Fem la República Catalana és el lema de la manifestació de l’Onze de Setembre d’enguany, una iniciativa de l’ANC i Òmnium que ressitua aqueixes dugues entitats al capdavant del sobiranisme cívic després d’uns mesos posteriors a les eleccions del 21-D en els quals els partits independentistes han entrat en un atzucac per manca d’estratègia conjunta.
Tornar a omplir la Diagonal de Barcelona serà la manera d’enviar un missatge de fermesa i determinació al món i un acte d’afirmació nacional en una fase del conflicte amb l’ordre estatal marcada per la repressió policial i judicial i l’agressivitat creixent del conjunt de l’integrisme espanyol.
Post Scriptum, 9 de setembre del 2018.
L’editorial de Vicent Partal avui a Vilaweb, “Crideu independència, si és la independència allò que voleu“, sintetitzen encertadament i de manera punyent la situació política catalana a la vigília de la Diada Nacional.
Post Scriptum, 11 de setembre del 2018.
La Diada d’enguany és una demostració de consciència nacional impressionat ja que, sense un objectiu concret més enllà de la voluntat col·lectiva de fer realitat la República catalana, la ciutadania ha demostrat un cop més el suport massiu -com en cap altre país europeu- al projecte independentista. I això malgrat la manca d’estratègia comuna dels partits amb representació parlamentària, sobretot provocada pel sectarisme estèril d’ERC que llença missatges contradictoris amb el seu propi programa electoral, a les conclusions de la conferència nacional i obertament hostils a la legitimitat republicana que representa Carles Puigdemont.
Aqueix mateix vespre, Pere Martí resumia el sentit profund de la jornada en el seu escrit a Vilaweb: “El dia que la indignació ha vençut la repressió“. I Vicent Partal reblava el clau a l’editorial: “Aqueix poble ha de guanyar“. A partir de demà encara és més exigent el mandat al Govern de la Generalitat i als partits que li donen suport per fer efectiu, amb les etapes que calgui, el mandat del Primer d’Octubre, obert al diàleg sempre, però mai condicionat a l’acceptació per part del poder espanyol d’un referèndum pactat, com fa Junqueras, ja que suposa de fet renunciar a la independència.
Post Scriptum, 18 de setembre del 2018.
Els missatges polítics de la Diada d’enguany més potents han estat els dels advocats forasters que defensen els exiliats de la justícia espanyola (especialment Aamer Anwar) i el de la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, “No malbarateu el que hem fet“.
L’editorial de Vicent Partal a Vilaweb l’endemà de la gran manifestació, “Si els del carrer fem nosa…“, expressava el sentiment de decepció i indignació amb el comportament d’alguns dels diputats del PDECat negociant a Madrid resolucions parlamentàries amb el PSOE (frustrades per la intervenció de Carles Puigdemont) buides de contingut acatant el sotmetiment a la legalitat espanyola.
La manca d’estratègia conjunta dels partits i entitats republicanes obre la porta a mobilitzacions populars més o menys organitzades però descoordinades respecte de l’acció institucional tal com advertia Vicent Partal a l’editorial de Vilaweb d’abans d’ahir titulada, “Un desbordament que podria passar en qualsevol moment”. Avui, una altra editorial , “Què esperem ?”, resumeix perfectament la paràlisi actual.
Post Scriptum, 20 de setembre del 2018.
Per què Junts per Catalunya i ERC no es posen d’acord sobre la defensa dels diputats amenaçats de suspensió pel jutge Llarena ? Pere Martí publicava ahir al vespre una punyent resposta: “ERC protegeix Torrent com a possible successor de Junqueras“. No solament això, Esquerra no està disposada a fer cap acte de desacatament als mandats judicials espanyols per més arbitraris que siguin i això condiciona tota entesa unitària dels partits republicans. Un acatament del Parlament al dictat de Llarena és contradictori amb el sentit de la manifestació del proppassat Onze de Setembre i amb la declaració d’avui del President Torra desqualificant el poder judicial espanyol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!