Anotacions sobre el centenari del Gran Líban

Avui s’escau el centenari del reconeixement de l‘estat autònom del Gran Líban dins la Síria creada sota protectorat francès després de la Primera Guerra Mundial. L’objectiu era bastir un territori on la minoria cristiana formès part del sistema polític, una excepció enmig de l’hegemonia islàmica a l’Orient Pròxim. Durant un breu període de temps el Líban, independent a partir del 1943, fou la “Suïssa” de Llevant, el més europeizat dels estats de la Mediterrània oriental. Però la guerra civil (1975-1990) derivada de la presència palestina i la implicació en la guerra permanent contra Israel des del 1948 han arruïnat el país.

El diari de Beirut L’Orient-Le Jour hi dedica des de fa setmanes un dossier excepcional que contrasta amb la decadència actual sota el protectorat iranià. Fins i tot després de l’enorme explosió al port de Beirut i la sentència (mig) condemnatòria del Tribunal Internacional sobre l’assassinat de Rafik Hariri, Hisbol·là continua essent la força dominant capaç d’imposar un nou primer ministre a la seva mida. Un report del tinent coronel israelià a la reserva, Mordechai Kedar, el proppassat 12 d’agost al BESA Center: After the Beirut Explosion, Hezbollah Remains In Charge, ho descriu perfectament.

Post Scriptum, 4 de setembre del 2020.

Le Figaro dedica un dossier especial al centanari del Gran Líban, entre els articles en destaca significativament aquest en el qual França pensa encara que pot ser determinant en la crisi libanesa en curs: «Cent ans après la création du Grand Liban, la France conserve une place majeure au pays du Cèdre».

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *