Pasqual Maragall i el Partit Demòcrata

Ahir Pasqual Maragall feia públic que s’havia donat de baixa del PSC. Es tracta d’un fet que va molt més enllà del gest personal: és un símptoma del declivi del socialisme estatista a Catalunya.

Ja vaig exposar en el post “PSC: nou cicle?” els límits del procés de renovació del Partit Socialista al nostre país. Amb la baixa de Maragall queden en evidència dues coses: que no hi haurà evolució en sentit federalista i que Montilla i el sinistre Narcís Serra, els dos poders fàctics del partit, eren els aliats dels sectors més reaccionaris del PSOE (Bono). Montilla potser ha evolucionat en aquests anys, (per conveniència o per convicció), cap a postures de més obertura respecte del fet nacional català, però no anirà més enllà dels plantejaments de ” la Espanya serena y unida” de Zapatero. Al PSC li queda només el paper de partir d’ordre, és a dir, de garant del manteniment de les condicions de dependència política i econòmica del nostre país.

Pel que fa al projecte del Partit Demòcrata, els únics referents actius són a Itàlia. Recomano la lectura del llibre col·lectiu “Partito Democratico: le parole chiave” (Editori Reuniti, 2007), on els promotors de la nova formació exposen les seves idees, força genèriques, sobre el que ha de ser el seu partit. De moment però, han posat en pràctica un sistema democràtic d’elecció dels dirigents. El diumenge passat Walter Veltroni era escollit secretari general a través d’un procediment obert on tenien dret a participar els tres milions de ciutadans que militen en els diversos col·lectius que donen suport al projecte. Tot un exemple pels partits catalans.

Post Scriptum, 20 d’octubre del 2017.

Al cap dels anys, el projecte europeista de Pasqual Maragall s’ha plasmat en la trasnformació de CDC en l’actual PDECat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *