Ahir es va celebrar l’esperada Conferència Nacional d’Esquerra Republicana de Catalunya que va aprovar finalment, per àmplia majoria, la ponència estratègica després d’incorporar bon nombre d’esmenes parcials.
La primera valoració que es pot fer, a la vista de com van anar els debats, és que amb les resolucions adoptades no es tanca el debat sinó que aquest continuarà a partir de noves bases, com a mínim, fins al congrés del partit. Ja ho varem argumentar una vintena de militants en l’article col·lectiu “Esquerra, temps de transició”: viurem en els propers mesos esdeveniment, interns i externs al partit, que obligaran a anar adaptant el discurs polític a les noves circumstàncies. Singularment, la previsible sentència del Tribunal Constitucional retallant l’Estatut del 2006, (un tema crucial del qual ahir gairebé ningú en va parlar), obligarà a una resposta d’Esquerra com a partit i també des del Govern de la Generalitat. Encara que en la Conferència d’ahir s’acordés, per poc marge, no renegociar l’acord d’Entesa, a la pràctica algun canvi s’haurà de fer. Possiblement l’executiu català haurà de prendre compromisos no previstos inicialment per donar resposta a la decisió del Tribunal espanyol.
Una segona valoració que és pot fer és que, globalment, la línia d’actuació de la direcció republicana actual s’ha vist convalidada però ha rebut un missatge crític que, pel bé del projecte col·lectiu, haurà de comportar canvis, com a mínim de llenguatge i d’actitud. El llenguatge políticament correcte, de partit d’ordre, hauria de ser substituït per una dialèctica que es correspongui amb els plantejaments sobiranistes. L’actitud prepotent envers els discrepants s’hauria de tornar en respecte efectiu a la pluralitat interna. No és creïble parlar d’un partit obert que vol arribar als trenta mil militants i no admetre l’afiliació d’Hèctor López Bofill o Josep Pinyol simplement perquè no són addictes als actuals dirigents. L’Esquerra és patrimoni de tots els que en comparteixen els objectius no només dels que temporalment en són els màxims responsables. Si bé es cert que ahir es van donar uns resultats, puntuals, a favor o en desacord amb les tesis de la direcció, no serà bo pel partit entrar en una dinàmica d’oficialistes i dissidents que provoqui una fractura interna. La dinàmica del partit serà més fluida i canviant en els propers mesos i, provablement, ja es veurà en la designació dels candidats a les eleccions espanyoles quan, a diferència d’ahir que es votaven idees generals, es votaran persones concretes. Personalment procuraré contribuir a aquesta transició gradual i constructiva cap a una estratègia basada en el dret d’autodeterminació concorrent al procés intern d’elecció de candidats a Corts per Tarragona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’alegro que tinguis l’empenta i les ganes d’assumir aquest nou repte, Jaume.
Si ets la persona designada per a la circumscripció de Tarragona, crec que Esquerra hi tindrà un molt bon candidat. L’aposta dels 30.000 candidats del Carod, si no s’aprèn a vehicular les corrents d’opinió internes, ho veig francament difícil. Com ha de fer un simpatitzant el pas a fer-se militant si la imatge que s’ha donat durant molts mesos és que això és una guerra de guerrilles?? Dins un partit hi poden haver grups d’opinió plurals, però no amb aquest nivell d’enfrontament!!
L’article col·lectiu que vau fer mostra la diferència però no busca l’enfrontament, i per aquest motiu us el vaig aplaudir en el seu dia
Potser es l’actual direcció qui voldria que hi hagués dissidents, perquè així no hi hauria ningú dins el partit que es poses en contra. Sempre tenint en compte, que els dissidents son els que marxen, i aquí no ha marxat ningú, mes aviat es la direcció, qui no deixa entrar a segons qui.
Després d’estar a la conferència i veure la premsa d’aquest diumenge crec que ten raó en una cosa, la direcció no pot ser tant prepotent i menysprear qualsevol opinió diferent, però per l’altra part no trobo en absolut correcte que, per exemple, un dels anomenats "corrents crítics" (el de l’Uriel) envii un comunicat a la premsa (!!) per exigir que el partit dugui a terme una serie de punts que ahir mateix la majoria de la militància en assemblea va rebutjar (!!). No sembla una actitud gaire democràtica ni respectar ni assumir la voluntat de la majoria, per després demanar actituds democaràtiques a la direcció.
I poso lo de "corrents crítics" entre cometes perquè ningú s’ha constituit encara com a corrent d’opinio, quan el partit té previst el mecanisme per a fer-ho. Entenc que constituir-se en corrent d’opinió és un aportació positiva al debat i a la pluralitat. Muntar grups al voltant de persones (Uriel, Lopez Bofill, Carretero) no es res més que entrar en la mateixa lluita de poder tradicional que ja hi ha al partit i per tant, cap aportació novedosa o realment transformadora..
Jaume,
Felicitats per la teva decisió de presentarte a les eleccions "españolas".
De ben segur que seràs un molt bon candidat i també un molt bon diputat.
Salut, republica i independència.