Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

10 de setembre de 2007
6 comentaris

Cercle d’Estudis Sobiranistes

Avui s’ha donat a conèixer públicament una iniciativa gestada fa unes poques setmanes gràcies a l’ímpuls dels amics Alfons López Tena i Héctor López Bofill.

Ells em van convidar a formar part del nucli fundacional, els ho agraeixo i responc afirmativament. No m’ho pensat gaire atès que coincidia amb els objectius del Centre i coneixo de fa anys bastants dels promotors. El text de la declaració fundacional és només un punt de partida: el que comptarà seran les aportacions que en sorgiran fruit del treball col.lectiu.

El primer avantatge que li veig a una iniciativa com aquesta és que pot contribuir a superar les fractures entre les diverses formacions polítiques catalanistes, ara excessivament abocades a la dialèctica parlamentaria de govern i oposició, sense una perspectiva estratègica conjunta per damunt d’aliances conjunturals. Crec que un procés d’autodeterminació viable ha de comptar amb l’acció coordinada de tres components essencials: els partits polítics que hi donin suport, els agents socials i econòmics que vinculin la seva prosperitat a la de la comunitat i la dels intel·lectuals i el món de la cultura nacional. El Cercle no és per si sol la representació del tercer component però pot ser un pas endavant cara a organitzar aquest sector. La funció dels intel·lectuals al servei d’un procés d’alliberament nacional no pot ser mai concebuda de manera elitista i, per tant, l’acció del CES haurà de ser rigorosa i compromesa alhora. Oberta a l’intercanvi amb els altres agents del procés essent conscients de les difícultats que comporta, per a totes bandes, aquesta nova forma de treball i interlocució. Especialment, la relació amb les direccions dels partits  no serà fàcil malgrat les declaracions formals de benvinguda atesa l’actual concepció que tenen de la tasca de direcció política.

Una segona consideració cara al futur és que la procedència política dels integrants del CES no s’hauria de limitar als professionals procedents de l’òrbita de CIU o d’ERC, sinó que hauríem d’eixamplar als d’ICV i l’entorn de les CUP, sense oblidar que entre els intel.lectuals pròxims al PSC també n’hi ha que es declaren partidaris del dret d’autodeterminació del poble català. El ventall que ha d’aplegar un centre creat per al debat ha de ser necessàriament el més obert possible.

En tercer lloc, inicialment sembla que l’àmbit d’anàlisi prioritari sigui la part del territori nacional català on hi ha condicions per a exercir el dret a decidir, és a dir, la Catalunya avui denominada comunitat autònoma. Però la comunitat nacional és molt més ampla i diversa, en la seva configuració interna i en els seu sistema de lleialtats col.lectives immediates. Les Illes, el País Valencià, la Catalunya Nord i la Franja de Ponent no poden quedar mai excloses d’una dinàmica política que ha de ser diversa però amb punts de coordinació compartits.   

  1. Coincideixo amb el teu anàlisi,però ja em conformaria que de moment nosaltres fóssim independents.

    D’altre banda ressaltar la figura d’Alfons López Tena com la d’una persona capaç de lidera i aglutinar el seu voltant,totes les sensibilitats que hi ha actualment en el moviment independentista,per tant seria bo que els partits aprofitin aquesta capacitat de lideratge per conduir al país de cap al Referèndum,no el veig militant a cap partit i si assessorant a tots,i això es el que necessita Catalunya algú que estigui per sobre dels partits i un cop acabada la feina,siau! i cap a casa.

    A mes a mes, una senyal clara de que es la persona adequada,es que-permetem la ironia-,López Tena té nom de carrer, o si vols Avinguda,i per tant tot això que ja tenim.

  2. No n’hi ha que confondre mai una comunitat lingüística amb una nació. Doncs la pretesa imposició nacional per banda del Principat sobre els valencians és en general al País Valencià contraproduent, dolenta i negativa per a fer una política nacionalista com cal al País Valencià, ja què per tics absolutistes de qualsevol signe amb els dels castellans ja en tenen prou.

    El que demostra que als catalans mai els ha interessat el País Valencià més enllà del seu propi ego o de tirar una mà al País Valencià però al coll, per acabar-lo d’aufegar.

  3. Jaume, he estat uns dies fora i no sabia res del manifest.

    Crec que la iniciativa, sorgida des de fora de tot partit polític, tenint en compte el poc prestigi de què gaudeix la classe política catalana, és bona.

    He estat buscant i no he trobat enlloc on es pugui adherir-se al manifest. Sabeu si existeix aquesta possibilitat ?? Gràcies

  4. Benvolgut Jaume Renyer,
    No sé si el meu nom li dirà res. Ens vam conèixer personalment després del funeral d’en Ll.M.Xirinacs i li vaig explicar més tard que la persona que havia anunciat una ponència sobre el leninisme català a Lleida el setembre de 2006 era jo.
    Haig de dir-li que em sorprèn la manera com presenta la constitució del CES perquè vostè ha pogut seguir des de dins el debat que hi hagut entorn a la redacció del text de presentació. L’obertura a tots els sectors de la intel·lectualitat sobiranista que vostè demana com un dels eixos vertebradors del sobiranisme a nivell general, ha estat bloquejada pels propis organitzadors d’aquest cercle. L’obertura a sectors procedents del PSC, les CUP i Iniciativa no s’ha produït perquè els organitzadors no ho han volgut. El senyor López Tena, amb la complicitat de l’Hèctor (i em dol molt dir-ho) ha mostrat un menyspreu total cap a tots aquells que amb molt bona voluntat i paciència vam aconseguir consensuar un text en el qual totes aquestes sensibilitats si sentissin còmodes. En veure que hi havia persones que no acceptaven la lletra del text i que el discutien seriosament per arribar a un acord, aquest senyor va considerar que aquell treball concret, que era en principi el motiu mateix del cercle, era l’auguri de problemes futurs, i va decidir tirar pel dret forçant el nostre desistiment.
    El punt de diferència va ser molt eloqüentment la presència en el text d’una frase amb una retòrica patriòtica abrandada i caduca. És evident que hi ha un sobiranisme que no se sent gens còmode i que fins i tot no pot suportar el patriotisme desfermat, i menys en un text de presentació d’un cercle d’estudis. Vam ser molts els que per aquest motiu vam haver d’abandonar el vaixell abans de que comencés a navegar. Fins i tot intel·lectuals coneguts i lligats a l’esquerra van ser esborrats de la llista quan no ho havien demanat. Simplement perquè els havia contactat jo. Però el cas més hal·lucinant és el de dues persones que van ser esborrades sense cap motiu evident, potser només perquè havien participat en el debat.
    Resulta insultant escoltar encara com l’Alfons i l’Hèctor parlen d’obertura en els mitjans de comunicació. Aquesta plataforma neix sense cap legitimitat entre els sectors del sobiranisme més d’esquerres i menys patriòtic. I crec fermament que sense aquest apropament a aquests sectors i a aquesta sensibilitat no serem majoritaris. Cal doncs començar a canviar d’hàbits i decidir-se a crear aquests ponts en els moments concrets on es plantegen els conflictes i no limitar-se a declaracions generals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!