Conferència Nacional ERC 2007: primeres valoracions

Ahir es va celebrar l’esperada Conferència Nacional d’Esquerra Republicana de Catalunya que va aprovar finalment, per àmplia majoria, la ponència estratègica després d’incorporar bon nombre d’esmenes parcials. 

La primera valoració que es pot fer, a la vista de com van anar els debats, és que amb les resolucions adoptades no es tanca el debat sinó que aquest continuarà a partir de noves bases, com a mínim, fins al congrés del partit. Ja ho varem argumentar una vintena de militants en l’article col·lectiu “Esquerra, temps de transició”: viurem en els propers mesos esdeveniment, interns i externs al partit, que obligaran a anar adaptant el discurs polític a les noves circumstàncies. Singularment, la previsible sentència del Tribunal Constitucional retallant l’Estatut del 2006, (un tema crucial del qual ahir gairebé ningú en va parlar), obligarà a una resposta d’Esquerra com a partit i també des del Govern de la Generalitat. Encara que en la Conferència d’ahir s’acordés, per poc marge, no renegociar l’acord d’Entesa, a la pràctica algun canvi s’haurà de fer. Possiblement l’executiu català haurà de prendre compromisos no previstos inicialment per donar resposta a la decisió del Tribunal espanyol.

Una segona valoració que és pot fer és que, globalment, la línia d’actuació de la direcció republicana actual s’ha vist convalidada però ha rebut un missatge crític que, pel bé del projecte col·lectiu, haurà de comportar canvis, com a mínim de llenguatge i d’actitud. El llenguatge políticament correcte, de partit d’ordre, hauria de ser substituït per una dialèctica que es correspongui amb els  plantejaments sobiranistes. L’actitud prepotent envers els discrepants s’hauria de tornar en respecte efectiu a la pluralitat interna. No és creïble parlar d’un partit obert que vol arribar als trenta mil militants i no admetre l’afiliació d’Hèctor López Bofill o Josep Pinyol simplement perquè no són addictes als actuals dirigents. L’Esquerra és patrimoni de tots els que en comparteixen els objectius no només dels que temporalment en són els màxims responsables. Si bé es cert que ahir es van donar uns resultats, puntuals, a favor o en desacord amb les tesis de la direcció, no serà bo pel partit entrar en una dinàmica d’oficialistes i dissidents que provoqui una fractura interna. La dinàmica del partit serà més fluida i canviant en els propers mesos i, provablement, ja es veurà en la designació dels candidats a les eleccions espanyoles quan, a diferència d’ahir que es votaven idees generals, es votaran persones concretes. Personalment procuraré contribuir a aquesta transició gradual i constructiva cap a una estratègia basada en el dret d’autodeterminació concorrent al procés intern d’elecció de candidats a Corts per Tarragona.  

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *