Cercle d’Estudis Sobiranistes

Avui s’ha donat a conèixer públicament una iniciativa gestada fa unes poques setmanes gràcies a l’ímpuls dels amics Alfons López Tena i Héctor López Bofill.

Ells em van convidar a formar part del nucli fundacional, els ho agraeixo i responc afirmativament. No m’ho pensat gaire atès que coincidia amb els objectius del Centre i coneixo de fa anys bastants dels promotors. El text de la declaració fundacional és només un punt de partida: el que comptarà seran les aportacions que en sorgiran fruit del treball col.lectiu.

El primer avantatge que li veig a una iniciativa com aquesta és que pot contribuir a superar les fractures entre les diverses formacions polítiques catalanistes, ara excessivament abocades a la dialèctica parlamentaria de govern i oposició, sense una perspectiva estratègica conjunta per damunt d’aliances conjunturals. Crec que un procés d’autodeterminació viable ha de comptar amb l’acció coordinada de tres components essencials: els partits polítics que hi donin suport, els agents socials i econòmics que vinculin la seva prosperitat a la de la comunitat i la dels intel·lectuals i el món de la cultura nacional. El Cercle no és per si sol la representació del tercer component però pot ser un pas endavant cara a organitzar aquest sector. La funció dels intel·lectuals al servei d’un procés d’alliberament nacional no pot ser mai concebuda de manera elitista i, per tant, l’acció del CES haurà de ser rigorosa i compromesa alhora. Oberta a l’intercanvi amb els altres agents del procés essent conscients de les difícultats que comporta, per a totes bandes, aquesta nova forma de treball i interlocució. Especialment, la relació amb les direccions dels partits  no serà fàcil malgrat les declaracions formals de benvinguda atesa l’actual concepció que tenen de la tasca de direcció política.

Una segona consideració cara al futur és que la procedència política dels integrants del CES no s’hauria de limitar als professionals procedents de l’òrbita de CIU o d’ERC, sinó que hauríem d’eixamplar als d’ICV i l’entorn de les CUP, sense oblidar que entre els intel.lectuals pròxims al PSC també n’hi ha que es declaren partidaris del dret d’autodeterminació del poble català. El ventall que ha d’aplegar un centre creat per al debat ha de ser necessàriament el més obert possible.

En tercer lloc, inicialment sembla que l’àmbit d’anàlisi prioritari sigui la part del territori nacional català on hi ha condicions per a exercir el dret a decidir, és a dir, la Catalunya avui denominada comunitat autònoma. Però la comunitat nacional és molt més ampla i diversa, en la seva configuració interna i en els seu sistema de lleialtats col.lectives immediates. Les Illes, el País Valencià, la Catalunya Nord i la Franja de Ponent no poden quedar mai excloses d’una dinàmica política que ha de ser diversa però amb punts de coordinació compartits.   

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *