VARIACIONS
El món segons Pep Montes
Rahola i Colom, l’estranya parella
Llegeixo l’entrevista que Pilar Rahola fa avui a Angel Colom a La Vanguardia i apunto un nou argument per confirmar la raresa política d’aquest pais. El primer terç de l’entrevista és una concessió piadosa del diari a l’ego de la Rahola, que no pot resistir la temptació d’elevar-se com a protagonista de la peça periodística, i la resta és una exhibició angelical de Colom que, sant baró, ho perdona i ho oblida tot en nom de la causa essencial de l’emancipació nacional catalana. Divendres La Vanguardia liquidava una entrevista a l’alcalde Hereu, fent balanç d’un any de govern municipal amb una trista pàgina, i en canvi avui dedica dues pàgines gràficament luxoses a una entrevista insubstancial, al servei de l’ego de dos personatges políticament desafortunats, afegint llenya a la crucificció definitiva d’una ERC fraticida.
Més enllà de constatar els ressentiments que queden vius després de la trencadissa d’ERC que va degenerar en el PI i de l’actitud beatífica de Colom, que segurament busca la recolocació en algun espai digne de la política, l’entrevista no aporta pràcticament res. Insubstancial.
Rahola es referma en el fet que va ser maltractada (políticament parlant) i vilipendiada al costat de Colom, i Colom confirma que darrera del seu catalanisme (així en diu ell) hi ha poca ideologia i molt nacionalisme, en sentit estricte. Com era d’esperar, ignora que la primera sigla d’ERC vol dir Esquerra i es permet donar consells tant als seus antics companys de partit, poca-soltes, com als actuals, d’indefinit (malgrat els cants de sirena) objectiu nacional.
Estrany, tot plegat, molt estrany.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
D´estrany, res de res. Forma part de la tàctica de La Vanguàrdia –i, doncs, de la burgesia regionalista– de preparar el terreny al pacte CiU-Zapatero, liquidant el tripartit i fent fora del poder ERC. El que està passant ara mateix entre els republicans és l´exemple viu d´un entertolligament del conflicte de classe i nacional que, es vulgui o no, determina l´estratègia a seguir pel país. I no és pas casual que en Colom aposti per una entente cordiale CiU-ERC, val a dir per un bloc nacional en què les masses treballadores que encara mostren una consciència nacional es dilueixin en un pacte interclassista favorable a la burgesia regionalista. Però, posats a fer, valdria més un bloc de ferro nacional amb una direcció no partidista, sorgida dels propis moviments alternatius emancipadors que no pas atorgar la direcció gratis a una gent que posa el seu interès de classe, com CiU, per damunt de la llibertat nacional.
Exactament, aquí està la qüestió:
“Com era d’esperar, ignora que la primera sigla d’ERC vol dir Esquerra”
I el problema és que no és a l’únic al que li passa.