La importació del despotisme xinès a Occident comença per la restricció de la llibertat d’expressió

Ahir, el Conseil Constitutionnel francès va esmenar subtancialment un projecte de llei presentat pel govern de la República entenent que restringia innecessàriament la llibertat d’expressió a les xarxes socials amb l’argument de combatre la difusió de notícies falses i continguts odiosos. La coneguda com loi Avia pretenia aplicar mesures de censura més enllà de la prohibició de fets delictius. Sortosament, l’òrgan encarregat de vetllar pel manteniment dels principis i valors constitucionals democrpàtics ha aturat una iniciativa aparentment conjuntural.

Laurent Gayard et Waldemar Brun-Theremin, van publicar el proppassat 29 de maig a Le Figaro un punyent article titulat: Loi Avia, application StopCovid… la douce importation du despotisme chinois en el qual denunciaven que les democràcies occidentals s’inspiren cada cop més en la dictatura xinesa en lloc de malfiar-se de les preteses virtuds d’eficàcia que el règim de Pequín divulga arreu on arriba la seva puixança econòmica i ideològica. No hi ha vincle directe entre la influència xinesa i la llei francesa en qüestió, només indirecta, però no per això menys perillosa i perceptible en els àmbits universitaris i intel·lectuals abstractament progressistes que prioritzem frivolament la desconstrucció dels sistemes polítics ocidentals sense proposar cap alternativa. Les darreres setmanes s’ha conegut com la universitat australiana de Quendsland va expulsar un estudiant que feia propaganda pro-democràcia a Hong Kong i com l’empresa Zoom va liquidar comptes del mateix caire sota pressió del règim xinès. També universitats angleses s’ha avingut en al passat recent a restringir els fons documentals que no convenien a les autoritats comunistes.

Post Scriptum, 15 d’agost del 2020.

El govern d’Escòcia promou un projecte de llei contra les expressions «incitant a l’odi». humoristes com «Mr Bean» han manifestat la seva inquietud per l’autocensura a l’espai públic que es deriva d’aqueix ordre moral políticament correcte com Anastasia Colosimo manifestava hir en aquesta entrevista a Le Figaro: “Les limitations à la liberté d’expression ne cessent d’augmenter dans les pays européens».

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *