Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

20 d'octubre de 2007
4 comentaris

Pasqual Maragall i el Partit Demòcrata

Ahir Pasqual Maragall feia públic que s’havia donat de baixa del PSC. Es tracta d’un fet que va molt més enllà del gest personal: és un símptoma del declivi del socialisme estatista a Catalunya.

Ja vaig exposar en el post “PSC: nou cicle?” els límits del procés de renovació del Partit Socialista al nostre país. Amb la baixa de Maragall queden en evidència dues coses: que no hi haurà evolució en sentit federalista i que Montilla i el sinistre Narcís Serra, els dos poders fàctics del partit, eren els aliats dels sectors més reaccionaris del PSOE (Bono). Montilla potser ha evolucionat en aquests anys, (per conveniència o per convicció), cap a postures de més obertura respecte del fet nacional català, però no anirà més enllà dels plantejaments de ” la Espanya serena y unida” de Zapatero. Al PSC li queda només el paper de partir d’ordre, és a dir, de garant del manteniment de les condicions de dependència política i econòmica del nostre país.

Pel que fa al projecte del Partit Demòcrata, els únics referents actius són a Itàlia. Recomano la lectura del llibre col·lectiu “Partito Democratico: le parole chiave” (Editori Reuniti, 2007), on els promotors de la nova formació exposen les seves idees, força genèriques, sobre el que ha de ser el seu partit. De moment però, han posat en pràctica un sistema democràtic d’elecció dels dirigents. El diumenge passat Walter Veltroni era escollit secretari general a través d’un procediment obert on tenien dret a participar els tres milions de ciutadans que militen en els diversos col·lectius que donen suport al projecte. Tot un exemple pels partits catalans.

Post Scriptum, 20 d’octubre del 2017.

Al cap dels anys, el projecte europeista de Pasqual Maragall s’ha plasmat en la trasnformació de CDC en l’actual PDECat.

  1. Jaume,

    El dissabte passat en Xavier Bru de Sala insinuava força clarament que el President Maragall va renunciar a presentar-se de nou contra la seva voluntat. Arribava a parlar de xantatge. Joc brut contra el President de la Generalitat organitzat pel PSOE amb el silenci o la complicitat d’Artur Mas.

    Més enllà del fet que la insinuació d’en Bru de Sala pot ser equivocada, fa tremolar que un columnista important del diari més influent del país escrigui sobre un possible xantatge al President de la Generalitat i ningú no en faci esment. Com és possible? Quina mena de societat tenim? És només la mà negra del faiero Bolaño la que ho tapa tot?

    No hauríem de demanar explicacions?

    Salut,
    Marc

    http://www.catalunyafastforward.blogspot.com

  2. En Maragall va plegar i plega del Partit Socialista, per que te principis d’Alzheimer. Maragall ha patinat una vegada mes, no es just que parli de política i de la malaltia, la política es una cosa i el mal de l’Alzheimer una altre de molt diferent, i crec que en Maragall no hauria de tractar-la conjuntament. La malaltia de l’Alzheimer es quelcom molt mes seriós com per a parlar-ne com ell ho ha fet. Salutacions i esperança per a aquells que sabem com es aquesta malaltia.

Respon a Marc Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!