Jo també sóc CDR

Aqueix vespre dugues centes persones ens hem aplegat al peu de l’estàtua dels despullats (els herois del setge del 1811) de Tarragona per solidaritzar-nos amb els detinguts d’avui acusats de ser membres dels Comitès de Defensa de la República catalana. Ens hi hem trobat independentistes veterans i jovençans, de totes les tendències polítiques democràtiques i de diferents procedències socials, aplegats per la indignació compartida davant l’operació d’estat per criminalitzar la causa independentista catalana presentant-la com un problema “terrorista”.

La detenció de la jove de Viladecans és el preludi de les que vindran i respon a una estratègia de guerra per part de l’integrisme d’estat contra el poble català. De la detenció dels dirigents polítics i cívics, ara han passat a detenir i processar ciutadans que participen de les aspiracions de llibertat, justícia i prosperitat que l’ordre estatal espanyol nega als catalans. La premsa del règim, els partits constitucionalistes, l’aparell policial i la judicatura participen d’un mateix bloc, els dels “nacionales“, que se sintetitza en el lema “A por ellos”. Els “ultras” rematen la feina instaurant un clima de violència impune contra la violència fictícia dels independentistes.

L’estratègia del poder espanyol per mantenir-se dominant Catalunya és atiar un conflicte intern a la societat que desdibuixi el que realment contraposa l’ordre estatal i el poble català per tal de paralitzar l’acció de les institucions catalanes que són l’expressió dels anhels de la majoria de la població. Cal una direcció col·legiada, que vagi de del Govern de la Generalitat a les entitats cíviques que encari aqueixa etapa crítica del conflicte, l’internacionalitzi i en faci un projecte viable. Espanya és fracàs, Catalunya és l’esperança.

Post Scriptum, 6 d’agost del 2018.

Les protestes la setmana passada dels CDR davant les seus del PDECat, ERC i CUP són significatives de la divergència entre els nuclis més actius de l’independentisme i les direccions dels dos principals partits independentistes instal·lades en el sectarisme i la desvinculació de fet respecte dels compromisos electorals adquirits a les eleccions del 21-D. La crítica dels CDR pot ser més o menys encertada però és totalment legítima i mereix una resposta política honesta. Tractar d’hiperventilats als CDR és una postura arrogant per part dels qui no assumeixen cap autocrítica ni consenten que se’ls qualifiqui de sectaris. Trobo molt encertat l’editorial d’ahir de Vicent Partal a Vilaweb, “Els partits i els CDR“.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *