Aqueix vespre dues centes persones ens hem aplegat al peu de l’estàtua dels despullats (els herois del setge del 1811) de Tarragona per solidaritzar-nos amb els detinguts d’avui acusats de ser membres dels Comitès de Defensa de la República catalana. Ens hi hem trobat independentistes veterans i jovençans, de totes les tendències polítiques democràtiques i de diferents procedències socials, aplegats per la indignació compartida davant l’operació d’estat per criminalitzar la causa independentista catalana presentant-la com un problema “terrorista”.
La detenció de la jove de Viladecans és el preludi de les que vindran i respon a una estratègia de guerra per part de l’integrisme d’estat contra el poble català. De la detenció dels dirigents polítics i cívics, ara han passat a detenir i processar ciutadans que participen de les aspiracions de llibertat, justícia i prosperitat que l’ordre estatal espanyol nega als catalans. La premsa del règim, els partits constitucionalistes, l’aparell policial i la judicatura participen d’un mateix bloc, els dels “nacionales“, que se sintetitza en el lema “A por ellos”. Els “ultras” rematen la feina instaurant un clima de violència impune contra la violència fictícia dels independentistes.
L’estratègia del poder espanyol per mantenir-se dominant Catalunya és atiar un conflicte intern a la societat que desdibuixi el que realment contraposa l’ordre estatal i el poble català per tal de paralitzar l’acció de les institucions catalanes que són l’expressió dels anhels de la majoria de la població. Cal una direcció col·legiada, que vagi de del Govern de la Generalitat a les entitats cíviques que encari aqueixa etapa crítica del conflicte, l’internacionalitzi i en faci un projecte viable. Espanya és fracàs, Catalunya és l’esperança.
Post Scriptum, 6 d’agost del 2018.
Les protestes la setmana passada dels CDR davant les seus del PDECat, ERC i CUP són significatives de la divergència entre els nuclis més actius de l’independentisme i les direccions dels dos principals partits independentistes instal·lades en el sectarisme i la desvinculació de fet respecte dels compromisos electorals adquirits a les eleccions del 21-D. La crítica dels CDR pot ser més o menys encertada però és totalment legítima i mereix una resposta política honesta. Tractar d’hiperventilats als CDR és una postura arrogant per part dels qui no assumeixen cap autocrítica ni consenten que se’ls qualifiqui de sectaris. Trobo molt encertat l’editorial d’ahir de Vicent Partal a Vilaweb, “Els partits i els CDR“.
Post Scriptum, 24 de desembre del 2018.
Comparteixo totalment el comunicat dels CDR publicat avui per Vilaweb valorant la jornada del 21-D i desmentint la crimninalització de què són objecte.
Post Scriptum, 28 d’octubre del 2019.
La persecució policial i judicial contra els CDR forma part de l’estratègia d’estat contra l’independentisme català, per aqueixa raó els detinguts mereixen tota la nostra solidaritat sense entrar en el joc de l’aparell mediàtic del poder espanyol de jutjar les seves intencions. Fins que ells mateixos no puguin fer un pronunciament polític sobre la seva actuació les acusacions del poder espanyol no tenen cap legitimitat. A la manifestació de dissabte hom va reclamar la condició de presos polítics per tots els detinguts pel poder espanyol i avui el president Torra ho ha reiterat.
Post Scriptum, 5 de novembre del 2019.
Una cinquantena de catalans víctimes d’organitzacions terroristes han ncriticat en un comunicat la compareixença de les associacions espanyoles d’aqueix àmbit en el procés judicial contra els CDR detinguts el 23 de setembre per acusar-los de delictes vinculats a organitzacions armades coadjuvant així a la criminalització de l’independentisme.
Post Scriptum, 7 d’octubre del 2020.
Punyent i encertada editorial de Vicent Partal a Vilaweb: Qui tem els CDR? Els CDR feien molta por a l’estat espanyol, però també a la burocràcia independentista.”
Post Scriptum, 20 d’agost del 2021.
Avui, a Vilaweb: “La fiscalia espanyola acusa els represaliats del 23-S de pertinença a organització terrorista. En l’escrit d’acusació, també atribueix a nou dels membres dels CDR un delicte de tinença i fabricació d’explosius.”
Post Scriptum, 4 de desembre del 2021.
Ahir, a Vilaweb, feien aqueix toc d’alerta sobre el cop repressiu que prepara el poder espanyol per declarar “cautivo y desaramado” l’independentisme català: “Una causa secreta a l’Audiència espanyola manté viva l’amenaça contra l’independentisme.”
Post Scriptum, 4 de març del 2022.
Editorial de Vicent Partal, ahir a Vilaweb: “Operació Judes: i ara què hi teniu a dir? Hi va haver polítics i mitjans catalans que van acceptar sense més ni més les mentides d’una investigació que ahir fou completament desacreditada”.
Post Scriptum, 2 d’octubre del 2022.
Ahir, a Vilaweb: “Cinc anys després de l’1-O, què se n’ha fet, dels CDR? Alguns CDR han desaparegut i uns altres continuen actius, amb nuclis molt petits i força centrats en la repressió · Analitzem les causes d’aquesta evolució amb alguns dels seus membres.”
Post Scriptum, 1 de maig del 2023.
Comunicat de resposta del Govern del Consell davant les acusacions de terrorisme a 12 CDR per part de l’Audiència Nacional: Aquestes acusacions són una prova més que la venjança de l’Estat repressor per la victòria de l’1-O no satura
Aquest dijous 27 d’abril s’ha fet públic que l’Audiència Nacional ha conclòs que 12 CDR hauran de sotmetre’s a judici acusats de pertinença a organització terrorista i tinença, dipòsit i fabricació d’explosius de caràcter terrorista.
El Govern del Consell de la República manifesta que la gravetat d’aquestes acusacions són una prova més que la venjança de l’Estat repressor per la victòria de l’1-O no s’atura. Aquests fets són una flagrant vulneració de drets que, perpètuament, la justícia repressora espanyola exerceix contra l’independentisme català.
Es fa evident que la lluita independentista, per més subversiva que sigui, és i sempre serà legítima, pacífica i no violenta. És per això que identificar els CDRs com a terroristes és una persecució política. Espanya demostra una vegada més la seva manca de democràcia i estat de dret quan persegueix un Grup Objectivament Identificable.
El Govern del Consell mostra tot el suport als encausats. El poder judicial és un cop més el braç executor del Govern per perseguir el moviment independentista en un evident cas de lawfare. Malgrat totes causes obertes, avisem que l’independentisme continua determinat i decidit fins a l’alliberació de la nació catalana.
El Consell, així doncs, reclama una reacció conjunta de tot el moviment independentista per fer front a la constant repressió de l’Estat espanyol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!