Comença l’era Trump

Des de Catalunya estant observo la presa de possessió de Donald Trump amb prudent optimisme decebut per constatar, un cop més, la parcialitat fatxenda dels cronistes de TV3 exhibint la seva animadversió contra el nou president dels EUA (en una mostra d‘antiamericanisme només comparable a la seva israelofòbia)  tot un símptoma de la mediocritat que corca “la nostra”.

Encara recordo la condescendència amb la que aqueixos mateixos que ara lloen Barack Obama el van rebre a l’inici del seu mandat, pressuposant que malgrat ésser el primer president de raça negra acabaria actuant com el protagonista de la cabanya de l’oncle Tom. Personalment, me’n vaig alegrar de la victòria inicial d’Obama però, a la vista del balanç del seu mandat, n’estic decebut sobretot perquè ha fracassat intentant conciliar els EUA amb el món musulmà sense resultats aparents, ha centrat en Rússia la seva hostilitat, alhora que ha pactat amb un aliat de Putin com és Iran, i els hi ha cedit l’hegemonia al Pròxim Orient. I, finalment, ha culpabilitzat exclusivament Israel de no arribar a un acord de pau per poder crear l’estat palestí, en una mostra d’impotència que no pot encobrir pas el seu fracàs global en política internacional.

Les societats obertes occidentals són a la fi de l’era Obama més febles que abans i la creixença del totalitarisme islàmic, i dels règims autocràtics (Xina, Rússia), serveix d’exemple fins i tot a aliats que han deixat de ser-ho dels EUA, com Turquia, en fase d’esdevenir una dictadura davant la impassibilitat nordamericana.

Trump ha assenyalat el terrorisme islàmic com l’enemic a vèncer, ha anunciat que plantarà cara a l’hegemonisme xinès, mirarà d’entendre’s amb Rússia si és possible, donarà suport a Israel i prescindirà de la UE com a interlocutor privilegiat. Anglaterra, (amb Austràlia), serà el seu soci estratègic prioritari en detriment d’Alemanya i d’una França abocada a esdevenir el peó occidental de Rússia (tan si és president Fillon com si ho és Le Pen).

Catalunya pot tenir una oportunitat amb Trump, pragmàtic pel que fa als interessos dels EUA i desvinculat de compromisos amb la UE, si el nostre país fa el pas de desconnectar d’un estat fallit com el Regne d’Espanya, a qui Trump no té cap consideració. Però per això el progressisme abstracte, banal i estèril hauria de perdre la posició hegemònica que encara tenalla  la Catalunya que pot ser lliure si aqueixa és la prioritat compartida políticament.

 

Post Scriptum, 31 de gener del 2017.

Les reaccions contra les primeres mesures adoptades per Donald Trump són d’una visceralitat preocupant atiades mediàticament pels lobbys que han donat suport a Hillary Clinton, pel mateix Barack Obama (una conducta la seva impròpia d’un president que tot just acaba de deixar el càrrec en l’exercici del qual els EUA han impedit legítimament l’entrada a centenars de milers de persones) i pels estats àrabs afectats, amb el concurs altruista de tot el progressisme global anti-occidental.

No he vist en la premsa catalana referències precises al text jurídic signat pel president EUA, enllaço per tant amb aqueixa informació d’ahir del digital El Diario que es pregunta amb un esforç d’objectivitat que cal agrair si la decisió del president Trump és pot considerar realment un vet anti-musulmà. No és pas cert que els estats afectats estan immersos en conflictes en els quals participen grups gihadistes que manifesten expressament el seu propòsit d’atacar els Estats Units ?  Aqueixa qüestió no se la formulen pas els qui critiquen d’antuvi la política de Donald Trump, com tampoc sembla importar-los-hi que fins a setze països islàmics prohibeixen l’entrada als ciutadans israelians.

Els fets demostren que existeix com, crec, no s’havia manifestat fins ara, una fractura radical entre demòcrates i republicans que reflecteix una divisió social real en la qual els progressistes demostren una intolerància frontal a totes les mesures provinents dels sectors que representa Donald Trump, una exhibició de superioritat moral que no precisa ni ser contrastada.

Post SCriptum, 22 de maig del 2017.

El discurs pronunciat ahir per Donald Trump a la capital de l’Aràbia Saudí té importància estratègica perquè cerca la convergència d’interessos entre Occident i el món sunnita a base l’apel·lar a la lluita conjunta contra el jihadisme, Iran i de retruc Rússia. Barack Obama també va començar el seu mandat amb un discurs similar a Egipte, sense resultats significatius a curt termini.

Post Scriptum, 4 de setembre del 2017.

El digital israelià MEMRI publica el proppassat 1 d’aqueix mes una anàlisi en profunditat de la correlació de forces entre Iran i els Estats Units redactat per tres experts israelians, A. Sayon, Yigal Carmon i U. Kafash, titulat “L’Iran depuis l’investidure de Trump: expansion regionale et religieuse” (també versió en anglès) que resumeixen així: el gran capgirament dels EUA contra l’Iran, de la puixança i la dissuasió a la feblesa i la retirada.

Post Scriptum, 15 de novembre del 2017.

El professor de dret americà a la Universitat de París, Jean-Eric Branaaa fa avui a Le Figaro un balanç acurat del primer any de mandat de Donald Trump assenyalant que el propòsit és retornar als EUA la potència perduda.

Post Scriptum, 11 de gener del 2018.

Arribat el primer any de mandat de president Trump la seva imatge mediàtica a Occident és objecte de denigració quotidiana, una actitud que ofusca el debat sobre la realitat de les seves actuacions polítiques i econòmiques, com assenyala l’historiador francès Maxime Tandonnet en un article publicat a Le Figaro el proppassat 8 titulat: “Que signifie le lynchage de Donald Trump ?“. Per altra banda, el professor d’economia Nicolas Lecaussin publicà abans d’ahir també a Le Figaro aqueix article sobre l’encert de les decisions econòmiques del president Trump: “Politiquement incorrectes, les réformes de Trump sont un succès pour l’economie américaine”.

Post Scriptum, 15 de juny del 2018.

Le Figaro d’avui publica una interessant entrevista amb l’assagista polític francès Jean-Eric Branaa titulada “Donal Trump, fossoyeur de l’Amerique des 60´s”.

Post Scriptum, 11 d’octubre del 2018.

El professor Eytan Galboa és l’autor del report “Trump Stands Against Bias and Abuses at International Organisations“, publicat avui als Perspectives Paper, número 972, editats pel Begin Sadat
Center for Strategic Studies.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *