Encara som en plena fase expansiva de la pandèmia coneguda com a coronavirus i és aviat per copsar la globalitat dels seus efectes, però ja hi ha analistes que alerten dels riscos per a la continuïtat de les societats obertes occidentals (en sentit ampli, ja que hom hi cal incloure Corea del Sud, Taiwan, Hong Kong en aqueix model social liberal).
En primer lloc, l’estat on s’ha originat el Covid-19, la Xina comunista, encara no ha aclarit l’origen del virus i tampoc s’ha fet responsable del retard en avisar de la seva perillositat (ans al contrari va reprimir els metges que van donar l’alerta). L’autocràta Xi Ping ha optat per la desinformació, la propaganda exhibint la seva eficàcia en contenir l’epidèmia i, passant a l’ofensiva, ofereix ajuda i consell als estats europeus on es propaga, atiant de passada les tendències autoritàries endògenes. Realment, estan preparant per un Pla Marshall post-coronavirus versió nova ruta de la seda per reflotar les economies europees desplaçant la influència americana, ella mateixa en fase de replegament.
En segon lloc, els efectes econòmics sobre la globalització poden retroteure’ns cap al proteccionisme d’estat i el retrocés de la liberalització, no solament productiva sinó política. Si aqueix tendència es confirma, l’aspiració de la dictadura comunista xinesa per arribar a ser l’any 2049 la primera potència mundial desplaçant els EUA pot ser una realitat, però serà en detriment del model de societats obertes occidentals.
No obstant, no està clar que la crisi multidimensional provocada pel coronavirus afavoreixi fonamentalment els interessos de l’hegemonisme xinès. Una primera aproximació als efectes retroactius en matèria financera, localització productiva i turisme, que poden anar en detriment del capitalisme d’estat intensiu que promou la República Popular Xina l’aporta fa tres dies Frank Musmar en un report titulat “The Effect of Coronavirus on the Global Economy“, publicat als Perspectives Papers, número 1.495, del BESA Center.
En tercer lloc, la crisi de la Covid-19 obligarà a repensar el paper dels estats i de les organitzacions supraestatals (és frapant l’absència de lideratge de la Unió Europea enmig de l’ordre dispers amb el qual actuen els estats membres) i les cultures polítiques sobre les quals es sustenten. Quin límits han de tenir els governs a l’hora d’emprar els mitjans tecnològics per controlar la ciutadania en ssituacions d’emergència (no és el mateix l’ús que en fa Israel o Corea del Sud que la Xina comunista) ? El report d’Alex Joffe, “Coronavirus: State Reponses and Cultural dimensions”, publicat el propppassat 19 als Perspectives Papers, número 1.493 constitueix una reflexió escaient a aqueixa mena d’interrogants.
Post Scriptum, 24 de març del 2020.
Avui, Le Figaro publica dos articles prospectius sobre els efectes del coronavirus: d’una banda, el politòleg Olivier Babeau prediu el retorn a les àrees rurals: “Le coronavirus prépare-t-il la revanche des campagnes ?“, i d’altra banda, l’alta funcionària Sarah Knafo es pregunta, “La crise du coronavirus marque-t-elle le retour de l’État ?”.
Post Scriptum, 9 d’abril del 2020.
Brillant reflexió de Nicolas Tenzer a L’Observatoire Geopolitique du Covid-19: De la prudence aux temps du coronavirus.
Post Scriptum, 20 d’abril del 2020.
Les formes de vida social seran un dels aspectes afectats per la crisi del coronavirus en un sentit encara imprevisible. Abans de la crisi de la Covid-19, Joanthan Curiel va publicar un assaig sobre el ritme frenètic que les xarxes socials imposen a les relacions humanes fomentant la superficialitat dels intercanvis interpersonals i la urgència permanent en les activitats. Le Figaro el va entrevistar el proppassat 7 de febrer: “La société de la vitesse est une société du désengagement”, i avui ha reiterat que “Même confinés, nous continuons de courir toujours plus vite”.
Post Scriptum, 29 d’abril del 2020.
Pierre-Henri d’Argenson, és funcionari d’estat i professor de relacions internacionals a la facultat de Ciéncies Polítiques de la Universitat de París, autor de l’assaig “La fin du monde et le dernier dieu: un nouvel horizon pour l’humanité (Liber, 2018). Avui publica a Le Figaro aqueix punyent article: “Nous entrons dans une nouvelle guerre froide qui pourrait marquer notre sortie de l’histoire”.
Post Scriptum, 31 d’octubre del 2020.
Raffaele Alberto Ventura, filòsof i assagista italià en voga al seu país, publica el proppassat 14 d’aqueix mes un interessant article en versió francesa a la revista Le Grand Continent que allotja l’Observatoire du Covid-19: Le Covid-19 : maladie de la civilisation.
Post Scriptum, 27 de gener del 2021.
L’eminent intel·lectual jueu Manfred Gerstenfeld va publicar el poppassat 21 de desembre una lúcida i panoràmica reflexió sobre l’impacte de la crisi provocada pel coronavirus a les societats obertes occidentals: “Post-Pandemic Culture Shock”. Posteriorment, el 18 de gener d’enguany, hi ha afegit aqueixa altra aportació, també al BESA Center: After Coronavirus, Governments Must Promote Health, Empathy, and Solidarity.
Post Scriptum, 7 d’agost del 2021.
El dret a la vida quan va lligat a la supervivència de la comunitat és el primer valor a preservar en una societat oberta, i no veig que les mesures restrictives de les llibertats individuals en siguin contradictòries, com exposen els juristes francesos que el proppassat 1 van signar aqueix article col·lectiu a Le Figaro: Passe sanitaire : «Pourquoi le projet de loi anti-Covid heurte de manière disproportionnée nombre de libertés fondamentales». Dix juristes détaillent les aspects de la «loi anti-Covid» votée le 25 juillet portant selon eux atteinte à la Constitution.” El Conseil Constitutionel abans d’ahir no els va donar la raó amb aqueixa resolució que comparteixo: “Décision n° 2021-824 DC du 5 août 2021. Loi relative à la gestion de la crise sanitaire”.
Post Scriptum, 2 de setembre del 2021.
El text que enllaço de Samuel Fitoussi, “Covid: comment l’irrationalité s’est emparée de nos sociétés”, va ser publicat l’11 d’agost d’enguany a la revista Contrepoints, i és un treball d’aplicació de la psicologia cognitiva a la gestió de la pandèmia. Segons l’autor: “Face au covid, il existe un dilemme fondamental entre liberté et santé, entre la sévérité des restrictions et le nombre de vies sauvées. Le rôle des pouvoirs publics est de trouver le bon compromis, à la faveur d’analyses coûts-bénéfices. Or, depuis dix-huit mois, un certain nombre de biais et d’erreurs systématiques de raisonnement faussent la rationalité des décisions et favorisent la mise en place de restrictions excessives”.
Post Scriptum, 6 de març del 2023.
Avui, a Vilaweb: “Tres anys de l’esclat del coronavirus: la pandèmia s’ha acabat?“
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!