Anotacions sobre l’acord estratègic entre Iran i Xina vist de Catalunya estant

Ahir es van conèixer, encara que no pas oficialment, els termes essencials de l’acord tancat entre la dictadura teocràtica xiïta iraniana i el règim comunista xinès per vint i cinc anys, que converteixen de fet l’Iran en un protectorat del neo-imperialisme de la Xina.

La notícia és significativa per molts motius. El primer, perquè coincideix amb el cinquè aniversari del pacte de Viena entre el G5+1 i l’Iran sobre el seu programa nuclear. Després de la retirada dels EUA, i la imposició de sancions econòmiques unilaterals, aquell acord era paper mullat atesos els incompliments permanents dels governants de Teheran, posats al descobert per una operació del Mossad fa tres anys. Els estats europeus han fet ulls clucs davant la pretensió real de l’Iran per fer-se amb l’arma atòmica, i ara són la Xina i Rússia els qui salven el règim de la fallida i el protegeixen d’eventuals nous atacs dels EUA i Israel.

El segon, perquè consolida irreversiblement la dictadura islamista i esvaeix les esperances d’enderrocar-la del poble iranià i els demès sotmesos a la seva terrible repressió (els kurds, principalment). L’acord implica la cessió de parts del territori iranià per a ubicar-hi les bases militars xineses (i russes) i garantir l’extracció dels recursos naturals amb els quals pagaran les inversions forànies. L’eix xiïta bastit per l’Iran a través de l’Iraq, Síria i el Líban arriba al Mediterrani i alterarà la correlació de forces en detriment dels estats europeus (cal tenir en compte que Algèria és un estat fallit en vies d’esdevenir la nova peça de l’expansió xinesa).

El tercer, és que referma l’aliança entre Rússia i Xina contra Occident, amb Putin com a actor secundari però imprescindible en el propòsit que els règims totalitaris acabin derrotant els democràtics al segle XXI. Particularment, l’autòcrata del Kremlin aspira a doblegar Europa, allà on Stalin va fracassar. Compta per fer-ho amb còmplices diversos al si dels estats europeus, França en primer lloc.

I en quart lloc, és una amenaça directa a Israel, que està en vies de desballestar les infarestructures militars iranianes amb sabotages espectaculars. Ara, el règim islamista podrà accedir a l’arma atòmica i desvenir una versió B del règim nord-coreà per amenaçar permannentment els estats veïns al preu del sacrifici dels seus dissoratats súbdits. Per entendre el capteniment dels aiatol·là amb la bomba nuclear cal rellegir l’article de Shaul Schmuckler, publicat el 16 de gener d’enguant al seu bloc a The Times of Israel: La logique de la course iranienne au nucléaire, une énigme pour l’Occident.

Post Scriptum, 17 de juliol del 2020.

En un article editorial publicat ahir pel Jerusalem Post Yaakov Katz es pregunta: After the China-Iran deal, why is Israel still working with Beijing? Respon ell mateix, “This isn’t about Israel doing a favor to the US, which is in a trade war with China. It is about protecting Israeli national security.”

Post Scriptum, 26 de juliol del 2020.

El Begin Sadat Center ha dedicat tres report consecutius a analitzar les repercussions globals de l’acord entre Xina i Iran: el propassat 21, The Iran-China 25-Year Plan: A Preliminary Assessment, d’Ofira Seliktar i Farhad Rezaei, i China and Iran Reach a New Stage in Their Strategic Partnership de Mordechai Chaziza, i l’endemà, The China-Iran Deal: A Trial Balloon with a Clear Message, de James M. Dorsey.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *