Coronavirus: quin impacte a les societats obertes occidentals ?

Encara som en plena fase expansiva de la pandèmia coneguda com a coronavirus i és aviat per copsar la globalitat dels seus efectes, però ja hi ha analistes que alerten dels riscos per a la continuïtat de les societats obertes occidentals (en sentit ampli, ja que hom hi cal incloure Corea del Sud, Taiwan, Hong Kong en aqueix model social liberal).

En primer lloc, l’estat on s’ha originat el Covid-19, la Xina comunista, encara no ha aclarit l’origen del virus i tampoc s’ha fet responsable del retard en avisar de la seva perillositat (ans al contrari va reprimir els metges que van donar l’alerta). L’autocràta Xi Ping ha optat per la desinformació, la propaganda exhibint la seva eficàcia en contenir l’epidèmia i, passant a l’ofensiva, ofereix ajuda i consell als estats europeus on es propaga, atiant de passada les tendències autoritàries endògenes. Realment, estan preparant per un Pla Marshall post-coronavirus versió nova ruta de la seda per reflotar les economies europees desplaçant la influència americana, ella mateixa en fase de replegament.

En segon lloc, els efectes econòmics sobre la globalització poden retroteure’ns cap al proteccionisme d’estat i el retrocés de la liberalització, no solament productiva sinó política. Si aqueix tendència es confirma, l’aspiració de la dictadura comunista xinesa per arribar a ser l’any 2049 la primera potència mundial desplaçant els EUA pot ser una realitat, però serà en detriment del model de societats obertes occidentals.

No obstant, no està clar que la crisi multidimensional provocada pel coronavirus afavoreixi fonamentalment els interessos de l’hegemonisme xinès. Una primera aproximació als efectes retroactius en matèria financera, localització productiva i turisme, que poden anar en detriment del capitalisme d’estat intensiu que promou la República Popular Xina l’aporta fa tres dies Frank Musmar en un report titulat “The Effect of Coronavirus on the Global Economy“, publicat als Perspectives Papers, número 1.495, del BESA Center.

En tercer lloc, la crisi de la Covid-19 obligarà a repensar el paper dels estats i de les organitzacions supraestatals (és frapant l’absència de lideratge de la Unió Europea enmig de l’ordre dispers amb el qual actuen els estats membres) i les cultures polítiques sobre les quals es sustenten. Quin límits han de tenir els governs a l’hora d’emprar els mitjans tecnològics per controlar la ciutadania en ssituacions d’emergència (no és el mateix l’ús que en fa Israel o Corea del Sud que la Xina comunista) ? El report d’Alex Joffe, “Coronavirus: State Reponses and Cultural dimensions”, publicat el propppassat 19 als Perspectives Papers, número 1.493 constitueix una reflexió escaient a aqueixa mena d’interrogants.

Post Scriptum, 24 de març del 2020.

Avui, Le Figaro publica dos articles prospectius sobre els efectes del coronavirus: d’una banda, el politòleg Olivier Babeau prediu el retorn a les àrees rurals: “Le coronavirus prépare-t-il la revanche des campagnes ?“, i d’altra banda, l’alta funcionària Sarah Knafo es pregunta, “La crise du coronavirus marque-t-elle le retour de l’État ?”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *