del tripartit un procés deliberat d’espanyolització i degradació de la catalanitat. Víctor Alexandre ho va denunciar fa anys amb l’obra “TV3, a traïció”. Una situació similar a la que està vivint Euskal Telebista sota el mandat de l’aliança PSOE-PP: marginació de l’euskera, introducció de la simbologia espanyolista, censura a l’abertzalisme, amb la corresponent caiguda d’audiència.
En aquests darrers set anys el conjunt de mitjans de comunicació de la CCMA han involucionat cap al reducte autonòmic enmig dels aplaudiments dels mitjans espanyolistes com El Periódico. I això que al front de la política governamental del tripartit aparentment hi ha estat Esquerra, que ha nomenat per executar-la individus com Albert Sáez i Enric Marín, mesells amb les directrius del PSC per arrencar la “crosta nacionalista” (catalana, evidentment). La clausura dels repetidors que permeten la visió de TV3 al País Valencià ha estat més que un símbol de la situació de devaluació que ha viscut al mitjà estrella de l’etapa autonòmica davant la passivitat del conseller Joan Manuel Tresserras.
Però no solament en el terreny nacional s’haurà de refer el camí perdut per TV3. La pèrdua d’objectivitat informativa ha estat també generalitzada per donar pas al sectarisme ideològic i polític impregnat del progressisme banal que hegemonitza culturalment la vida pública catalana. L’antisionisme militant dels responsables de l’àrea internacional, amb Joan Roure al capdavant, és un dels exemples de fins a on ha caigut la televisió pública catalana. El govern de CIU tindrà un primer test a TV3.
Post Scriptum, 27 d’agost del 2016.
Han passat gairebé sis anys des que vaig escriure aqueix apunt pensant que amb l’inici del procés sobiranista el Govern de la Generalitat reorientaria la línia informativa de TV3 cap a l’autocentralitat nacional, però dissortadament no ha estat així. Ni CIU, ni Junts pel Sí han corregit la deriva de “la nostra” actualment descrita de manera encertada, avui mateix, a la seva pàgina facebook per Ramon Sargatal en aqueixos termes:
“La TV3 (la que deien que era la nostra) cada dia és més dogmàtica, judeòfoba, islamòfila i trivial. Als barris castellanoparlants ja no la sintonitza ningú. I a sobre, destrossa la llengua catalana. Algú em podria dir quin favor fa al país? Per què hem de continuar pagant entre tots un mitjà tan astronòmicament car que només beneficia el “soviet” de periodistes que la controlen i els sectors de l’extrema esquerra catalana? Només pel fet que els espanyolistes (sabent molt bé els que es fan) l’ataquen?”
Post Scriptum, 13 de març del 2017.
El Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha acordat avui nomenar director de TV3 el periodista Vicent Sanchis per tal de redreçar la degradació de continguts informatius de “la nostra” i la seva desconnexió respecte de la conflictiva situació del país recuperant una visió nacionalment autocentrada. La designació coincideix amb el temps amb la d’Empar Marco al front del renovat projecte d’à.tv, la nova televisió valenciana i, ambdues, són una esperança per bastir l’anhelat espai català de comunicació abastant tots els territoris catalano-parlants.
La reacció del comitè d’empresa i del consell professional de TV3 desaprovant el nomenament de Vicent Sanchis per motius ideològics vinculant-ho als casos de corrupció en curs que afecten antics dirigents de CDC demostra fins a quin grau de sectarisme ha arribat la degradació de TV3 i la necessitat d’una renovació estructural que acabi amb els interessos corporatius que han patrimonialitzat la televisió pública catalana.
Post Scriptum, 6 d’abril del 2017.
Avui tots els grups del Parlament de Catalunya llevat de Junts pel Sí han reprovat el nomenament de Vicent Sanchis com a director de TV3: la pressió combinada de l’espanyolisme, les elits mediàtiques adverses a la catalanitat i el progressisme sectari amb la complicitat de la CUP han deixat en posició precària l’intent reformador més seriós per treure de l’atzucac la televisió pública catalana en un moment històric.
Post Scriptum, 7 d’abril del 2017.
L’editorial de Vicent Partal avui a Vilaweb “Un parlament incoherent” resumeix perfectament el sentit de la reprovació de Vicent Sanchis per motius ideològics per part de la majoria dels grups, essent l’actitud de la CUP la més criticable (afegeixo de collita pròpia) ja que demostra fins a quin punt arriba la prioritat que atorgen a destruir l’independentisme liberal encara que sigui al preu de confluir amb l’espanyolisme. Si el director de TV3 fos Joan Roura, tot un referent de l’antisionisme mediàtic) no gosarien repetir el que ahir van fer. El sectarisme transversal a tot el progressisme abstracte i banal és el suport principal de l’espanyolisme hegemònic.
Post Scriptum, 2 de juliol del 2020.
La controvèrsia generada per l’emissió d’una sèrie televisiva en castellà a TV3 reflecteix fins a quin punt l’actual govern, i els anteriors, han perdut la capacitat de marcar la línia nacional dels mitjans de comunicació públics autogestionats de fet per una casta mediàtica progre i hispanocèntrica, com il·lustra aqueix article d’ahir a Vilaweb “Drama’ o la incursió gradual del castellà en la televisió que normalitzava el català”.
Post Scriptum, 28 de novembre del 2020.
El fill de Montserrat Carulla, dolgut pel tractament de la mort de la seva mare a TV3 publica una carta a les xarxes en què es queixa del tractament informatiu i de les imprecisions sobre la seva trajectòria i compromís independentista. El contrast amb la sobredimensionada deferència en favor de la També finada Rosa Maria Sardà, coneguda espanyolista, fa patent el biaix contra-independentsita adquirit per la que havia de ser “la nostra”, esdevinguda una perllongació del progressisme abstracte, banal i refractari a la catalanitat tan del gust d’ERC, que també va eliminar l’autodefinició “independentista” de la mateixa Montserrat Carulla substituint-la per “feminista”.
Post Scriptum, 9 d’agost del 2021.
Comparteixo l’editorial d’avui de Racó Català: “Sobre el pitjor director de la història de TV3, uns desmotivats treballadors i una cadena ‘Titànic“. És Vicent Sanchis el pitjor director de la història de TV3? Sense cap mena de dubte. Estan desmotivats els treballadors de TV3? Plantilla envellida, acomodada, sense incentius i vivint d’inèrcies. TV3 és el ‘Titànic’? Sí, un grandiós líder d’audiència que s’acosta cap a un iceberg que es diu “audiència envellida i sense relleu generacional”.
TV3 és com el Barça de Rosell i Bartomeu. Estan en declivi, amb uns inoperants a la direcció, encertant més o menys amb la direcció esportiva, un geni com Messi al camp, ben secundat per una generació formidable de jugadors, els Piqué, Busquets o Alba, van continuar guanyant títols, mantenint la institució a la primera plana esportiva, mentre advertien que les coses no s’estaven fent bé.
Sanchis hauria pogut anar-se’n per la porta gran, presumint de resultats i lideratge, però un dia li van proposar fer una entrevista per un mitjà especialitzat en televisió, on es va sentir còmode, relaxat, segur de la feina feta i amb aquella supèrbia que et dona el saber que no et queda pas massa al càrrec i que per tant, ja no vas amb el cinturó estret i pots alliberar la panxa. I tant que la va alliberar. Va donar titulars a dojo, no es va tallar ni un pèl: Va parlar de les seves polèmiques amb polítics, va aprofitar per ridiculitzar als qui reclamen una programació infantil forta, a l’alçada d’una televisió pública nacional, i fins i tot va revelar l’existència d’una llarga entrevista recent amb l’expresident Jordi Pujol.
El periodista va extreure un titular, suposem que per agradar el personatge, on destacava que TV3 era líder. Cap novetat, ho era des de fa anys, ara ja no, l’Eurocopa, la programació d’estiu i la inèrcia dels mesos posteriors ha atorgat el primer lloc a Telecinco, una circumstància que no preocupa el director de TV3, ja que confia, i ben fet que fa, amb la nova programació de tardor.
Potser l’error ha estat en aquesta obsessió a voler ser líders. No es pot ser líders a costa de trencar amb la teva filosofia. Potser aquí, més que en el Barça, TV3 s’hauria de fixar en l’Athletic de Bilbao i intentar guanyar amb els teus valors. A Lezama, jugadors de la casa. A Sant Joan Despí, un marc referencial clar de Països Catalans, un predomini absolut de la llengua catalana, i si interessa un col·laborador “x” i no parla el català, se l’apunta a cursos de Normalització Lingüística, sinó, únicament té TVE -1 i La2-, Antena3, Cuatro, Telecinco, La Sexta i la resta d’autonòmiques per poder sortir en antena i donar la seva opinió si tan valuós és. En el cas d’un convidat, si opta per la llengua castellana o és castellanoparlant, doncs endavant, es tira milles.
Sanchis en aquesta entrevista i en compareixences posteriors admetia l’error garrafal que li costarà a TV3 el lideratge en uns anys i també a Catalunya, al català i. a la societat del país, retrocedir als anys 70, abans del Circuit Català de TVE i de TVC. No s’està apostant per continguts per nens i adolescents. Amb l’excusa que consumeixen només a través de les pantalles, se’ls està expulsant de la seva televisió i això és molt greu. Se’ls està convidant indissimuladament a què consumeixin tot l’oci audiovisual en castellà, que sentin la seva llengua “estranya” en aquest entorn, tal com passava amb els espectadors del 70 i 80 quan sentien a parlar de futbol en català o veien la sèrie del moment, ‘Dallas’, en la seva llengua, i un “ets un pendó, Sue Ellen” els hi va sonar marcià. Tots aquests nens, nenes i joves no s’enganxaran al català amb 20, 30 o 40 anys per qüestió de militància i més a una televisió, que es coneixia com “la teva”, que la major part de la seva vida no els hi ha fet cas.
I el currículum professional, en el camp audiovisual de Vicent Sanchis, es limita a haver dirigit Barça TV i a unes quantes tertúlies. Amb les pròximes normes que regiran l’elecció del nou director, on es valorarà la trajectòria i se li farà una entrevista personal, estem segurs que al periodista valencià ni li haguessin trucat.
I respecte als treballadors de TV3, qui en conegui, que els hi pregunti per la feina, que escoltin com en parlen. TV3 era el somni daurat de la majoria de llicenciats en ciències de la comunicació quan sortien de la facultat, ara només les prebendes que dona un sou fora de mercat, podrien animar, en cas que per fi s’obrissin oposicions, a algú a provar d’entrar. És una televisió caduca, caducada, pensada per caducs, feta per caducs i dirigida a caducs. I hem utilitzat “caducs” i no “vells”, perquè a la vellesa li pressuposem una saviesa, experiència i lideratge, que aquí no la veiem enlloc.
A TV3 li cal urgentment un replantejament general. Una revolució. Un començar de zero i sobretot, un airejar portes i finestres, i deixar entrar idees fresques, noves i mirar a altres països, com els nòrdics, que lluiten contra la totpoderosa llengua anglesa, i li planten cara de manera valenta amb produccions audiovisuals en la seva llengua pròpia. Alguna com la noruega ‘Skam’ és un èxit a Netflix i compta amb adaptacions a gairebé una desena d’idiomes.
Post Scriptum, 23 de desembre del 2021.
Avui, a Vilaweb, “ERC i Junts pacten amb el PSC la nova cúpula de la CCMA i el CAC. Rosa Romà serà la presidenta de la CCMA i Xevi Xirgo presidirà el Consell de l’Audiovisual de Catalunya”. La part rellevant és aqueixa: “Rosa Romà és parella de Miquel Gamisans, que havia estat secretari de Difusió i Comunicació de la Generalitat de Catalunya, nomenat per ERC, i que ha estat contractat com a nou director a Barcelona de la consultora Acento Asuntos Públicos, encapçalada per l’ex-ministre socialista José Blanco, l’ex-ministre del PP Alfonso Alonso i l’ex-portaveu del PSOE Antonio Hernando.” Miquel Gamisans ha estat el comisari d’Esquerra que ha executat les ordres del partit per castigar Vilaweb i La República.cat i afavorir La Vanguardia i Ara en el repartiment dels ajuts als mitjans.
Post Scriptum, 29 de gener del 2023.
El govern d’ERC culmina el procès de desnaturalització de TV3 i submissió al poder espanyol representat pel PSOE. Vicent Partal, ahir a Vilaweb: “Ja ho veus, Jordi Vendrell: els ‘sociates’ encara són intocables a la ‘corpo’. Trenta anys després d’haver decapitat ‘L’orquestra’ i Jordi Vendrell, la ‘corpo’, submisa als ‘sociates’, decapita Manel Vidal i ‘Zona Franca’. El director de TV3 amenaça la continuïtat del ‘Zona Franca’. Que, com axplica Josep Sala, també a Vilaweb fa tres dies “és el primer programa postprocés de la cadena, l’únic que mostra que per a molts catalans el trencament amb Espanya és definitiu i irreversible”.
Post Scriptum, 5 de febrer del 2023.
Resulta frapant l’absència de respostes significatives -des de la professió periodística i des del món polític- a la darrera mostra de censura a TV3, una actitud crònicament mesella com explica fa tres dies Josep Sala a Vilaweb: “La censura de TV3 i l’autocensura. Catalunya ha tingut sempre un món cultural i comunicatiu mutilat per l’acció dels capitostos polítics i econòmics, molt més que en altres països europeus”.
Post Scriptum, 5 de gener del 2024.
Avui, a Vilaweb, Josep Sala i Cullell: “Coses estranyes que passen als informatius de TV3. Avui us ofereixo una llista de cinc coses estranyes que he vist als informatius públics catalans (de TV3 i el 3/24) durant els dies nadalencs, i que potser val la pena de comentar.”
Post Scriptum, 16 d’abril del 2024.
Xavier Diez va publicar el proppassat 9 d’abril aqueix article a la revista Mirall titulat “Mitjans”, del qual val la pena extreure’n aqueix paràgraf:
“Durant dècades, els mitjans públics catalans eren d’una qualitat notable. I aquest és un èxit que hauríem de concedir el president emèrit. Tanmateix, quan Fatxadistan Interior va intervenir l’adminstració catalana, amb l’aplicació d’un 155 administratiu, i un altre molt pitjor, un 155 psicològic, la qualitat informativa dels mitjans catalans públics va estimbar-se sobtadament. I, des que els controla ERC, sembla haver contractat periodistes espeleòlegs per excavar més profundament el pou on es troben actualment. Hem assistit, en aquests darrers anys, a uns informatius públics que tenen més de mediocratització que de propaganda. No només blanquejant la repressió espanyola, o experimentant un procés de provincialització informativa (importa més un ferit a Màlaga que tres morts a Perpinyà), i acceptant amb els braços oberts el neoliberalisme woke que inunda les pantalles, amb l’enaltiment del victimisme, la sobreactuació i la caiguda lliure del xaronisme més abjecte, i cedint davant la reguetonització profunda encarnada en Mushka, Bad Gyal i altres productes suposadament trencadors (i profundament reaccionaris). I tot això enfront a l’obligació pedagògica de tot mitjà públic de fer de ràdios i televisions una eina de transmissió d’alta cultura. Paral·lelament, el català té cada vegada una menor presència (amb certa passió per convidar suposats experts, força indocumentats, en català, i ignorant-ne els catalanoparlants), i el que queda, en un idiolecte de qualitat infame. En certa mesura, el que ha fet aquest govern amb TV3 no és massa diferent del que ha propiciat al seu sistema educatiu: erradicar la cultura, la bellesa, el bon gust i el coneixement i substituir-la per banalitat, retòrica buida i espectacle lamentable”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo espero que CiU respectarà alguns programes de TV-3 que tenen el seu èxit, i que no caurà en la temptació de treure els que no els agradin, per exemple el POLÒNIA i la sèrie INFIDELS, que cadascú té el seu públic.
A més a més, el Mas tenia molta popularitat també quan en surtia ell mateix.
Un salut,
JULIÁN.